Qui
passés per davant del Teatre Nacional de
Catalunya aquest passat dissabte 8 d’octubre uns minuts abans de les vuit
del vespre és possible que quedés ben estupefacte. Només passejant pel parc del
teatre, podíem veure-hi desenes de persones disfressades tant de personatge de
dibuixos animats com amb vestits tradicionals. Al cap de poca estona tots
aquests personatges omplien les butaques.
L’espectacle que
estava a punt de succeir a la sala gran del TNC, però, no era una obra de
teatre. Es tractava d’una exposició museística on el quartet osonenc Obeses ens presentava les seves obres d’art en
forma de cançons, acompanyat del seu cor de dotze cantants. De totes maneres,
els components teatrals no es van deixar de banda en cap moment de la vetllada.
El concert era la cloenda de la Gira
Llegendària, de gairebé un any i mig, on presentaven el seu tercer àlbum Monstres i princeses i que ha constat de més d’una cinquantena
de concerts.
Pel que fa al
teatre, per una banda, l’humorista i monologuista Peyu
va obrir l’espectacle amb una petita intervenció. Per altra banda, com estem
acostumats d’altres concerts d’aquest grup, tot i que mai amb tant d’espectacle
com en aquest darrer, en algunes cançons van aparèixer diferents personatges,
com el Tocador de senyores, un parell
d’atletes, la Mami o el Monstre de l’armari, que es
passejaven pel pati de butaques i per l’escenari.
Obeses s’ha
convertit en un grup de culte amb tan sols tres discos. Això va quedar més que
demostrat amb la reacció dels espectadors en el moment de començar. El públic,
molt divers en edat –de deu a setanta anys–, es va mostrar entregat en tot
moment corejant totes les cançons a l’uníson. Fins i tot, va haver-hi moments
en què els més entusiastes es van aixecar de les butaques i van anar a fer de groupies davant de l’escenari.
Dues
hores i mitja de música sense parar on la
majoria de cançons van ser del disc Monstres i princeses. També vam tenir l’oportunitat d’escoltar,
però, alguns clàssics com l’Aria du l’Hermafrodite, el Duetto buffo di due gatti, Botifarra amb seques i les versions de Bohemian Rhapsody i Rosó. Com a toc especial, van interpretar Venim del nord, venim del sud de Lluís Llach –que només l’havíem sentit en
una altra ocasió– i l’ària de Haendel, Lascia
ch’io pianga, amb la participació del contratenor Jordi Domènech.
Amb excepció d’un
petit incident quan el cantant Arnau Tordera va agafar la guitarra acústica –no
va sonar durant uns minuts–, el concert va cloure sense cap mena de problema
tècnic i amb eufòria tant per part del públic com dels integrants del grup.
.png)
.png)
.png)
0 comentaris