.png)
Què explica
La cançó, també anomenada El rossinyol o La malcasada, és una balada tradicional catalana on es narren les
queixes d’una noia malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que hi ha
moltes cançons sobre una noia acabada de casar amb algú qui no estima, ja que els
casaments eren pactats pels pares i les famílies, per tant, la filla no hi
tenia cap intervenció. Sovint el casament era amb un vell i el que es feia a la
cançó era ridiculitzar-lo i ensenyar que la noia es pot prendre la llibertat d’enganyar-lo
amb algú altre (Ayats 2009, 71).
En aquest cas, la noia és casada amb un pastor que sempre és a la muntanya, i mai amb
ella a casa. És per això, que la dona s’encomana al rossinyol, i a través d’ell
busca la protecció de la mare enfront de la decisió del pare. Després, la noia
perd una cabra i un jove vaquer l’hi troba. Pacten que per paga la noia li farà
un petó i una abraçada (probablement indica més que el sentit literal).
Finalment, sembla que la noia no mostra retinències morals i accepta el que demana
el vaquer (Ayats 2009, 72).
D’on prové
És una cançó d’origen rossellonès, ja que la regió rossellonesa
és pròpiament catalana i, per tant, “el fet d'anar a França vol dir que emprèn
el vol vers la nació veïna” (Capmany 1980, 250).
Ha estat recollida en molts cançoners. El primer a
publicar-la és Milà i Fontanals al Romancerillo catalán, l'any
1882, amb el títol de Mensaje. I l’any 1907, la trobem al Cançoner
Popular d'Aureli Capmany, ja amb el títol Lo rossinyol (Càntut 2017).
Quan es cantava
Té un aire líric i de queixa que trobem normalment es
canta com a cant individual de feina, tot i que també té una part de gresca col·lectiva.
L’han cantat tant homes com dones.
La melodia
A la melodia de la cançó, composta en mode major, és
una de les melodies més conegudes i estimades en els darrers dos segles.
Aquesta va causar impacte entre els músics de principis del segle XX, que es
van interessar per les músiques orals, i es van fer molts arranjaments i versions.
També ha arribat a la nova música tradicional, als arranjaments de cantautors i
a l’escena internacional (Ayats 2009, 72-73).
Curiositats
Hi ha una versió amb el títol, A l’ombra d’un
boixet que és una versió lliure de la cançó El rossinyol, tot i que
no hi fa cap referència a l’ocell, però hi manté una part de la conversa de la
cançó clàssica (Càntut 2008).
També Enric Casals va compondre l’any 1910 una
sardana, Catalunya avant, a patir de melodies tradicionals, on trobem El
rossinyol. Així mateix, Frederic Mompou la va incloure en el grup de composicions
Cançons i Danses (la número 9).
L’enregistrament
L’enregistrament proposat és del Càntut. La cançó és interpretada
per Rosa Perpinyà i Sais que va néixer el 1908 a Verges. La gravació va ser
realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.
Una altra versió que és molt coneguda és la de Joan Manuel Serrat, enregistrada l’any 1967. En aquesta hi trobem alguns canvis en la lletra i l’ordre dels versos:
Amades, Joan. 1979. Folklore de Catalunya.
Cançoner. Barcelona: Editorial Selecta.
Ayats, Jaume. Explica’m una cançó, 20 Tradicionals
catalanes. Barcelona: Toc de Gralla.
Càntut. 1978. «Rossinyol que vas a França». Càntut, https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/605-rossinyol-que-vas-a-franca (consulta: 10 de maig de 2022).
Càntut. 2008. «A l'ombra d'un boixet». Càntut, https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/242-a-l-ombra-d-un-boixet
(consulta: 10 de maig de 2022).
Capmany, Aureli. 1980. Cançoner Popular.
Barcelona: Ketres Editora, 1980.
.png)
.png)
.png)
