Musicologia al taller

1. Quines experiències personals van marcar la teva decisió d'aprofundir en l’Orff-Schulwerk com a enfocament pedagògic?

—En primer lloc, diria que l’Orff-Schulwerk connecta amb una idea d'aprenentatge que a mi m'agrada molt, que és un aprenentatge basat en l'experiència i que alhora també té aquest component reflexiu i transformador. Com que jo soc educador, i en paral·lel a l'ESMUC també he estudiat pedagogia, m'agrada molt aprendre sobre com és l'aprenentatge i com és l'educació en general.  A més a més, fa uns quants anys vaig conèixer l'associació Orff Catalunya, que es va constituir el juliol del 2020 i que organitza formacions o autoformacions entre les persones que en formen part. A partir del 2022 em vaig començar a formar. I una mica també per això, per aquest seguit d'idees i m'hi vaig voler endinsar una mica més.  

L’Orff-Schulwerk connecta amb una idea d'aprenentatge que a mi m'agrada molt, basat en l'experiència i que alhora també té aquest component reflexiu i transformador.

—Hi ha diverses metodologies o enfocaments. Potser m'agrada més la paraula "enfocament" justament pel grau d'obertura que té l’Orff-Schulwerk. No hi ha prevista una seqüenciació rígida dels aprenentatges, no et diu que després de A ve B i després C, sinó que posa l'èmfasi en alguns aspectes i en una manera de treballar-los musicalment, artísticament i també amb moviment expressiu.  M'agrada molt que aprofundeixi en la idea de creativitat i de creació. També tot l'aspecte corporal, perquè no estableix fronteres gaire clares entre el que és musical, el que és dansa i el que és moviment expressiu, i això em sembla molt ric. A més és una pedagogia que no privilegia cap estètica sonora en particular. Té una arrel basada en les músiques tradicionals, perquè va ser establert fa un segle, però es pot fer Orff-Schulwerk amb qualsevol referent estètic, depenent de l’educador.  D’altra banda, el fet que no hi hagi una seqüenciació pot ser vist com un avantatge o un inconvenient. Ha de ser el propi criteri de l’educador qui decideixi quins continguts i objectius tenen sentit en cada moment.  

Aquest enfocament no estableix fronteres molt clares entre el que és musical, el que és dansa i el que és moviment expressiu, i això em sembla molt ric.

3. Per què al treball vas optar per combinar grups de discussió amb altres docents i observacions a l'aula?

—Sempre és bo triangular entre eines de recollida d'informació. En el meu cas, hi havia un marc teòric amb força literatura sobre l'Orff-Schulwerk. Després, dins del marc aplicat, hi havia aquests dos instruments: les observacions i el grup de discussió.  Veure persones a l'aula en Orff-Schulwerk en un context d’ESO és molt enriquidor, perquè t'adones de com es plasmen alguns aspectes teòrics que tu has llegit i com cada docent adapta els recursos. El grup de discussió també em va anar molt bé, no només per consultar aquests referents, sinó perquè interactuessin entre si.  Crec que aquesta eina té molt valor perquè permet que persones expertes en aquesta temàtica aportin diferents perspectives i representin la diversitat dins d'aquest món pedagògic.  

4. Com pot el docent equilibrar el seu paper com a planificador d'activitats i alhora facilitar la creativitat i l'autonomia dels estudiants?

—Aquesta mateixa pregunta la vaig fer al grup de discussió i també ho vaig observar a l'aula. I en aquest sentit, els dos docents principals que vaig veure feien coses una mica diferents. Per tant, crec que no hi ha una única resposta i que cada docent hi aporta el seu propi enfocament.  El que queda clar és que en una sessió paradigmàticament Orff-Schulwerk hi ha d'haver creativitat i creació. Si una sessió està totalment planificada des del principi fins al final –activitats, materials, procés i resultat– i no hi ha cap marge per improvisar o adaptar-se al moment, això ja no seria ben bé Orff-Schulwerk.  

5. Com va influir la diversitat de contextos dels docents observats en les teves conclusions sobre la implementació de l'Orff-Schulwerk a l'ESO?

—Tinc la sensació que un TFG permet veure una certa diversitat, però no molta. En el meu cas, vaig observar principalment dues persones en instituts diferents, de manera que sí que hi havia cert contrast, però podria haver-hi molta més diversitat.  Com que els meus objectius eren descriure les bases del pensament pedagògic Orff-Schulwerk i analitzar si és pertinent en el context de l'ESO, ja m’anava bé aquesta diversitat.  En qualsevol cas, es tracta d'un estudi de cas on el cas analitzat és l’Orff-Schulwerk, no un context concret en l'espai i el temps. I sí, pot ser que funcioni molt bé en un lloc i en un altre no tant, o que s’adapti diferent en cada entorn.  

6. Pel que respecta als resultats, és possible aplicar l’Orff-Schulwerk en centres amb un pressupost reduït? Quines estratègies es poden utilitzar per superar aquestes limitacions?

—La meva sensació és que es pot fer Orff-Schulwerk amb un pressupost gran o reduït, amb materials més sofisticats o més senzills. Potser el resultat final del procés serà diferent, però el treball es pot fer igualment, depenent del context, dels recursos disponibles i també de la xarxa de contactes de l'educador.  Per exemple, una de les persones que vaig observar treballava molt amb el llenguatge parlat en comptes de la veu cantada, ja que cantar pot ser una barrera per a alguns adolescents. Així i tot, treballava aspectes musicals com les qualitats del so, el timbre i la veu aguda o greu a través de la veu parlada.  Això em va generar sorpresa i admiració, perquè no m'havia imaginat que es pogués fer tanta música sense cantar-la. És un enfocament molt adaptable a les diferents realitats educatives.  

Es pot fer Orff-Schulwerk amb un pressupost gran o reduït, amb materials més sofisticats o més senzills. Potser el resultat final del procés serà diferent, però el treball es pot fer igualment.

7. Com trobes que ha enriquit aquest treball la teva pròpia pràctica docent?

—Just al principi de l'entrevista us deia que m'agrada entendre l'aprenentatge com una experiència vinculada a la reflexió i que doni lloc a una transformació.  Per a mi, l’Orff-Schulwerk és una experiència que em fa reflexionar i també em transforma, tant com a artista com a educador. No només ha suposat un creixement professional, sinó també personal.  Potser queda una mica grandiloqüent dir-ho així, però realment sento que vincular-me a l’Orff-Schulwerk m'ha fet evolucionar en moltes dimensions, i això és una de les coses que més valoro d’aquesta experiència. 

Podeu llegir el seu treball aquí.