Nascut a Barcelona, l'Hèctor ha estudiat Musicologia a l'Escola Superior de Música de Catalunya i Interpretació-Piano al Conservatori Superior de Música del Liceu. Actualment treballa com a professor de piano. Els seus interessos són la pintura, la dansa i la literatura.

- Què vas estudiar primer, interpretació o musicologia?

Primer interpretació a Liceu. Ja fa anys vaig fer els quatre cursos de superior amb el senyor Potchekin i després vaig fer un postgrau de música de cambra al conservatori. Després, ja vaig anar a parar a l’Esmuc i com tenia assignatures per convalidar  vaig pode fer musicologia en tres anys.

- Per què vas estudiar musicologia?

És una història molt complicada… Quan vaig acabar la carrera d’interpretació veia que el pes acadèmic en quant a assignatures teòriques era bastant curt per les meves expectatives i llavors pensava fer alguna cosa que fos bastant teòrica per completar el currículum. Per tant, buscava assignatures o aspectes que no tractava el superior de clàssica i llavors vaig pensar que la musicologia em donaria tot això.

- Aleshores, és una mena de complement?

Jo penso que per mi és una continuació, no tant un complement. Sempre havia tingut molt d'interès quan estudiava al conservatori, investigava molt sobre les obres que tocava, no em limitava a tancar-me, jo i el piano, el piano i jo, no em limitava a tocar.

- Xafardejant per la web he vist que tens un blog que es titula “Concerts, òpera i espectacles amb música”, per què vas començar a escriure’l?

Això es culpa de Musicologia: el vaig crear per l’assignatura del Taller d’escriptura musicològica, la qual vaig adorar i segueixo adorant, per mi és pràcticament la carrera. Una de les activitats del taller era crear un blog personal. Així que el blog va començar amb l’assignatura, el que passa és que ara, quan he acabat, doncs l’he seguit amb la mateixa idea però amb un altra dinàmica de temps de energia, de diversos factors.

- Quant temps li dediques, al blog?

Molt, li dedico molt temps. Una cosa és que has de publicar deu entrades com en el cas de l’assignatura. Me'n recordo que tothom es tirava pel balcó perquè deia que és una gran feina, però després, quan ja has acabat o quan tens temps, veus que és molt ràpid de fer. Ara, doncs, faig un volum d’unes vuit entrades mensuals, no sé si és molt o poc però, clar, has d’anar als concerts, has d’escriure, has de fer una mica d’agenda a veure què interessa o no interessa, perquè sigui variat o diferent en cada mes. Després, també l’oferta cultural és la que és, els horaris laborals també són els que són i no puc anar, a vegades, als que m’interessa.

- Després d'estudiar musicologia, ixes i què fas? En el teu cas és diferent?

Respecte dels meus companys de l’Esmuc que només han fet com a primera carrera Musicologia, ho veig diferent. Jo ja treballava abans, sóc professor de piano i durant els anys al conservatori ja treballava, llavors jo no m’he trobat amb l’abisme de "acabo musicologia i què passa?". Molts segueixen estudiant, fan un master o se'n van fora.

- Has fet alguna feina musicològica remunerada?

No, i és per culpa o gràcies a –no sé com dir-ho–  que tinc feina. Vaig obrir una mica les portes a Núvol, el digital de cultura i hi he escrit 10 articles. Alguns articles eren propostes meves de concerts que a mi m’interessaven, que jo publicava al bloc, i després els oferia a ells i me’l acceptaven, o a l'inrevés –la majoria eren a l'inrevés–, de concerts que els interessaven a ells i llavors anava al concert i n'escrivia la crítica.

-Podries donar algun consell a la gent que acaba musicologia? Creus que hauríem de continuar i fer un màster?

Jo sóc una mica malalt de l'estudi. He estudiat molt, però ara he parat i enfoco la meva vida a la feina, perquè ens hem de posar una mica un punt i seguit. Però si acabes musicologia, clar que has de seguir estudiant, el que passa és que en funció de l’edat que t’enganxis és diferent. Resumint, com a consell als estudiants, que gaudeixin i que se centrin en estudiar, que aquells anys passen molt ràpid. Aprofita al màxim, gaudeix de l'acadèmia. Si tu ets estudiant has d’estudiar, no facis les coses a mitges tintes. Entregar un treball ràpid perquè no tinc temps: això passa molt i és una pena, sobretot en musicologia, perquè no és una cosa que puguis fer a mitges tintes.