Mozart,
el nen prodigi que als vuit anys ja va arribar a composar una simfonia per
a tots els instruments de l’orquestra, mai deixà de treballar ni un sol dia.
Tant és així que, durant els trajectes que havia de fer per anar d’una ciutat a
l’altra amb aquells carruatges tan incòmodes, escrivia les obres a la seva ment
i s’ho guardava tot fins que arribava al seu lloc de destí, on per fi podia
plasmar-les en un paper pautat.
Després
de 16 òperes, 41 simfonies, 60 sonates, 57 àries, 13 serenates, 8 misses completes, 10 misses
curtes, 21 concerts per a piano i orquestra, 35 cànons, 14 minuets, 6 fantasies
i 2 fugues, composà el Requiem, amb el que potser va voler intentar posar
música fúnebre a la seva pròpia mort.
Finalment, va
arribar el dia en què tal compositor, avui recordat per la seva gran magnífica
obra musical, després d’haver estat beneït a la Capella de la Resurrecció de
Sant Esteve, el seu cos sense batecs va ser enterrat dins d’una fossa comú del
cementiri de Sant Marcos.
...Curiós, el fet de que només l’enterrador hi assistí...
0 comentaris