“Una experiència rejovenint i il·luminant”

Fins a la discogràfica Deutsche Grammophon, un dia qualsevol de setembre de 1984 a Nova York, van arribar Leonard Bernstein, Kiri Te Kanawa, José Carreras i Tatiana Troyanos, es disposaven a la gravació de West Side Story.

“Sempre havia imaginat West Side Story des del punt de vista adolescent” va dir Leonard Bernstein sobre el repartiment, en el qual va apostar per “cantants d’òpera de primera classe mundial” amb eufòria, entusiasme, excitació. “Kiri és un somni [...] hi ha un color fosc a la seva veu”.

A l’enregistrament de la famosa obra, va haver-hi algunes alteracions. Com per exemple, el tempo de “I feel pretty”, cançó que apareix a la pel·lícula i el show de Broadway amb un caràcter molt lleuger arran dels últims moments viscuts a l’escena, però en canvi, a l’àlbum no hi havia cap premissa que encotillés la interpretació de la cèlebre cançó, de manera que el tempo que quedarà per sempre és el que Bernstein havia somiat, líric i elegant.

De fet, “I feel pretty” no és l’única cançó modificada, també és el cas de “One hand, One Heart”. Un solo diluït d’oboè introdueix la cançó, que impacta al públic, una cançó que existeix a la vora d'un precipici d'un abisme d'emotivitat, una cançó que si no s’interpreta al 100%, es converteix en “pur sentimentalisme cursi” diu Bernstein.

Kiri Te Kanawa sempre ha estimat West Side Story. Quan tenia 19 anys ja va cantar en l’enregistrament d’alguna de les cançons del musical amb el mateix compositor present, de qui diu: “És un home d’emocions. Pots veure els seus estats d'ànim, les seves frustracions, la seva felicitat, el seu desig d’actuar per a la gent. Això és el que fa que l'home sigui tan interessant. Un està constantment tractant de llegir-lo, però és d’un altre planeta”.

Al seu torn, el cantant José Carreras explica “Cada moviment seu és música. Diu als intèrprets el que vol amb els seus gestos, amb els ulls, amb el cos. Ningú al món pot fer-ho com ell”, encara que també recorda l’anecdòtic conflicte durant d’enregistrament de “Maria” entre Bernstein i Carreras a la sessió d’enregistrament de “Maria”, en què el cantant va deixar de cantar el sol agut final.

Leonard Bernstein mai abans havia dirigit una obra de teatre musical i no utilitzava una partitura adaptada amb els senyals per entrades, sinó una partitura completa, cosa que va incrementar notablement els temps d’edició de les partitures a les sessions.

La majoria de processos de gravació són tensos, però en el cas de West Side Story va ser excepcionalment divertit. Per Bernstein, va ser una experiència de descobriment, “molt rejovenint i il·luminant. M’he estat sentint molt jove i identificat amb aquesta peça de 28 anys. [...] És tan divertit. Estic molt orgullós de la forma en què sembla romandre jove.” I així quedarà West Side Story eternament.