Es podria dir que la meva formació
musical comença amb l’Esmuc. Més enllà d’experiències musicals prèvies, no és
fins la decisió de presentar-se a les proves d’accés que inicio els meus
estudis d’una forma, per dir-ho d’alguna manera, seriosa. Descobreixo l’Esmuc i
els seus estudis de Producció i Gestió durant la carrera de Sociologia, a la
UAB, carrera que, al contrari del que pot semblar en una primera impressió, té
molt a veure amb l’àmbit de la gestió, la producció i l’anàlisi en el sector
musical.
A
nivell professional, deixant de banda la meva experiència com a músic –que m’ha
portat a crear Llars i formar part de Lulame Blue i Oriol Padrós–, començo, i
continuo actualment, amb la producció del Festival Mixtur, festival de
músiques de recerca i creació multidisciplinar que se celebra cada abril a la
Fabra i Coats de Barcelona; i segueixo amb la creació i posada en marxa del
Fringe del Festival de Torroella de Montgrí, que aquest estiu passat ha
celebrat la seva 2a edició.
Sense tenir clar si m’agrada
escriure, sí que tinc clar que, quan escric, m’agrada fer-ho des de l’anàlisi,
buscant una visió global i, com dèiem a sociologia, fent especial èmfasi a
“allò que donem per descomptat”. Dins d’aquesta perspectiva, autors com Gilles
Lipovetsky, Alessandro Baricco o Jürgen Habermas han sigut dels que m’han
aportat més, tant en Sociologia com en Producció i Gestió Musical.
.png)
.png)
.png)
0 comentaris