Musicologia al taller

1. Com va sorgir el tema del treball? Per què et vas decidir a enfocar-ho en la vida i l’obra de Debussy?

El tema del treball no el vaig triar jo, de fet. Jo havia de fer un tema completament diferent amb un altre tutor, però per problemes amb els horaris vaig haver de canviar al professor Jordi Camell, que em va dir que no em podia ajudar amb la meva idea inicial. Pensant entre els dos vam veure que seria una bona idea investigar una mica sobre la música programàtica com a concepte a partir de l'obra d’algun compositor. Inicialment, vaig pensar en Ravel, però el Jordi em va explicar com Debussy podia ser un compositor especialment interessant, ja que en diversos escrits s’havia volgut desvincular d’aquest concepte de música programàtica, tot i que les seves obres a priori semblaven encaixar dins els estàndards del que considerem música programàtica. 

2. Quan vas començar el treball, t’imaginaves quina seria la conclusió o es va anant construint a mesura que avançaves?

Quan vaig començar el treball jo partia de la dicotomia tradicional de música absoluta i música programàtica. A partir del llibre Música pura i música programàtica en el Romanticisme (2010) de la Magda Polo, vaig començar a veure com en la història de la música ja existien exemples d’aquestes dues músiques molt anteriors a l’encunyament d’aquests dos termes, que no entren dins aquestes categories simplement per pertànyer a un context històric previ. Això em va fer pensar que potser el problema es trobava en intentar relacionar aquests conceptes amb autors com Debussy que ja formaven part d’un altre context històric i que no s’identificaven amb això.

3. A partir del teu treball, podries intentar definir breument el concepte de música evocativa?

A partir del meu treball i en el cas de Debussy, ell entén que la seva música respon a la seva visió personal allunyant-se de l'ideal emocional romàntic. Com a concepte general, jo parlaria de música evocativa com a música que en el seu intent de referenciar quelcom extramusical, evoca allò més enllà de la cosa tangible. Per mi té més a veure amb el fet de suggerir o rememorar sense arribar a representar, ja que en molts cops és impossible. Per això és interessant l’enfocament personal de Debussy. 

L’altre dia, llegint una obra de Magraner sobre compositors catalans, deia que una influència important per Mompou havien sigut les campanes, ja que a casa seva es feien campanes des de petit. Després agafes Rakhmàninov, per a qui les campanes també són una influència clau, i veus que no tenen res a veure tot i haver sigut compositors coetanis. Això és al que considero que es refereix Debussy amb la seva visió personal i el que trobo interessant de la música evocativa. 

4. Ha influït d’alguna manera aquest treball en la teva interpretació com a pianista?

Sí, crec que m’ha ajudat a guanyar consciència sobre la meva interpretació. Al final, quan com intèrprets intentem imitar una orquestra o altre element, sigui musical o extramusical, el que busquem és evocar aquest element o la sensació que ens produeix. A més, m’ha fet entendre el valor musicològic en l'estudi de les obres. Quan hem d’interpretar obres d’autors com Debussy, és important entendre la mirada del compositor, sobretot quan aquesta funciona com a font principal d’inspiració de l'obra. Entendre tot això ha afegit un nou filtre a la meva visió sobre la música i al meu criteri interpretatiu; no només posar-te a estudiar la partitura, però entendre el valor intel·lectual darrere una peça. 

5. Un punt interessant del teu treball és la reflexió que fas sobre la necessitat per part de l’acadèmia de classificar totes les obres segons estils musicals i com això pot portar a reduccionismes o generalitzacions. T’has trobat amb molts cops amb això en la teva formació musical?

No, no gaire. Però sí que és veritat que una de les principals conclusions a les quals vaig arribar amb el treball va ser la de preguntar-me quin és el valor real de continuar parlant en aquests termes. No sé ben bé quin és el valor real de continuar discutint sobre unes categories que van néixer i es van aplicar en un context completament diferent de l'actual. Penso que com a mirada sobre les músiques del moment té sentit, però intentar extrapolar-ho al present, no tant. 

6. En la música programàtica acostumem a veure un suport extern que ens explica una mica a què referencia l'obra. Existeix això també en la música evocativa?

No puc parlar de tots els casos, però en el de Debussy en concret, no. Ell concebia la seva música per ella mateixa, i per tant no es plantejava la idea d'haver de compartir allò que vol evocar amb la seva música de la mateixa manera que Liszt deixa escrits els poemes junt les partitures. Els títols a vegades es relacionen amb això, però Debussy compon per a ell mateix i no creu imprescindible que el públic arribi al mateix lloc que ell arriba quan escolta la seva música. 

7. Per acabar, com valores l'experiència i què t‘emportes d’haver fet aquest treball?

Va ser una experiència estressant, però que m’ha permès conèixer molta bibliografia i arribar a conclusions molt interessants. Tot i que no he continuat investigant sobre el tema, em va obrir la ment a idees que no m’havia plantejat abans i que queden allà en cas que un dia tingui temps per reprendre-ho.   

Podeu llegir el seu treball aquí.