Parking Lot Simphony és el nom de l’àlbum
de debut de Trombone Shorty amb el
prestigiós segell discogràfic Blue Note.
La mítica empresa fitxa per un producte segur, lliure de riscos, que aposta per
una línia molt molt poc trencadora amb els últims treballs del
multi-instrumentista nord-americà. Com ja havia passat amb Say That to Say This i, en menor mesura, amb l’exitós Backatown, Trombone Shorty navega entre el rock, el R&B, el hip-hop, el soul, i el jazz, però mostrant
una clara predilecció pel funk, del que en cap moment, excepte a “Laveau Dirge No.1” i a “Familiar”, se’n pot
deslligar.
Shorty no crea una
fusió d’estils heterogènia, sinó que intenta invocar una imatge, la imatge d’una
ciutat repleta de vida, espiritualitat i, sobretot, d’energia: la seva Nova
Orleans natal. Aquest fil conductor es materialitza en el primer i l’últim
tema, “Laveau Dirge No. 1” i “Laveau Dirge Finale”, dos
cants espirituals on la veu d’una brillant però melancòlica trompeta impregnada
de blues destaca sensiblement. L'evocació més personal es manifesta en el
desafortunat R&B de ”Familiar”,
mentre que les animades marching bands
del delta del Mississipí veuen la llum a “Fanfare”. De fet,
aquesta última pista és, junt a un memorable “Where
It At” i la instrumental “Tripped Out Slim”, l'única
que captiva a la primera escolta, i que convida a treure el disc de la
calaixera per donar-li una segona oportunitat.
Potser les dotze
pistes que formen l’àlbum no aporten absolutament res de nou en el pla creatiu,
però una ordenació adequada de les cançons i grans dosis d’energia continguda
fan d’aquest un treball tolerable i tolerant. Sense interposar-se ni passar
desapercebut, aconsegueix reflectir el potencial d’un jove músic de tan sols 31
anys que, com demostra al solo de trombó de “Tripped Out Slim” i als rangs
vocals de “Dirty Water”,
encara té molt a mostrar-nos.
Títol del disc: Parking Lot Simphony
Músics: Troy
Andrews (trombó, trompeta, tuba, veu, guitarra, piano, Rhodes, Wurtlizer, Hammond B-3, bateria, percussions), Dan
Oestereicher (saxo baríton), BK Jackson (saxo tenor), Pete Murano (guitarra
elèctrica), Tony Hall (baix), Joey Peebles (bateria), i altres col·laboradors.
Discogràfica: Blue
Note Records
Distribuidora:
Universal
Llançament: abril
del 2017
Estil: Funk - Soul
.png)
.png)
.png)
0 comentaris