Elena Pons: "He tingut sort i he acabat fent una cosa que m’agrada"
By Unknown - de juny 17, 2015
Parlem amb l’Elena Pons, graduada al 2012 a l’Esmuc en
musicologia. Actualment està fent un doctorat a Anglaterra.
Actualment
estic fent el segon any de doctorat al Royal Holloway, que és part de la Universitat de Londres. Vaig arribar allà un cop vaig
acabar l’Esmuc i vaig
començar el màster en Advanced Musical Estudies.
- Com és que vas decidir anar a Londres?
De fet
va ser recomanació del Juan Carlos Asensio i la Tess Knigthon. Tenint
en compte el temps que podia dedicar, vaig pensar
que faria
la sol·licitud en aquest college i en
cas de que no m’acceptessin, esperaria un any. De
totes formes, personalment crec que al Royal Holloway el procés de sol·licitud és bastant
flexible, en
comparació d’altres colleges. Això
sí, com més d’hora facis la sol·licitud, millor.
- Què estàs treballant en aquests moments?
Estic
treballant sobre arranjaments a
finals del segle XVIII, principalment
per tecla. Em
fixo en com afecten els arranjaments a la pràctica domèstica de la música, la
recepció de les obres, l’impacte de la impremta en la comercialització de la
música en aquest període de canvi social i econòmic.
- Alguna perspectiva de cara al futur professional?
La
pregunta és la mateixa que et fas cada vegada que acabes un cicle, quan acabes
el grau o quan acabes el màster... segueix sent una aventura. Penso que un ha
de saber adaptar-se, especialment
quan dedicar-se a la investigació o l’educació superior és tan
difícil. De
moment miro de no preocupar-me massa i gaudir del que faig.
- Què ens pots dir sobre l’Esmuc?
Estic
contenta del meu pas per l’Esmuc, crec que és un bon centre per estudiar
musicologia. Penso que la possibilitat de seguir tocant i fer música de cambra
és molt interessant. És el que sempre es diu però realment crec que s’ha de
valorar el fet que
puguis estudiar
amb altra gent que no són estrictament musicòlegs. De fet al departament on jo
estic et trobes amb altres àmbits com ara la composició, així que en aquest
sentit és semblant.
- I alguna cosa a millorar en els estudis de musicologia?
Bé, he de dir que sóc del pla antic, així que potser el que
jo digui ara funcioni diferent. En tot cas, el que potser vaig trobar a faltar quan
jo vaig estudiar va ser més formació històrica pròpiament dita. Més en general,
i comparant amb el que he vist després, crec que el volum d’assignatures que
vaig cursar és molt superior al d’Anglaterra, per exemple. Això pot ser un
problema perquè és més complicat mantenir una mitjana final alta, que és una cosa
que es valora per accedir a estudis de màster.
- Vas fer algun Erasmus quan eres aquí?
Si, a
tercer el vaig fer un semestre a Berlín. Vaig fer assignatures a la UdK
(Universitats de les Arts) i a la Humboldt. Allà el que vaig veure és que en
les assignatures es tracten temes força específics, que més que abraçar tota la
història de la música aprofundeixen en algun aspecte concret que de vegades acaba
sent transversal .Però bé, parlo només des de la meva pròpia experiència.
- I a Anglaterra, com s’estudia?
A nivell de màster, segons la meva experiència, tens molta
feina pel que fa lectures i de reflexió, amb
preguntes i comentaris sobre diferent texts, potser de temàtica relativament
més general. Et donen eines per a poder fer la teva pròpia recerca. El màster era
totalment centrat en el debat i la discussió. Cada setmana tractàvem un tema sobre
el que havíem llegit diversos textos, i el professor feia preguntes i orientava
el debat dels alumnes.
- Quin nivell et vas trobar quan vas arribar?
Bé, em
dóna la sensació que als estudiants anglesos els ensenyen precisament a discutir
i argumentar, com pensar i formular les preguntes... com una estratègia. I la
veritat, és molt impressionant quan arribes. Evidentment, saps que et costarà més
que a la majoria perquè véns de fora i d’entrada no és la teva llegua, així que
potser hauràs d’invertir-hi més temps que la resta. Però al final acabes
aprenent les maneres d‘escriure, d’adreçar-te a la gent, etc.
- Tornant una mica als orígens... com vas decidir fer musicologia?
Inicialment havia començat biologia, però no em va acabar de
convèncer. Trobava a faltar el meu instrument, i els meus llibres... També
tenia un amic que era musicòleg, així que ho podia veure una mica de què anava.
Recordo el primer dia, quan el Ruben López-Cano ens va donar un text sobre què
era ser un musicòleg, i en el fons tots havíem començat a estudiar però no crec
que la majoria sabéssim massa què fèiem! No recordo molt bé quina idea en tenia,
però si que és veritat que la reflexió sobre la musica sempre m’ha agradat. Quan
tens 18 anys és difícil prendre la decisió correcta, però penso que he tingut
sort i he acabat fent una cosa que m’agrada.
- Per acabar, alguna cosa a comentar sobre la
disciplina de musicologia?
Ostres, és una pregunta una mica complicada... Mira, ara
recordo que, fa relativament poc, vaig assistir a una conferència on parlaven
sobre coses relacionades amb el meu tema, però més de la vessant de la
literatura i la seva història. Potser va ser casualitat, però vaig trobar que en
general al discurs li mancava una mica de reflexió sobre el que feien i amb
quina finalitat. En aquell moment vaig recordar els primers anys a l’Esmuc, quan
havia pensat que ens preguntàvem massa sobre qui som, d’on venim i on anem... però
a l’hora de la veritat, aquesta auto-reflexió és un bon indicatiu que et permet
conèixer més a fons el que fas i tenir una perspectiva àmplia de les possibilitats
que ofereix.
-
.png)
.png)
.png)
0 comentaris