Sergio González: “Al final, d’experiències surrealistes transportant el contrabaix en tinc unes quantes. Per això vaig decidir enfocar el meu treball d’aquesta manera; per veure a quanta gent li passa el mateix.”
By Aaga7 - de febrer 10, 2025
 |
| SERGIO GONZÁLEZ, AUTOR DEL TREBALL DE FI DE GRAU "TRANSPORTE DE INSTRUMENTOS DE GRAN TAMAÑO EN EL TRANSPORTE PÚBLICO" |
Entrevistem Sergio González, graduat d’interpretació de contrabaix clàssic de l’ESMUC. Ens parla del seu Treball de Final de Grau (TFG), Transporte de instrumentos de gran tamaño en el transporte público, que investiga sobre els problemes que tenen els intèrprets d’instruments de grans dimensions per a portar-los en diferents mitjans de transport, especialment el tren. El seu treball posa en evidència la ignorància de les empreses ferroviàries sobre aquest tema, ja que sovint no els deixen pujar al tren, donen informacions contradictòries o els fan pagar preus exorbitants per portar els instruments. Al mateix temps, mostra com no hi ha cap regulació per part del govern que garanteixi els drets dels instrumentistes en aquestes ocasions. Al final això s’acaba traduint en situacions poc agradables que ell mateix o altres contrabaixistes han viscut, recollides també en el seu treball.
Àgueda Garcia i Roger Mensa
1. Com ho fas tu, normalment, per transportar el teu contrabaix?
—Ara que ja he acabat la carrera, si em contracten a una orquestra sempre pregunto si hi ha transportistes pel concert, ja que si han de portar altres instruments és probable que també puguin portar el meu contrabaix. Si no n’hi ha, llavors evito els desplaçaments al màxim perquè l’experiència em diu que me la poden liar en qualsevol moment. L’única opció és si el concert és a prop i puc anar-hi en transport de Rodalies, llavors sí que ho puc fer. Si he d’anar més lluny intento sempre trobar un contrabaix allà, sigui llogant-lo o demanant-lo a amics.
"Al final, les possibles solucions que he trobat gràcies al meu TFG són solucions individuals, que cadascú utilitza segons les seves circumstàncies."
2. T’has trobat en alguna situació concreta que ens vulguis explicar?
—Doncs sí. Vaig comprar un bitllet de tren amb una empresa espanyola justament pagant el màxim d’equipatge extra. Però quan vaig arribar em van dir que el contrabaix no podia pujar al tren i que m’havia de quedar allà. Després d’insistir, em van dir que si pagava 88€ extra, el podria portar. Encara que el bitllet que havia comprat estava anunciat a 12€ vaig haver d’accedir-hi perquè no tenia més opció. I al final vaig poder pujar però em van posar el contrabaix dins del lavabo.
3. Aquests problemes els vas tenir en compte quan vas decidir començar a tocar el contrabaix o a dedicar-t’hi professionalment?
—No, aquest és un plantejament que no et fas quan comences. Al cap i a la fi, jo considero que quan algú es decideix per alguna branca artística, ho fa perquè li agrada, independentment de qüestions d’aquest tipus. També, en començar, vaig tenir la sort que els meus pares mai van tenir cap problema per portar-me en cotxe al conservatori amb el contrabaix quan ho necessitava.
"El problema te’l trobes quan et professionalitzes, llavors ja sí que has de portar l’instrument a diferents llocs."
4. El nombre de contrabaixistes dins les escoles de música és molt baix, per què?
—A veure, crec que això té relació amb l’estatus social de cada família i la seva piràmide de necessitats. Per a una família que té diners no suposa un problema, que el seu fill toqui el contrabaix. Per què? Doncs perquè es poden permetre un cotxe, un espai per guardar-lo, etc.
En canvi, per a una família que té menys recursos, és més complicat i busquen altres instruments, sobretot els més populars, com la guitarra o el piano. En aquest cas, el piano és un instrument que no fa falta comprar-lo i tenir-lo a casa fins que l’alumne té un nivell més alt, o la guitarra és un instrument generalment més barat. També hi influeix el coneixement que es té sobre els instruments, perquè els nens petits acostumen a conèixer els instruments més mainstream, com el piano, el violí, la guitarra… però no el contrabaix.
5. Aquestes situacions poden afectar a la qualitat musical dels intèrprets?
—En general, crec que no. Un cop estàs convençut del que vols fer i hi estàs interessat, fas el possible per aconseguir-ho i tirar endavant. Evidentment, hi ha algunes complicacions pel que fa als estudis si, per exemple, tens un curs o un intensiu d’orquestra a algun lloc i no hi pots anar amb cotxe ni amb cap transport. Però, realment, l’estudi individual no requereix que mobilitzis l’instrument fora de casa, i en cas que l’hagis de moure, vivint en ciutats grans no hi ha gaire problema.
6. Creus que les empreses de transport podrien oferir una solució o que en el futur es podria arribar a alguna millora en el tema?
—Si les empreses volguessin, podrien oferir una solució, com per exemple habilitar un vagó només per equipatges i amb un lloc reservat per a instruments, cosa que seria meravellosa. El problema és que no ho volen fer ni ho faran perquè en aquest vagó hi hauria un munt de seients perduts que no es vendrien, de manera que amb el mateix espai estarien guanyant molts menys diners, i en la societat capitalista en què vivim això no els interessa. Crec que sí que es pot arribar a una millora i que acabarà arribant, però s’ha de conscienciar la gent d’aquest problema, ja que fins que les persones no són conscients de tot el que implica ser músic, no es posen a trobar una solució. Fins que el problema no els afecti de prop o fins que no entenguin que la necessitat de transportar un contrabaix, una arpa o un violoncel és real, no ho faran.
"Si les empreses volguessin, podrien oferir una solució."
7. Ens podries explicar la teva experiència a l’hora de contactar amb els organismes estatals o amb les empreses?
—En general és molt difícil accedir-hi i parlar-hi, ja que encara que a les pàgines web et posen les maneres de posar-t’hi en contacte, un cop ho proves veus que ni t’agafen les trucades ni et responen els correus. L’únic organisme governamental que em va contactar després de trucar-hi va ser la Unió Europea. A més a més, quan truques a les empreses com per exemple Ouigo i preguntes sobre si pots transportar l’instrument, quasi sempre et diuen que sí, però després a l’hora de pujar al tren et posen pegues i no t’hi deixen accedir. Aleshores penso que el personal d’atenció al client també hauria d’estar més informat i hauria de respondre millor les qüestions que se’ls plantegen sobre el tema.
Podeu llegir el seu TFG aquí.
