Musicologia al taller

Aquest passat dimarts 11 d'octubre, va ser la segona sessió de convidats al seminari de musicologia. Activitat oberta a tothom, on van acudir els estudiants del seminari, uns cinc

El seminari en aquest cas, va rebre la Kendra Stepputat, musicòloga a «Institut für Ethnomusikologie. Universität für Musik und Darstellende Kunst Graz», on ha realitzat el doctorat sobre el gamelan de Bali.

L'activitat va tindre lloc a l'aula 354 on van acudir els alumnes de l'assignatura «Seminari de Musicologia» i unes 6 persones més, alguns de l'escola, i altres de fora de l'escola. La conferenciant va ser presentada i convidada per l'Horacio Curti, professor de l'Esmuc.

El tema de la conferència era la Coreomusicologia, amb un exemple en concret, "The  tango-danceability of Music in European Perspective" ; un treball de recerca que està realitzant actualment sobre la dansabilitat del tango.

Al començament de la conferència, es va explicar que la coreomusicologia, malgrat que s'està treballant des de fa un temps en temes al voltant d'aquesta disciplina, és un terme relativament nou, que estudia la relació entre so i moviment. Es va explicar que és un camp que no s'ha estudiat gairebé i que pot donar moltes possibilitats.

Es va parlar de la sincronització del ball tango amb la música, de la seva coordinació, i de com la música i la dansa, afecta un a l'altra i de com estan fortament connectats. Es va centrar en el tango, però també relacionant-lo amb altres exemples de danses o acompanyaments.

Es van introduir les parts del treball realitzat en el seu estudi, dividint-lo en 3 parts, recerca analítica, on s'estudien partitures, música, i la correspondència amb el ball; recerca artística, on entre altres està la pròpia pràctica del ball; i recerca amb ajuts de tecnologia, on es va monitoritzar el ball del tango, posant unes marques al cos, i obtenint dades per ordinador.

Per últim, es van senyalar algunes dissertacions, articles i tesis que s'han fet fins al moment sobre la coreomusicologia i els seus autors, comentant-les i donant la seva opinió.

En definitiva, la presentació, acompanyada d'un «powerpoint» i de diferents vídeos explicatius, va transcórrer amb un llenguatge senzill, i un to proper; on estudiants i participants van poder anar fent preguntes al llarg de la ponència, de durada aproximada d'un hora, amb un espai extra de torn de preguntes reservat al final, per concloure finalment la conferència amb un fort aplaudiment.

Zefiro-”Concerti per vari strumenti”,

Antonio Vivaldi; Naïve, 2005

Duració aproximada 1h 03 min

Instruments originals, música barroca    

La “Biblioteca Nazionale Universitaria di Torino”, compta amb més de 450 manuscrits de Antonio Vivaldi, molts d'ells autògrafs. Degut al valor d'aquest llegat, i amb la intenció d'explorar aquesta herència i d'enregistrar obres inèdites, el “Istituto per i Beni Musicali in Piemonte”, la editora Naïve, i amb col·laboració amb la pròpia biblioteca, van decidir enregistrar una col·lecció completa de totes les partitures que es troben en “Torino”. Des de 2001, es van començar a enregistrar els àlbums de la col·lecció. Actualment ja s'han enregistrat més de 100 discs. Aquest disc és el volum número 25, d'aquesta col·lecció.

Tot i no nombrar-ho en el títol, en aquest disc es troben majoritàriament concerts de diversos instruments de vent fusta. Els instruments utilitzats, la majoria dels de vent fusta, són còpies d'instruments de al voltant del 1720. A excepció de l'oboè solista, que és un instrument original de 1730. La resta d'instruments, els de corda, són la majoria també originals de diferents èpoques, però del barroc; s. XVIII en general.

En total són 7 concerts amb instruments de vent fusta implicats; el RV 559 i RV 560 per a dos oboès i dos clarinets, el RV 497 per a fagot, el RV 548 i RV 454 per a oboè, el RV 534 per a 2 oboès i el RV 566 per a 2 violins, 2 flautes dolses, 2 oboès i fagot.

Els intèrprets són dels que més agraden a la gent, exitosos en el seu camp de les interpretacions històricament informades, d'alt nivell interpretatiu. Coneixedors i especialistes d'aquestes obres, compositor i gènere. La sensibilitat amb la que tracten la música, la qualitat dels legatos, la plasticitat amb la que interpreten, i moltes més altres qualitats fan d'aquest treball un disc molt recomanable per a qualsevol.

Totes les peces són d'una alta qualitat, riques, obres valuoses dintre del repertori de Vivaldi, potser podrien ser remarcables el concert per a 2 oboès RV 534, i el concert RV 559 per a 2 clarinets i 2 oboès.

                                     

Ya lo dijo el director de la Escuela, a modo de bienvenida, con seguridad y elocuencia, momentos antes del concierto. Esta escuela apuesta por la diversidad de estilos, por la música contemporánea, y por la amplitud y transversalidad de los estudios dentro de una escuela con una joven historia.

Y es que, como no, en la primera obra ya teníamos un buen ejemplo de fusión de estilos en una más que brillante mixtura de formación de instrumentos de diferentes ramas. El talentoso profesor de la escuela, Joan Díaz, se lució destapando el concierto con un conjunto de guitarra flamenca, "cobla" catalana y cuarteto de jazz en una obra llamada “Encontres”, que fue planteada con serenidad y coherencia a pesar de la particularidad de la formación,

Desde luego, la interpretación del guitarrista fue magistral. Supo desenvolverse con soltura y oficio, demostrando seguridad y talento, tanto en la parte virtuosística, como en la parte más melódica y emotiva de la obra, en la que el joven fuera de serie supo atrapar al público sin posibilidad alguna de resistencia.

El plato fuerte llegó con la segunda obra, del compositor Bernat Vivancos, dirigida por Lorenzo Ferrándiz. Desde el inicio, ya atrapaba la atención manteniendo una tensión agradable, como un masaje de frío y calor. Se impuso la brillantez de la técnica orquestal por encima del virtuosismo individual, donde los interpretes respondieron con seguridad y firmeza a una obra, sin duda alguna, más que compleja. Con un final sublime tanto por la calidad de la obra como por la de los interpretes.

Ferrandiz volvió a demostrar al frente de la orquesta de la Esmuc su talento y carismºa para encajar con las orquestas jóvenes, y transmitir con ilusión contagiosa frescura, energía y vitalidad.

En la segunda parte y para finalizar sorprendieron los profesores del departamento de jazz de la escuela, con una más que notable composición conjunta basada en el bestiario de “Pere Quart”.

Volvían a aparecer una fusión de unos pocos instrumentos tradicionales catalanes, orquesta clásica, quinteto de jazz, y solistas vocales. Está vez, si bien es verdad, que en cuanto a la emotividad, no venia relegada exclusivamente a los solistas vocales, pero si que el no destacarlos seria no hacerles justicia.

El auditorio de Barcelona vibró el pasado domingo con enérgico entusiasmo. Quedó claro que cualquier concierto de la Esmuc puede hacernos sentir y llevar por emociones, Una escuela en estado de gracia, prometedora y que está en el mapa de las mejores escuelas de hoy en día, en fin, sobran comentarios.

En aquest text, s'intenta fer suggeriments enraonats de l'Escola i l'Associació d'alumnes.

Entre les coses que m'agradaria donar l'opinió són: els preus de les fotocòpies i els horaris de l'escola.

Els preus de les fotocòpies en l'Esmuc, doblen els d'altres universitats. A la universitat Pompeu Fabra, el preu per fotocòpia, és de 3 cèntims, a la Universitat Politècnica de Catalunya, també, i en canvi a l'Esmuc el preu és de 5 cèntims. Per tant el preu és una mica excessiu.

Aquests preus formen part del conveni amb CEDRO, (Centro Español de Derechos Bibliográficos), per pagar el canon dels drets d'autor. És clar que cal pagar un cànon per les fotocòpies de partitures amb drets d'autor i llibres, però aleshores, per què es paga també quan tan sols es vol imprimir un “power point”, apunts de classe, o qualsevol altre tipus de document, que al poder-se imprimir està lliure de drets? Per què és el mateix cànon per a fotocopiar que per a imprimir? Potser és perquè ja tenen un acord contractat amb l'empresa de reprografia, i no es pot canviar fins que finalitzi, com diu l'ASSAE (Associació d'Alumnes de l'Esmuc).

Però tot i així, per què no es poden deixar un parell d'ordinadors lliures per imprimir amb una impressora normal? Segons dues de les marques d'impressora més conegudes, Hp i Brother, el preu per fotocòpia en la majoria d'impressores laser és de 2 cèntims, una tercera part, més o menys del que paguem a l'escola, és a dir, seria una possibilitat d'estalvi per a molts dels alumnes.

L'altra cosa que m'agradaria comentar és que és una realitat que durant les últimes setmanes de cada quadrimestre, els alumnes no troben aules per fer tanta activitat, i tampoc temps durant el dia per poder estudiar, o fer un esforç final. Així doncs per què no està oberta l'escola fins un poc més tard?

En moltes de les escoles de música europees, es pot estudiar a la nit si es necessita, tal com diuen molts estudiants que han realitzat Erasmus. Pot ser no amb tota l'escola oberta, però si amb un mínim d'espai per estudiar. Tampoc que estigués oberta sempre, però pot ser, si, almenys durant període d'exàmens. Si més no, la majoria d'universitats catalanes amplien els seus horaris de biblioteca en època d'exàmens, per donar oportunitat als alumnes. És per això que crec que l'escola hauria de donar aquesta possibilitat i flexibilitat també als alumnes de música. 

Aquest passat diumenge 29 de gener, a la sala 1 (Pau Casals) de l'Auditori, va tenir lloc el concert en commemoració del 15è aniversari de l'Esmuc, amb un repertori força representatiu dels diferents vessants que formen part dels estudis de l'Escola.

Primerament, el director de l'Escola va fer un parlament introductori, a mode de benvinguda. Va parlar una mica de la recent i lactant història de l'Escola, de la seva amplitud i transversalitat d'estils, i de com aposta per la música contemporània del segle XXI i pels diferents àmbits de l'Escola. Seguidament, la consellera d'educació Meritxell Ruiz, va fer un petit parlament, encoratjant i felicitant a tots aquells que formen part de l'engranatge de l'escola, de les etapes prèvies i de la música en general.

La primera obra del programa, anomenada «Encontres», ja era un bon exemple, si no el més clar, de la intencionalitat del concert de representar la diversitat d'estils. Es tractava d'una obra composta i dirigida pel Joan Díaz, per a cobla, quartet de jazz i guitarra flamenca solista.

El més destacable, va ser la interpretació del guitarrista que va aconseguir deixar al públic atònit amb la seva tècnica i virtuosisme. També amb un fraseig càlid, clar, íntim i personal, i amb una remarcable tranquil·litat i porte dalt de l'escenari.

La segon obra, «Blau», de Bernat Vivancos, per a orquestra simfònica i dirigida per Lorenzo Ferrándiz, va ser, pot ser, del més interessant del concert. L'orquestra va demostrar el seu alt nivell tècnic e interpretatiu, amb una obra que, en part per l'obra i en part per la interpretació, et mantenia en atenció de principi a fi. Amb un sublim final, on el silenci era el protagonista, l'orquestra va demostrar la capacitat i solvència per deixar emmudit el públic assistent.

En la segona part, altre cop tornàvem al mestissatge d'estils, amb una obra basada en un bestiari de Pere Quart per a orquestra simfònica, quintet de jazz, tenora, flabiol, tible i solistes vocals. Va ser composta i dirigida per professors del departament de jazz de l'Esmuc. La sensació va ser potser similar a la primera part, on els solistes vocals van prendre protagonisme en aquest cas.

La tria del repertori, amb compositors de música totalment contemporània, va fer que potser l'orquestra i músics en general, tot i mantenir en tot moment una vitalitat típica i digna de les orquestres joves, no estigueren, potser, amb la mateixa passió que pogueren estar interpretant els grans clàssics. Però aquesta passió va ser substituïda per curiositat, atenció i professionalitat, per atorgar al públic una transmissió clara de la idea del compositor. En definitiva, tot i en alguns moments va semblar que la duració del concert es feia llarga, va ser recomanable pel seu context i la seva qualitat.

Quan es va estrenar El Messies al 1742, ja va ser un èxit. Des de aleshores es porta representant ininterrompudament. És, potser conjuntament amb la Música aquàtica, l'obra més coneguda del compositor.

El context en el que va ser composta enalteix la particularitat de l'obra.

Händel, als seus 57 anys, venia d'estar un temps amb dificultats econòmiques i personals. Va patir una paràlisi. Posteriorment d'uns dies en un balneari, va poder recuperar-se de forma sorprenent, i li va sobrevindre un creixent fervor religiós. Un temps més tard, va escriure el Messies tan sols en tres setmanes. És per això, potser, la raó per la qual va concedir els ingressos de les representacions als hospitals, dirigint-ne cada any de forma benèfica. Deia que era música curativa, per això la representava en un hospital. Exactament deia: “no és música per divertir, sinó per millorar les persones”

Poques obres i compositors han tingut tant de reconeixement en vida com Händel i el seu Messies.

A la seva mort es van realitzar multitudinaris concerts del Messies en diferents llocs de Londres, arribant-hi a participar més de 4000 executants.

La música tot i que en la majoria dels oratoris de Händel trobem influencia italiana, el Messies té les seves arrels en les antigues passions i cantates alemanyes. Per a aquesta obra, Händel agafa prestat temes d'altres obres seves, com els duets X, XV i XVI, i també temes procedents d'himnes i obertures, com és el cas, del famós «Hallelujah».

Exceptuant la simfonia introductòria a mode d'obertura, i la Pifa, que celebra el naixement de Crist,

que són les dues per a orquestra, la resta de l'obra, transcorre entre aries, arietes, algun duet, recitatius i cors.

El text, és de Charles Jennens. L'obra està dividida en tres actes, i subdividida en escenes com si fora una òpera, i com en la majoria d'oratoris de Händel. El text no té argument, però si envolta un drama interior.

Les tres parts de l'obra enalteixen l'anunci de l'arribada del Messies., La Passió i Resurrecció i la realització de la Humanitat de l'obscuritat, i el sofriment cap a la llum i la llibertat. Està compost de versets de la Bíblia, (la major part de l'Antic Testament) escollits amb la finalitat d'il·lustrar la presència de Jesús entre els homes i reafirmar la seva divinitat.

En la primera part; es profetitza la vinguda del messies. En la segona part; s'il·lustra la Passió, Resurrecció i l'Ascensió; I en la tercera part, es narra la victòria de crist davant la mort i el judici final.

---

---