Em dic Miquel López Garcia i tinc 19 anys. Per casualitats de la vida, el que va començar sent tota una tortura psicològica  i espiritual als vuit anys, l’estudi de la trompeta (el meu instrument encara avui) i, per extensió, de la música, s’ha acabat convertint en un dels meus principals interessos i ocupacions. D’alguna manera, des que la vaig conèixer de primera mà, la música mai m’ha deixat escapar, sempre reptant-me i causant-me una barreja entre curiositat i satisfacció que m’impulsaven a no deslligar-me’n. Des de fa poc més d’un any, després d’acabar la secundària a l’IEA Oriol Martorell, els estudis de musicologia a l’ESMUC són l’últim d’aquests grans reptes que mencionava, un grau al que no vaig arribar per vocació ni tan sols per una iniciativa llargament premeditada, sinó descartant altres opcions, de les quals, tot i que potser soni malament dir-ho, la musicologia me’n semblava la més inhòspita i, per tant, la menys dolenta.

Potser per això o perquè encara em falta molt per veure, els meus interessos són molt variats, potser massa i tot, i van des de l’estudi de les pràctiques musicals de l’antiguitat, tant de la Península Ibèrica com del Pròxim Orient, fins a la recerca sobre qüestions identitàries en contextos com la música popular actual o la recuperació de músiques de caràcter folklòric-festiu, en un marc més local.