Marta Roma va començar a estudiar violoncel als 6 anys a l’escola de música de Manlleu, lloc on va néixer. Allà va estudiar amb Eulalia Subirà, que la va ajudar a trobar el seu camí. Als 14 anys va començar a estudiar trompeta, però va seguir amb el seu instrument: el violoncel. Anys després va estudiar pedagogia de l’instrument a l’Esmuc, i de segon instrument, violoncel jazz, a banda d’altres optatives de jazz, d’improvisació etc.. sortint de l’àmbit clàssic, i, finalment, està cursant una carrera de performance a la universitat de Boston, el Berklee College of Music. 

Com és que vas decidir anar tan lluny?

Bé, jo toco el violoncel i sempre he estudiat violoncel clàssic, que és el que es fa acadèmicament a Espanya, Catalunya etc... però amb el temps m’he anat interessant per altres músiques, i un cop a l’Esmuc, vaig conèixer molts professors que havien estudiat a Berklee. Ja n’havia sentit a parlar, però ells em van acabar de convèncer, em deien: “Marta, has d’anar allà, que fan el que tu vols”.  De fet, si vols fer música moderna amb corda és dels pocs llocs on pots anar.

Quan fa que hi ets?

Ara fa quasi un any i mig.

És molt difícil entrar a la Berklee? Hi ha probes d’accés?

Si, de fet ja em vaig anar preparant durant la carrera perquè ja sabia que volia venir. M’ho vaig estar preparant amb professors, fent classes particulars,... I és relativament fàcil provar-ho perquè els de la universitat van a fer proves per tot el món, i entre diferents llocs, vénen a Barcelona.

I bé, em vaig presentar,  em van agafar i aquí estic

Si haguessis de dir coses positives d’estudiar a Berklee, què en diries?

Com a universitat, el que més m’agrada és la filosofia que tenen com a centre. Només llegir-ho a la web abans d’arribar ja em va convèncer. La manera com veuen la música és molt diferent de com està organitzat aquí.

Quina és la diferència?

No sabria ben bé com explicar-ho, però és més musical, no tan acadèmic. Hi ha moltes oportunitats de fer realment el que tu vols, no has de passar per un camí tan establert.

Hi ha més llibertat.

Sí, tenen una mentalitat molt més oberta, tens més llibertats, moltes oportunitats,... I de fet, pots venir aquí a fer la musica que vulguis: tecno, música africana,... A part d’això, és una universitat amb molta història i molt nom, hi ha gent de tot el món, i això es una de les coses que m’agrada més, perquè et pots relacionar amb gent de tot arreu, amb influències molt diferents.

El que també està molt be és que tots els professors tenen hores de despatx perquè els alumnes puguin anar a consultar, per si no s’ha entès alguna cosa a classe o perquè et guiïn acadèmicament. Hi ha molta predisposició per a ajudar als alumnes. Sí que hi ha assignatures que has de fer obligatòriament, però és molt més lliure, allà fas ben bé el teu camí.

I si haguessis de dir alguna cosa negativa?

El més negatiu és que és molt car estudiar aquí, caríssim. Si no tens beca, és quasi impossible. Un sol curs costa 30.000 dòlars, uns 25.000 euros.

I l’accés a les beques és fàcil?

Aquest és un altre tema que està molt ben organitzat. Al moment de fer-te la prova decideixen si t’accepten i després decideixen si et bequen. Ells mateixos decideixen quin tant per cent et donen de la matricula. Hi ha gent que té beca total, gent que només té els estudis, o només una part dels estudis,.... A altres llocs és molt difícil aconseguir beques, però aquí és la pròpia escola qui ho fa.

I de què depèn que et donin un beca o una altra?

Depèn del nivell i del seu interès per l’alumne. A més nivell, més beca, tot i que també temptegen  una mica les condicions econòmiques, però crec que el més important és el nivell. També depèn de l’instrument, ja que, per exemple, hi ha molts cantants i guitarristes, i per tant, si el teu instrument és un d’aquests ho tens més difícil, hi ha molta competència. Si no els interessa tenir algun instrument no en bequen tants. Jo com que toco el cello, que és un instrument minoritari aquí, he tingut més opcions de rebre beques. Ho fan per potenciar coses que no tenen, i que no sigui una escola nomes de cantants.

La conclusió, dons, és que el més difícil és aconseguir arribar-hi, i un cop dins, aconseguir una beca que cobreixi el màxim de coses possible.

Si, i la cosa negativa durant el meu procés (que de fet, no es tan negativa) és acostumar-te als primers dies, l’adaptació. Per l’idioma, per saber com funciona l’escola, saber quins professors valen la pena i quins no,...

Situar-se...

Si, saber-te moure en un lloc nou.

I de la ciutat, què en pots dir?

La ciutat, molt bé. De fet diuen que Boston és la ciutat més europea. No segueix tant la idea americana que tots coneixem. Com a ciutat, és petita, de fet si vens de Nova York i tornes a Boston, és com si tornessis al poble: més tranquil, més barris,... Una cosa que està molt bé és que com que hi ha tantes universitats, hi ha gent de tot el món. Hi ha la Harvard University, el MIT (Massachusetts Institute of Technology) i universitats de molt nom i per tant gent de tot el món, i això es nota molt quan vas pel carrer. Per això dic que no és tan “americana”.

I els pisos, i la vida en general allà?

És caríssim; el lloguer, el menjar... tot. A l’escola hi ha una residencia, però és encara més car, i calculant, et surt més a compte buscar alguna cosa fora, o compartir pis. A l’escola també hi ha molts recursos a part de les classes. Per exemple, l’associació de salut, on pots anar a fer classes de ioga o a rebre consells de nutricionistes, l’associació d’estudiants, que t’ajuden a buscar allotjament, etc..

Està ben organitzat i hi ha moltes coses que et faciliten l’estància. 

I com està anat teva experiència allà? Ho recomanes?

Jo ho recomano moltíssim, que la gent marxi, que viatgi a països diferents, que es parli un altre idioma.. bàsicament perquè t’espavila molt i t’obre molt la ment. I aquí, Berkeley, està molt be. En un principi la vida americana no em cridava gens l’atenció, i de fet, el ritual social que tenim nosaltres d’anar a fer el cafè amb els amics, allà no existeix. Tothom va pel carrer amb els pots de l’starbucks del cafè, a l’autobús, al metro, la gent menja corrents....Però a part d’això, l’experiència de viure en un altre país, està molt bé. Ho recomano a tothom.

I el futur, què tens pensat després de Berklee?

La veritat és que no ho sé. Acabo a l’agost i vull intentar quedar-me aquí un temps a treballar, aprofitar l’experiència. Quan acabes et donen un permís de treball per un any. Pots estar-t'hi un any, i si no has trobar feina en  3 mesos et fan marxar, però es relativament fàcil trobar alguna cosa. I ho vull provar. 

Qualsevol tipus de feina?

No, has de trobar feina del que tu has estudiat... donar classes, potser tocar en grups, o gravar en estudis de gravació, anar a les orquestres de Hollywood,... 

I hi ha facilitats per trobar aquests tipus de feina?

No se ben bé si hi ha facilitats, però com que surts de Berklee estàs molt connectat. A part, tinc molts amics que ho han provat, i tots han trobat alguna cosa, encara que no sigui el que més t’agradi. Com a estranger, aconseguir un visat de treball aquí als EEUU és molt complicat, per exemple, si jo ara tornés a casa i volgués tornar aquí a treballar em seria molt difícil, però si ja estàs aquí és més fàcil, i l’escola t’ajuda.

I pel que fa a les remuneracions de les feines? És com aquí?

En principi jo com a estudiant no puc treballar legalment, llavors el que faig és treballar a través de l’escola, que et proporciona algunes feines, com per exemple treballar gravant a l’estudi, o en feines que l’escola necessita,... Però clar, no és un sou real, no és el sou del que cobra un treballador normal dels EEUU. Jo crec que en general cobren una mica més del que cobraria jo a Catalunya.

Maria S.