Arribo a la plaça feliç de poder viure una diada castellera com a espectador. Actuen els Maduixots, Castellers de l’Alt Maresme, juntament amb els Capgrossos de Mataró. Els maresmencs volen carregar i descarregar el seu primer 4 de 7.

 El cap de colla va reunir els que portaven la camisa de color vermell maduixa per tal de muntar l’estructura de la pinya, i un cop ho va fer va començar a fer pujar els segons. La cosa feia bona pinta, i va fer pujar els terços, aleshores els grallers van començar a tocar la melodia, cosa que volia dir que l’estructura era fiable i tirarien endavant l’intent.

Un home dels Capgrossos em volia animar a participar al castell fent pinya, però feia calor i vaig aconseguir escapolir-me.

Els grallers anaven repetint la melodia que tocaven mentre pujaven els quarts i fins que, lentament, els dosos van arribar al capdamunt de l’estructura. Aleshores, l’acotxador i l’enxaneta van pujar gairebé alhora, i quan el primer es va col·locar, el tabal va fer un repic curiós, i les gralles van refilar fent una mena de trino que va colminar amb els crits eufòrics del públic, moment en què l’enxaneta feia l’aleta.

Aleshores va començar la baixada, la part més dura del castell. L’havien aconseguit carregar, ara faltava descarregar-lo. Les gralles van tornar a fer la melodia d’abans amb petites variacions, imperceptibles a causa dels aplaudiments del públic, fins que els terços van baixar, cridant i animant a la gent de la pinya, que segurament no devien haver vist l’aleta. Quan tothom ja havia baixat tret dels segons, les gralles van finalitzar la melodia amb una escala ascendent, però aquests últims van tardar a baixar del castell, celebraven l’èxit aconseguit fruit de moltes hores d’assaig encara sobre els seus companys que feien de baixos.

Als grallers els correspon la gran responsabilitat de tocar quan toca, així la gent que fa pinya sap com avança ell castell i quan queda per descarregar-lo.

Oriol Grèbol.