Musicologia al taller

ANNA PUIG CANAL, A L'ÈPOCA D'ESTUDIANT A L'ESMUC

Amb motiu dels vint-i-cinc anys de l’Esmuc, ens hem posat en contacte amb la professora Anna Puig Canal, de pedagogia, perquè ens expliqui com va ser la seva experiència com a alumna. Ens ha compartit part del seu temps per explicar-nos com va ser les seves experiències i de quina forma li han influït com a professora. Fixant-nos en la seva perspectiva, hem pogut anar més enllà amb aspectes de l’escola i la seva professió.

Gerard Mercader i Pol Bujaldón 

1. Com resumiries la teva etapa com a estudiant a l’ESMUC?

—Vaig formar part de la promoció 2010-2014. Venia de fer música clàssica al conservatori, per després fer jazz i música moderna al Berklee College of Music de Boston, a través del Liceu. Sempre m’havia interessat la pedagogia, i per això vaig acabar entrant als estudis superiors. Va ser una etapa de descobriment, tant en l'àmbit professional i de treball com humà: les persones de l'aula (tant professors com estudiants) eren molt interessants i vaig sentir una gran acollida. M’agradaria destacar que vaig entrar amb més de vint anys, fet que no em va comportar cap hàndicap, a diferència de la noció generalitzada: la vida no és una línia recta, i entrar uns anys més gran que altres no és un indicador de res. La mitjana d’edat del meu grup de pedagogia tenia més de divuit anys, per exemple, i la majoria ja treballàvem.

"Entrar uns anys més gran que altres no és un indicador de res."

2. Quins canvis has vist ara que ets professora, respecte a la teva etapa d’estudiant?

—Com a professora de pedagogia he vist part del procés al llarg dels anys: les formes d’entendre la música, les decisions sobre l’Escola, etc. En general, hi ha una mirada molt més reflexiva. Com a estudiant, sentia que el que rebíem era molt potent, i que l’Escola estava en un constant intent per estar actualitzada a les últimes tendències dels estudis musicals, i considero que això s’ha mantingut. No es tracta de ser sempre els primers, sinó de mirar de quina forma avancem. Pel que fa a l'organització, no sento que hagi canviat gaire: almenys de manera substancial, s’ha mantingut tot bastant similar.

Ara puc fer un “zoom out” amb Europa i veure projectes units. Cada país té la seva concepció del que és ser músic. L’ESMUC té un factor molt interessant: la relació entre diferents departaments, especialment entre l’alumnat, que permet que tothom pugui aprendre de tothom si un hi està disposat. La combinació d’àrees és molt valuosa, encara que a vegades a interpretació hi hagi resistències perquè això es compleixi. Aprendre de diversos punts de vista és clau.

4. Veig que dones importància a la relació entre pedagogia i altres àrees. Quines dinàmiques sorgeixen d’aquesta proximitat?

—La relació entre els múltiples departaments és necessari, fins i tot des d'un punt físic, ja que s’ubiquen de forma propera. Tenim molta autoconsciència i autoreflexió de com podem aportar entre els departaments, tant per a estudiants com a nosaltres mateixos, entre el professorat. Hi ha una voluntat conscient i unes ganes de millora constant. L’últim canvi en aquest sentit ha estat la nomenclatura: ara es diu que cada alumne és alumne de l’ESMUC i no pertany a un departament tancat, i això demostra una filosofia d’unificació amb tot el centre. Jo veig clarament que, encara que òbviament cada estudiant s’especialitza en la seva àrea, és una mentalitat positiva.

5. Què aconsellaries als estudiants que estan cursant l’ESMUC actualment?

—Un error que vaig cometre va ser passar poques hores a l’ESMUC. Cal trobar gent nova fora de la teva classe, ni que sigui a la cantina, i fer-se un espai on poder intercanviar vivències. No és fàcil trobar-se amb tants músics de tantes àrees amb aquesta facilitat, i aprofitar per a projectes amb altra gent és fonamental. Tenim una visió massa individualista, quan el món de la música és tot el contrari. A la vida real, els treballs són en grup, i a l’art pràcticament tots els projectes es fan col·lectivament. A part, cal preguntar-se com a estudiant de quina forma vols ser músic, i proposar idees per a l’ESMUC que puguin ser beneficioses cap a l’alumnat, perquè l’Escola escolta.

"Un error que vaig cometre va ser passar poques hores a l’ESMUC."

6. Encara que a l’ESMUC hi hagi una mentalitat en direccions positives, no hem parlat dels altres centres d’on venen la majoria d’estudiants. Com es veuen les classes de música a l’ESO i al batxillerat?

—Hi ha un discurs que es focalitza en les notes o en aprovar, traient substància a les classes. Això es relaciona amb la intenció de veure les classes amb una mirada de treball per competències, ja que l’educació està enfocada cap a Europa, seguint uns models que premia altres aspectes. Això respon a una necessitat de creixement econòmic en l'àmbit europeu. Hi ha contradiccions: es parla de millorar el sentit crític, però el sistema busca unes notes amb els seus alumnes, i certs elements queden enfonsats. Al final, el que es diu que és “resultat d’aprenentatge” acaba desapareixent.

7. Tenies preocupacions quan estudiaves al centre? Encara les tens?

—No tenia tantes preocupacions perquè ja havia entrat tard i estava més assentada amb feines que tenia al moment. Els estudiants de pedagogia veiem que tindran feina més ràpidament, en combinar la pedagogia amb l’instrument. Per la resta de disciplines, sí que hi ha més preocupacions sobre la concepció del músic a escala laboral. Molts encara es pregunten si tindran feina. Però cal mencionar també algunes barreres en el món de la pedagogia: amb la nostra titulació no pots educar a tots els estudiants de música, sinó que has de passar per una universitat o per magisteri. El sistema no reconeix que fem quatre anys d’estudis pedagògics, implicant més temps i diners.

"Els estudiants de pedagogia tindran feina més ràpidament, en combinar la pedagogia amb l’instrument."