Eric Clapton presenta el
seu propi disc de nadales tal i com han fet molts grans del jazz o del pop
anteriorment. Arribat a aquestes dates i en el seu paper de veterà bluesman, el guitarrista britànic
materialitza les senyals que havia donat ja en A very special Christmas from Washington Dc l’any 1999 en aquella
recordada actuació en directe. Però ara ha optat per tancar-se a l’estudi amb
la intenció de donar llum a peces quasi oblidades i de reinventar-ne d’altres
més conegudes.
El treball, publicat el
12 d’octubre, és un compendi de clàssics, velles obres perdudes i algunes
novetats, on el blues i el format de balada prenen el protagonisme des de le
primera cançó mentre sonen cascavells i campanes acompanyant melodies que ens
fan intuir de vegades un caràcter nadalenc molt subtil i alhora familiar. Però
aquesta familiaritat ens no ve donada precisament per Clapton, que ha volgut
allunyar-se’n cantant melodies derivades de les nadales originals, mentre els
diferents arranjaments mantenen la versió primigènia (cors, violins...). Des de
la perspectiva d’oient, podríem arribar a pensar fins i tot que ha volgut sonar
més a blues que a nadala. I no es que les dues siguin incompatibles. De fet en
aquest treball apareixen junts els dos gèneres, però la impremta del criteri
del guitarrista és rotunda.
En definitiva, si es vol
ambientar la casa amb aquest disc durant els dies de festa, de segur que la
sorpresa està servida per al convidats. Almenys aquest ha sigut el meu cas. Tot
i esperar unes sonoritats a les quals el compositor ja ens té acostumats,
popularitzar un gènere com la nadala mitjançant el blues (i rareses com la
sentida dedicatòria a Avici en Jingle
Bells) no és tasca fàcil. No obstant això, els seus seguidors (a qui va
dedicat més expressament aquest treball) tenen ara un motiu més per pensar que
Clapton segueix engendrant noves propostes mitjançant el seu estil que va
transcendint durant dècades.
Eric Clapton
Happy Xmas
Surfdog Records, 2018
Eric Clapton
Happy Xmas
Surfdog Records, 2018
0 comentaris