Musicologia al taller

El Román Cubelos és un graduat de Interpretació de l’Esmuc. El seu treball final de grau (TFG) El Violone vienés. Redescubrimiento del repertorio clásico para contrabajo en la Viena del siglo XVIII se centra en l’exploració històrica per a la interpretació del concert de Johann Baptist Vanhal. En aquesta entrevista, ens parla de la seva experiència amb el treball –que va obtenir Matrícula d’Honor el curs 2020-21– i ens explica com el va aplicar en el seu recital de final de grau.

Diana Valls

Román Cubelos Pesquer.

1. Quins eren els teus objectius per a fer aquest treball? 

—El que jo pretenia fer des del principi era aprofitar el TFG per fer una interpretació més històricament informada en el meu recital de final de grau. Per tant, els meus objectius eren informar-me sobre la història del contrabaix, i el violone vienès més específicament, i trobar la máxima informació possible sobre com s’interpretava el concert de Vanhal amb el violone vienès al segle XVIII. La meva intenció era aplicar aquests coneixements en el meu recital, i així va ser. Les decisions que havia de prendre com, per exemple, amb quines cordes tocar, amb quina afinació o quin instrument (violone o contrabaix), van basar-se en la recerca que vaig fer prèviament. El violone vienès es el terme que vaig escollir per referir-me a un instrument molt similar al contrabaix actual —les cinc cordes afinades en fa, la, re, fa sostingut i la—, i que va ser molt popular en la Viena del segle XVIII, per a poder diferenciar-lo més fàcilment del que avui coneixem com el contrabaix.

2. Com ha canviat la teva manera d’entendre i tocar el repertori del teu instrument del segle XVIII? 

—A l'experimentar tocant Vanhal tant amb l’afinació orquestral com amb la vienesa, vaig poder notar que aquest concert realment estava pensat per tocar amb l’afinació del seu moment i que, així, és molt més fàcil i intuïtiu de frasejar, la digitació és molt més còmoda, el so és més adequat i ressonant, etc. Llavors, gràcies a haver fet aquest procés de tocar amb un violone vienès i amb la seva afinació original, sé que tot el repertori que hagi de tocar a partir d’ara que sigui d’aquella època el tocaré amb la seva afinació original i no la d’orquestra.

3. Què és el que més destacaries sobre el violone i la seva diferència amb el contrabaix modern?  

—La diferència més gran que vaig notar va ser amb la ressonància. L’instrument vienès té una ressonància més oberta, tot i que he de dir que això potser també és perquè tocava amb cordes de budell noves i em va sorprendre el primer contacte amb elles en aquest instrument i la seva brillantor. També destacaria la comoditat i facilitat de tocar-hi arpegis i passatges més aviat ràpids.

4. Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de fer el TFG? 

—Quan buscava informació, va ser el fet que moltes de les fonts estaven en llengua alemanya i no hi havia cap traducció disponible. En relació amb això, també era difícil trobar informació perquè en les fonts de l’època (Mozart, Albrechberger) apareixen descripcions poc concretes d’un instrument similar al contrabaix però amb una altra afinació, sense especificar en relació a la mida, el tipus d’arc o la forma de tocar-lo. Em vaig centrar en la informació que apareix a articles, llibres i revistes de contrabaixistes actuals que han investigat al llarg de la seva vida, com Korneel Le Compte o Klaus Trumpf, i han arribat a conclusions mitjançant l’estudi de tot tipus de fonts i la pràctica en concerts i recitals. Un cop vaig tenir tota la informació en el meu cap, la redacció va ser més fàcil. 

Un altre problema va ser trobar l’instrument. Només en tinc un i necessitava dos contrabaixos (un amb afinació orquestral i l’altre vienesa) per fer el recital. Després de molt d’esforç intentant trobar-ne un tant a l’Escola com a fora, va ser el meu primer professor qui em va deixar l’instrument amb el qual vaig fer els meus primers passos, fa deu anys. Una bona manera d’acabar el grau: acabar com vaig començar.

5. Quines recomanacions tens per als alumnes que han de fer el seu TFG aquest any? 

—Els hi recomanaria que llegeixin tants documents i articles de revistes com puguin, que agafin informació per tot arreu i vagin relacionant tota la informació nova que troben amb la que ja tenen. També els diria que el comencin tan aviat com puguin i si el comencen a escriure a les vacances de Nadal, millor.

6. Què és el que estàs fent ara que has acabat els teus estudis a l’Esmuc? 

—Actualment estic treballant en l’escola de música de Benasque i amb el projecte Jazz For Kids, dirigit per Dani Escolano i Alejandro Esperanza, on ensenyem jazz a nenes i nenes de la província d'Osca. A part d’això, participo en diferents projectes de música antiga i jazz aquí a Barcelona.

7. Creus que el teu TFG t’ha influït d’alguna manera en el que estàs fent ara o vols acabar fent? 

—Sí, trobo que m’ha ajudat a veure que m’agrada molt la música antiga, la manera d’entendre-la i interpretar-la, i que vull explorar més en la meva carrera amb el contrabaix. També m’ha influït molt en la manera de pensar en el repertori abans de tocar una peça, en el sentit que he pogut apreciar la importància de informar-se històricament abans de tocar una peça clàssica. Vull mantenir aquesta pràctica en els pròxims reptes que em proposi.

Podeu llegir el seu treball aquí.