Jesús Salius, arqueomusicòleg: "Ens sembla que hem entrat a la Selecció Nacional de Músics, i no conec a gairebé ningú que es dediqui plenament a la música"
By Oriol Grèbol - de febrer 22, 2016
Jesús Salius és graduat en Arts Aplicades en l’especialitat de ceràmica, va seguir amb Musicologia a l’Esmuc, té un Màster de Musicologia i Pedagogia Musical i va realitzar un Doctorat de Musicologia i Educació Musical al Departament de Prehistòria de la UAB. Però no s’atura, està fent un altre màster mentre estudia anglès i és professor de secundària. És especialista en l’Arqueomusicologia.
- Hola
Jesús, com estàs? Sembla que tens un currículum molt complet.
Sí, ja
veuràs que quan tu acabis hauràs de tornar a començar, ja en parlarem.
- Actualment,
a què et dediques? Té relació amb els estudis que tens?
No, en
absolut. Fins fa molt poc, vaig estar esgotant l’atur mentre tocava i em
formava amb altres instruments musicals, ja que sempre m’ha agradat la
interpretació. He tocat el contrabaix i l’acordió diatònic, i ara faig de professor
de secundària. He anat fent entitats de projectes entre aquests dos anys sense
feina per intentar aconseguir una Beca Postdoc, amb molt d’esforç perquè han de
ser en anglès i de molt alta qualitat. També he procurat publicar al màxim les
meves troballes. Ara mateix, torno a donar classes de gralla, no tinc hipoteca,
i amb el sou de professor en una escola de música puc viure bé, tot i que no és
el meu treball ideal. M’hauria agradat aconseguir una Beca Postdoc, i ho vaig
demanar a Canadà, on m’interessava anar i a més, un professor estava disposat a
rebre’m en una universitat, però no ha estat possible perquè hi ha molta
competició, gent que publica més, o que tenen un expedient acadèmic bo pel que fa a les notes o un currículum impactant. Fa un temps vaig fer una classe a l’Esmuc
d’Història del s. XV i XVI substituint a un professor, va ser puntual.
- D’on va sortir el teu interès per la música des del principi?
Jo vinc de la música tradicional. Als 16 anys tocava d’oïda la gralla, i als 21 vaig començar a estudiar música, al Conservatori de Terrassa, on vaig fer el grau mitjà. Tocava l’oboè modern i el barroc, instruments amb els quals tenia clar que volia entrar a l’Esmuc. En uns dos anys, em vaig preparar per a les proves, sense acabar el grau mitjà, i hi vaig accedir.
- Quins
anys vas estar cursant musicologia a l’Esmuc?
Era la
segona promoció, del 2002 al 2007. Vaig entrar fent oboè barroc, però vaig
decidir que no m’interessava la interpretació i vaig passar-me a musicologia.
Em van convalidar forces assignatures, tot i que les assignatures troncals les
vaig fer igual. Em van
convèncer perquè em van presentar un home que es dedicava a la música i a l’arqueologia,
i aleshores vaig anar estirant fils i interessant-me.
- Explica’m
en què consisteix això de l’arqueomusicologia.
Consisteix
en diverses coses, hi ha molts plantejaments, com succeeix amb la mateixa musicologia
i l’etnomusicologia, tu pots tenir molts focus d’interès. A mi m’interessava el
tema dels objectes que poden ser susceptibles d’haver estat utilitzats com a “objectes
musicals”, tot i que a la prehistòria no sabem quin concepte tenien de música, i
que produïen so. Com tothom, em vaig informar sobre els objectes molt antics buscant
informació: primer a l’Esmuc, on vaig fer el treball final sobre el Cant
Gregorià, i després vaig anar fent col·laboracions amb el CSIC de Barcelona,
buscant informació. Vaig fer un bon estudi sobre l’únic aeròfon prehistòric que
tenim a Catalunya, al museu de Serinyà, un xiulet molt petit, fent unsaanàlisi que no havia fet gairebé ningú. I quan feia el doctorat, va sortir el que hem
anomenat Etnoarqueomusicologia. L’Arqueomusicologia planteja que si tu trobes
un xiulet fet d’os, no pots parlar de música. Si no trobes una cova amb
ressonàncies interessants i pintures, no pots parlar de so. Si no trobes coses
materials, la gent no fa estudis. El que jo proposo és que a la prehistòria no
vivien en coves, depèn del context, i l’arqueologia pot trobar evidències de
pràctiques musicals prescindint d’instruments. Hi ha moltes coses que no es
poden explicar. La idea del treball era centrar-me en un objecte, i com aquest
produeix so, i a partir de l’objecte vaig a buscar una manera diferent de
constatar aquestes teories.
- Al
llibre “Etnoarqueomusicología: La Producción de Sonidos y la Reproducción Social enlas Sociedades Cazadoras-Recolectoras” parles sobre l’Etnoarqueomusicologia.
L’arqueologia
pot trobar restes de societats antigues, i jo això ho aplico a la música, ja
que pocs arqueòlegs s’han dedicat a la música. I com a etnomusicòleg, m’interessa
trobar traces de comportaments musicals del passat. Per tant, em vaig centrar
en societats històriques de l’oest d’Alaska, al Canadà, buscant fonts, objectes,
restes arqueològiques... qualsevol cosa que em pugui explicar comportaments
musicals, i el paper que poden tenir dins la societat. Així és com va sorgir el
plantejament del terme, que no agrada a tothom.
- Molt
bé. I en aquest llibre, parles sobre metodologies i teories o demostres algun treball
que hagis fet?
A la primera
part estableixo què proposo i en base a què. Enfronto les fonts, l’emissió
crítica i anàlisi crític tenint en compte que hi ha una feina que has de fer.
Això ho explico i justifico. Al segon bloc, contrasto les fonts que utilitzo,
ja que vaig haver de llegir centenars de documents antics per veure si m’explicaven
quelcom o no, com ho fan, si destaquen elements musicals. Tot això està al
llibre, i té un interès musicològic, com també en l'àmbit etnològic, antropològic
i arqueològic. A la part final, faig una síntesi emplenant els elements d’aquestes
fonts criticades, triades i organitzades, un compendi de tots els materials. Ara
s’ha d’intentar posar fil a l’agulla, que és el que he intentat amb beques. Consistiria a implementar determinades metodologies que plantejo i
justifico. El llibre és a la Biblioteca de l’Esmuc.
- No coneixia aquests àmbits d'estudi dins de la musicologia. Quan vas acabar el grau a l'Esmuc, i amb plans acadèmics, l'Escola et va facilitar treballs i et va obrir portes per trobar un treball encarat a la carrera?
No, per res. A la UAB em vaig trobar completament sol quan vagi decidir encaminar-me cap a l'Arqueomusicologia, cap professor del màster hi va mostrar interès. Deien que havia de marxar, però a la porta del costat, els d'arqueologia m'esperaven molt contents. Hi ha uns certs paràmetres d'estudi que si els traspasses, estàs sol. L'Esmuc no em va obrir portes, és un lloc que quan hi entres et sembla fantàstic, però que a fora ningú coneix. A Salamanca, el model de musicologia és molt diferent del d'aquí, ja que ens pensem que tenim una mentalitat molt oberta, amb professors molt interessants i estimulants, i això és cert, però en acabat no es tradueix al món real fora de l'Esmuc, on et puguis desenvolupar segons aquests paràmetres. Ens sembla que hem entrat a una universitat que és la Selecció Nacional de Músics de Catalunya, i no conec a gairebé ningú que es dediqui plenament a la música. És molt complicat. És el que et deia, la formació que hauràs de fer per desenvolupar-te com a musicòleg, tot just acaba de començar.
- Complicat...
Aprofita el grau, és una bona oportunitat per moltes raons, tot i que el factor de la sort hi té molt a veure. Si creus que dins la musicologia hi ha algun tema en concret que et podria interessar, vés a totes perquè com a mínim fins al doctorat podràs tenir possibilitats. Avui en dia, tothom té una llicenciatura, un grau, un parell de màsters, i apareixen més doctorats. És important que, facis el que facis en acabar, hagis iniciat un camí que t'interessi.
- Ara que parlàvem de com l'Esmuc t'ha servit pels estudis de Musicologia, com ho compararies amb la mateixa carrera que s'imparteix a la UAB?
Són dos models diferents, el de la UAB és l'universitari, on un cert nivell musical no és requerit, i, on tinc entès, encara hi ha una assignatura que t'ensenya les coses més bàsiques. Sembla que no tenen present que un bon nivell d'estudis musicals et pot servir en moltes situacions d'etnomusicòleg i musicòleg. És una base que s'ha de tenir, i ha de ser molt sòlida. D'altra banda, l'Esmuc té l'avantatge que reuneix gent de molts àmbits musicals, i, per tant, les classes són molt enriquidores, cosa que no passarà mai a la UAB. Opino que a l'Escola Superior li faltaria l'àmbit de dansa, una barreja interessant que comencem a trobar a altres centres europeus.
