El nou disc d’Adam Green és una mostra de la seva creativitat inesgotable. Green va començar en la banda antifolk The Moldy Peaches que va adquirir fama quan va aparèixer la seva cançó Anyone else but you a la pel·lícula Juno l’any 2007. Però en aquella època el grup ja s’havia separat, i Green havia començat una carrera en solitari exitosa dins de l’escena indie. Però no en tenia prou en dedicar-se a la música així que també ha desenvolupat una carrera com a artista plàstic. Això encara no era suficient i es va endinsar en el món del cinema de la mà del seu col·lega Macaulay Culkin (sí, l’”entranyable” Kevin McCallister de “Sol a casa”) amb una surrealista història rodada amb un iphone titulada The wrong Ferrari. Sembla que l’obsessió de Adam Green és la de construir obres on pugui unir totes les seves vessants artístiques, i en la seva última ocurrència ho ha aconseguit. Ha rodat una pel·lícula amb el títol Adam Green’s Aladdín (es pot veure gratuïtament en l’enllaç anterior) que vol ser una versió modernitzada de la arxiconeguda història d’Aladdín. La podem descriure com a irònica, divertida, excessiva però sobretot molt provocadora. Per què és una obra multi-artística? Perquè a més de dirigir, protagonitzar i escriure la pel·lícula, també n’ha creat els coloristes decorats i evidentment la pel·lícula va acompanyada d’una imprescindible banda sonora que actua de fil conductor de la història i s’ha publicat en format disc sota el títol d’Aladdín.

El disc té entitat pròpia sense la pel·lícula? La resposta segons el propi artista és un sí rotund. El disc no dura ni 30 minuts, i tot i que inclou algunes pistes que són diàlegs o frases que formen part de la pel·lícula, en ell també hi trobem un seguit de tretze noves cançons. El disc l’obre Fix my blue i el tanca Interested in Music, que són les mateixes que apareixen a l’inici i al final de la pel·lícula, tot i que la resta del disc no segueix la cronologia de la història i per tant això encara el converteix en un producte més independent d’ella. Totes les cançons tenen el segell personal de les lletres surrealistes de Green i la seva senzilla música indie rock-folk que sap agafar elements d’altres gèneres en qualsevol moment sense prejudicis. Potser les dues peces que s’allunyen més del seu estil serien Birthday mambo, que hi posa la veu  Rodrigo Amarante i la peça instrumental Chinese dance Theme que té un paper més integrat en la pel·lícula que en el disc.

És un disc important dins la discografia de Adam Green, ja que forma part d’una nova forma de creació que l’artista sembla ser que tenia necessitat explorar. Segons en pròpies paraules de Green “crec que és la primera vegada en la meva vida que tinc la sensació d’haver fet una obra d’art de primer nivell”¹

FITXA TÈCNICA:

Aladdín

Adam Green

Revolver Distributions Service, 2016

Duració: 29 min

BIBLIOGRAFIA:

ÚBEDA, Carlos. Adam Green/Aladdin [en línia] Jenesaispop, 22 juliol 2016 [consulta: Novembre 2016] Disponible a <http://jenesaispop.com/2016/07/22/267078/adam-green-aladdin/>

LOCKER, Melissa. Macaulay Culkin: Aladdin is a passion project [en línia] The Guardian, 10 maig 2016 [Consulta: novembre 2016] Disponible a <https://www.theguardian.com/film/2016/may/10/macaulay-culkmacaulay-culkin-aladdin-arabian-nights-adam-green>

TÉVEZ, Oscar. Macaulay Culkin reaparece entre èxtasis, psicodelia y delirio [en línia] El país, 12 maig 2016 [Consulta: novembre 2016] Disponible a: <http://elpais.com/elpais/2016/05/12/icon/1463049596_714939.html>

Entrevista a Adam Green. [en línia] Neo2 [Consulta: novembre 2016] Disponible a <http://www.neo2.es/blog/2016/11/entrevista-a-adam-green/>