Queralt Giralt: "Sempre hem d'intentar que la base de la pràctica musical sigui el gaudi"
By Martina Agustí - de febrer 06, 2022
La Queralt Giralt és una graduada en Pedagogia de l'Esmuc. El seu treball final de grau (TFG) Educació emocional i expressivitat artística. Caminant per les harmonies del cos i la consciencia se centra en l'educació emocional com a eina per a millorar l'expressitivat musical. En aquesta entrevista, ens parla de la seva experiència amb el treball —que va obtenir Matrícula d'Honor el curs 2020-21— i ens dona la seva opinió sobre l'expressió a través de la música.
Martina Agustí
1. Parla'm una mica del teu treball. Com se't va acudir la idea?
—El meu treball va sobre l'educació emocional a l'aula de música i va sorgir de les meves dificultats amb l'expressivitat musical, que no vaig poder millorar fins que vaig anar a teràpia. A l'hora de fer el treball vaig pensar que aquest és un problema que té molta gent, però igualment no se'n parla. Crec que com a docents hauríem de saber que és una cosa comuna i tenir eines per tractar-lo.
2. Com influeixen els estils musicals en la capacitat d'expressió?
—Crec que a la música clàssica hi ha més problemes d'aquest tipus, però no per l'estil en si, sinó per l'educació tradicional que hi va lligada i el seu enfocament. En la música tradicional, en canvi, el centre està posat en comunicar, passar-nos-ho bé... Malgrat tot, crec que la part de la improvisació pot ser positiva, però també pot crear un bloqueig més gran per a aquells que hem estat educats tradicionalment, amb la idea que tot ha de ser perfecte. Altre cop, el més important és l'enfocament.
3. Creus que el context extramusical juga un paper important en l'expressivitat?
—Sí, seguríssim. No és el mateix tocar amb amics que davant d'un jurat. El que he après amb el treball és que la manera de preparar-se sempre ha de ser la mateixa i hi ha d'haver aquesta part del gaudi. Si estudiant aconsegueixes gaudir, és més fàcil que a l'hora de les proves estiguis tranquil.
—Sí, seguríssim. No és el mateix tocar amb amics que davant d'un jurat. El que he après amb el treball és que la manera de preparar-se sempre ha de ser la mateixa i hi ha d'haver aquesta part del gaudi. Si estudiant aconsegueixes gaudir, és més fàcil que a l'hora de les proves estiguis tranquil.
4. Has notat un canvi en la teva pràctica interpretativa, després del treball?
—Sí, perquè m'ha afectat la manera d'estudiar i de relacionar-me amb el cello. Com que una gran part del treball era aplicada a mi mateixa, crec que m'ha ajudat molt, i el que he estat fent després ha estat molt influenciat per la feina que vaig fer.
5. A l'hora de fer el treball, on vas trobar més problemes?
—El que em va costar més va ser posar la línia entre el que és la feina de psicòleg i el que podia fer jo com a músic o docent. El meu treball toca temes psicològics que evidentment podem tractar a l'aula, però sense arribar a convertir-la en una consulta. Em va ajudar pensar que jo aporto el que puc com a músic i que, al final, la meva opinió ha d'estar anivellada amb la de l'altre.
6. En el treball menciones que la teva paraula preferida és "honestedat". Per què?
—És una paraula que m'ha anat molt bé, perquè parla d'acceptació, però no només de les parts bones, sinó també d'aquelles que d'entrada volem amagar. A mi em dona tranquil·litat, perquè vol dir que no cal que ho faci tot bé.
7. Per acabar, quins consells donaries a estudiants que s'enfrontin al TFG?
—Els diria que posin en valor els coneixements que ja tenen, i això els permetrà fer-se el treball més seu i aportar-hi una part personal. A més, que perdin la por al full en blanc i que es posin límits. Sempre cal retallar una part i això també és ser honest.
Podeu consultar el TFG de la Queralt Giralt aquí.
