La convulsa actualitat política de les últimes setmanes no només ha revoltat els debats televisius i les institucions parlamentàries, sinó que també ens ha afectat en termes molt més propers, començant pel paisatge sonor que ens envolta. Algunes tornades que ja fa temps que no sonaven han ressorgit amb més actualitat que mai donades les similituds entre el conflicte polític actual i el...
Em dic Miquel López Garcia i tinc 19 anys. Per casualitats de la vida, el que va començar sent tota una tortura psicològica i espiritual als vuit anys, l’estudi de la trompeta (el meu instrument encara avui) i, per extensió, de la música, s’ha acabat convertint en un dels meus principals interessos i ocupacions. D’alguna manera, des que la vaig conèixer de primera...
Des del dia 20 de setembre, Barcelona s'ha inundat de sons plens de significat durant almenys dues setmanes. Aquests sons han estat el mitjà més immediat dels ciutadans per transmetre la seva inconformitat vers les accions empreses a l'operació Anubis. L'operació Anubis actua contra el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya, que consistia en què els ciutadans tinguessin dret a manifestar mitjançant la...
Sóc la Maria Traver Brizzolis, estudiant de Musicologia de segon curs. Des de ben petita la meva relació amb la música és molt estreta, ja que als dos anys em van diagnosticar una bronquitis que em va perforar els timpans. Després d’una operació , el metge em va recomanar anar a musicoteràpia, em vaig sotmetre al mètode Tomatis, que actua sobre el sistema...
Em dic Antoni Jorquera i la meva vida es va trobar amb la música als 7 anys acompanyat d’una trompeta i poca cosa més. Vaig començar els meus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu i més tard els vaig seguir, només durant un curs, al Conservatori Municipal de Barcelona. Durant els anys següents vaig deixar d’estudiar música per a...
Why patterns? Inputs out. Desarticulando el propio discurso sonoro.
By Unknown - d’octubre 16, 2017
Que el titulo no confunda. No les voy a hablar sobre Morton Feldman ni de su trio de 1978 con el cual encabezo este pequeño escrito. Voy a hablar de patrones, más concretamente de la lucha personal de una de las voces más destacadas dentro de la free impro europea: Lê Quan Ninh. Ninh es un percusionista e improvisador que la semana pasada...
Sóc la Tània Castell Sancho. Vaig néixer el 27 de juliol de 1994, quan vaig tenir tres anys vaig iniciar els meus estudis al col·legi Pare Manyanet de Reus en el qual vaig cursar la primària i la secundària. Durant la meva estada em vaig apuntar a la banda i cobla del col·legi on vaig començar a endinsar-me al món de la música...
Estem a dia 30 de setembre, un dia abans que els catalans poguessin decidir el seu futur. Ens situem a Alforja, un municipi del Baix Camp, a la plaça major. A les dotze en punt s’inicià un silenci sepulcral fins que se sentí el piular d’un flabiol per iniciar una ballada de sardanes. Les sardanes varen seguir el seu curs amb melodies alegres,...
Vaig néixer a Menorca el 31 de gener de 1994, alhora que es cremava el Gran Teatre del Liceu. Casualitat o destí, vaig encaminar la meva vida professional cap a la música. Sempre he estat una persona curiosa i això m’ha portat a provar diferents àmbits. Encara que durant molts anys el meu interès s’ha centrat en el piano clàssic, també he tastat...
En aquest escrit us vull parlar d’un petit fet que em va passar no fa gaires dies. Passejant per una fira d’artesania per Bellver de Cerdanya, on m’agrada passejar i deixar passar el temps vaig fer un retorn al passat que feia molt temps que no em passava. I va ser al sentir un soroll. Passant per davant d’un sabater que estava treballant...
Soy Stephano Labarca, nací en Santiago de Chile hace 25 años y actualmente estudio musicología en la ESMuC. La historia comenzó explorando la biblioteca de casa, al encontrarme con una colección de discos y libros sobre los “grandes compositores de la música clásica”, posiblemente biografías escritas por difundidores de las ideologías más rancias y la selección de las interpretaciones más canónicas y romantizadas...
L’instrument volador de tortura: Brevíssima crònica d’una època de revolta
By Jordi - d’octubre 16, 2017
Al record sonor de la Barcelona d’aquesta tardor històrica de 2017 quedaran, sense dubte, lligats els crits al carrer de milers i milers de manifestants d’una o altra ideologia. Ja sigui “Els carrers seran sempre nostres!” o “¡No nos engañan, Cataluña es España!”, entre d’altres, han marcat el missatge d’aquests dies. Però hi ha un altre element sonor que no se’ns hauria de...