Entre whistles i flautes

By Unknown - de juny 14, 2014


La gent acostuma a odiar els dilluns, però la veritat és que a mi m’encanten, ja que és el dia perfecte per anar a tocar una mica de música celta. Si algun dilluns al vespre sou a prop de la Sagrada Família a Barcelona, segur que us semblarà sentir música a prop, perquè hi ha un pub irlandès força conegut, el Michael Collins. A les dos quarts de nou de vespre ens reunim allà un seguit de músics amants de la música irlandesa, escocesa, gallega, etc. Guiats per en Manolo, tanmateix conegut com Manolo ‘el del banjo’, que ens ensenya un parell o tres de temes a la part del darrere del bar, anem passant l’estona  fins que són dos quarts de deu i comença pròpiament dit el que diríem la session, que és com es coneixen aquestes trobades d’intercanvi musical als països on hi ha més tradició.
A les 9.30, amb el bar ja ple de gom a gom comencen a sortir músics per totes bandes, s’instal·len a les taules reservades que ja tenen al ben mig del bar i es posen a tocar, però no pas de qualsevol manera i cadascú el que vol. Quan ja estem tots els músics més o menys instal·lats, més o menys apretats depenent de si has pogut aconseguir un bon lloc (el millor lloc de tots és estar entre dues flautes o whistles ja que gairebé no ocupen espai), comença algú amb alguna melodia, havent pensat prèviament en les dues o tres que la seguiran. Això s’anomena ‘set’, és a dir, un conjunt de melodies o peces que s’enllacen, però hi ha alguns elements que s’han de tenir en compte, com per exemple el tipus de peça: si és un jig, un reel, slide, polca, etc. També s’ha de vigilar amb les tonalitats ja que han de tenir una certa coherència. La session dura com a mínim dues hores, però els músics podem estar tocant fins ben bé la una o les dues.
Acostumem a ser entre 10 i 20 músics, depenent si el dimarts és festa o no, però hem arribat a ser més de 30, cosa que fa que sembli que hi hagi més músics que públic. Entre tota aquesta gent tocant podem trobar instruments de molts tipus, com ara guitarres (n’acostuma a haver-hi una o dues perquè si no podrien tapar la melodia), violins (uns cinc), flautes travesseres, acordions, banjo, etc. Però també whistles (greus i aguts), bouzoukis (instrument d’origen grec molt usat darrerament en la interpretació de música celta, té 4 cordes dobles, G-D-A-D), mandolines, bandúrries, mandoles, bothrans (tambor), colleres(per fer percussió), uilleann pipes (gaita escocesa, manxada i no bufada), etc.
Així que, si voleu muntar una session a algun lloc, només necessiteu un bon número de gent tocant la melodia i assegurant-la, una persona com a mínim que s’encarregui d’anunciar quan canviarà el tema i quin nou tema es tocarà (amb el típic ‘hop!’) i una base sòlida d’harmonia (guitarra i bouzouki) amb percussió.
Laura Mutgé

  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris