Musicologia al taller

L’Alejandro Mateo es gradua de l'ESMUC l'any 2021 en el Grau d'Interpretació de Violí Històric, amb l'Emilio Moreno com a professor. S'interessa en la música de l’àmbit domèstic i realitza el seu Treball Final de Grau sobre aquest tema, emfatitzant i redescobrint el paper de la dona en aquest entorn ("Tous les soirs chez moi": Una aproximación a la música doméstica parisina de la primera mitad del siglo XVIII, 2021). A partir d’aquí, forma part de diversos projectes interpretatius relacionats amb aquesta investigació com Lieux Inconnus i Feminarum Aures.

                                        Irene Urgell

Alejandro Mateo

1. Com a estudiant d'interpretació de violí històric, per què et vas fixar en el repertori de la música domèstica parisenca al segle XVIII?

—Quan vaig començar a estudiar violí històric buscava un repertori per poder fer amb la meva parella, Monika, que toca el traverso, sense necessitat de baix. A partir d’unes sonates de Joseph Bodin de Boismortier vaig veure que aquest tipus de repertori m’agradava. A l’hora d’escollir el tema del Treball Final de Grau em vaig plantejar què significa l’etiqueta “música domèstica”, quin repertori i pràctiques comprenia i també per què acostuma a tenir l’estigma de ser una música de baixa qualitat.

2. El fet d'haver-te centrat en París i no altres llocs es deu a la quantitat de fonts o a un assumpte geogràfic?

—Hauria estat interessant entrar en algun repertori més proper, però estèticament em cridava més l’atenció el repertori francès. Tenint en compte que el treball em va enganxar a la pandèmia, vaig haver de buscar molta font en línia, i en el cas de França, a Gallica hi ha una gran quantitat de documentació, la majoria gratuïta i de fàcil accés. 

3. Les connotacions socials d'algunes pràctiques musicals, com és en el teu treball la música domèstica, són molt rellevants. Són pràctiques que tenien una funció social, i que només s'interpretaven en contextos determinats. Creus que ara al segle XXI ja no és tan així?

4. Com a intèrpret de música antiga has tingut l'oportunitat, durant la teva formació acadèmica musical, d'interpretar repertoris femenins?

—Sovint m’ha passat que no he pogut tractar aquests repertoris perquè això significava treure temps per fer compositors que es consideren més clau dins el cànon, com Bach o Corelli. Per treballar-lo a classe no hi ha hagut cap problema, però de cara a fer audicions, per exemple, es diu que no és prou representatiu del repertori de violí, en el meu cas. A vegades és frustrant perquè hi has d’estar lluitant molt. Tot i això, des de la mateixa Esmuc s’estan portant a terme projectes que reivindiquen aquests repertoris, especialment per iniciatives de l’alumnat, en el cas d’Antiga per estudiants com l’Alba Asensi, l’Ana Nicolás o la Jacqueline Bordón.

—Tinc la sensació que estem en un procés d’adaptació en aquest sentit, que s’està mirant de fer que l’accés a la música, a articles, partitures..., funcioni dins aquest context d’immediatesa digital. Considero que qui li vol donar valor, a la música i a l’art en general, ho fa sense importar-li l’entorn. També no sé fins a quin punt és una pèrdua de valor de la música, sinó que la manera en com s’utilitza s’ha transformat.

6. Tot i això, la tecnologia moderna també ens pot acostar al passat, i pot ser útil com a eina de difusió, en aquest cas, del repertori de totes aquestes compositores i amateurs. Quin paper ha jugat la tecnologia en el procés de creació del teu treball?

—La tecnologia ha estat essencial per realitzar el meu TFG. Per exemple, en la gestió de fonts, o un cop estava treballant amb els repertoris de totes aquestes compositores, vaig pensar que seria útil tenir una llista on pogués anar recopilant les partitures, per mi mateix, i també perquè les persones que llegissin el treball poguessin disposar de material amb el qual treballar. Així, a l'annex del treball hi ha una llista amb links directes a partitures de compositores on en alguns casos el document està digitalitzat i en d’altres hi ha la possibilitat de comprar-lo.

—Pel que fa a la música domèstica la idea és continuar, ja que encara hi ha molt per fer en aquest àmbit. El que em venia més de gust després d’haver fet el treball, però, era avançar en la part interpretativa: fer sonar el repertori i certes pràctiques sorgides de la investigació que vaig fer, portar-lo a concerts. Pel que fa a la perspectiva de gènere sí que estic tenint projectes relacionats, com Feminarum Aures, on fem música només de compositores.

Podeu llegir el treball d'Alejandro Mateo aquí.

El curs passat, en Marc Laliga va obtenir una Matrícula d'Honor del seu treball de fi de grau per un estudi d'anàlisi aplicada a la interpretació: La música de S. Rakhmàninov. Aproximació analítica al seu llenguatge. El treball li va servir per aprofundir en la seva música, així com per comprendre molt millor les tècniques compositives del pianista rus.

Paula Espinet 

  Marc Laliga interpreta una obra pròpia inspirada en Rakhmàninov

1. Com va sorgir la idea d’aquest treball?

—Arran d’influències que vaig rebre d’alguns professors i companys meus, em vaig adonar que la manera d’estudiar que tenim com a intèrprets s’havia deslligat molt d’altres disciplines com la composició o la improvisació, afavorint un estudi majoritàriament basat en la repetició mecànica. Figures com Rakhmàninov dominaven aquests  camps de manera extraordinària, a més de ser un dels millors pianistes de la seva època. Per això, aquest treball pretén ser una eina per aconseguir un estudi basat en la comprensió del seu llenguatge.

2. Per què Rakhmàninov i no qualsevol altre compositor?

—Gran part d’aquesta raó prové del gust personal per la seva música. Per altra banda,  l’evolució lineal en quant a la complexitat del seu llenguatge em va semblar una característica molt interessant com a fil conductor d’aquest treball. Ho podem notar clarament, per exemple, comparant la revisió de l’any 1917 del seu primer concert per a piano amb l'original del 1892.

3. Quina metodologia d’anàlisi vas utilitzar?

—No vaig utilitzar cap mètode en concret ni de manera molt estricta, ja que el que jo buscava era que l’anàlisi, de la manera més senzilla possible, tragués a la llum els elements més característics del seu estil compositiu. És a dir, que l’anàlisi fos un mitjà per a l’extracció d’una sèrie de conclusions i aplicacions pràctiques posteriors.

4. Tenint en compte que el treball té la intenció d’ajudar a la interpretació de piano, per què inclou l’anàlisi de peces que no són per a l’instrument en qüestió?

—Vaig presentar l’anàlisi d’algunes obres no pianístiques perquè en determinats casos exemplifiquen molt bé alguns dels recursos del compositor que exposo al treball. Alguns d’aquests recursos no són propis només del seu llenguatge pianístic, (textures idiomàtiques, etc), sinó del tractament en general del teixit harmònic i contrapuntístic.

5. De les característiques compositives que has trobat, com pots afirmar que eren particularment de Rakhmàninov?

—Certament, Rakhmàninov té moltes influències del romanticisme que li proveeixen una base comuna a compositors d’estil semblant al seu com Txaikovski, Chopin o Schumann. Tot i això, sempre acabes descobrint alguna cosa que diferencia la manera de fer del compositor d’aquests altres, fruit de la gran personalitat de la seva música. Poden ser detalls molt petits a l'hora d’analitzar un passatge cadencial o una progressió harmònica, però suficients com per revelar la seva empremta personal i despertar les seves sonoritats indistingibles.

6. 6. A la part pràctica del TFG suggereixes uns “exemples guia” d'un possible treball pràctic per a l’aplicació de les eines musicals aconseguides a l’anàlisi, ho has dut a terme? 

—En efecte, quan estava fent el treball, sovint vaig intentar improvisar i compondre amb els recursos obtinguts. No volia que el meu TFG es quedés en un treball merament descriptiu, per això vaig afegir alguns exemples sobre com aplicar els recursos prèviament extrets de la seva música, tot i que és cert que aquesta part que proposo cap al final m’agradaria ampliar-la considerablement. El que m’encantaria poder fer, en el futur, és canviar de manera més radical la manera d’estudiar-les posant en pràctica el meu treball.

—Sí, en absolut. Quan treballes l’anàlisi d’un compositor, a part de millorar les teves habilitats en quant a l’enteniment del llenguatge musical en general, (domini harmònic, contrapuntístic i moltes altres capacitats), centrar-se en un compositor concret de manera més profunda, fa que entenguis millor la seva música. El meu director del treball, Josep Margarit, a qui li agraeixo enormement l’ajuda que em va donar, em va dir que: “qualsevol informació i coneixement que puguis aprendre del compositor afecta i modifica (amb més o menys intensitat) la teva interpretació”.

Podeu llegir el seu treball clicant aquí.