Podria criticar que sempre es representen les mateixes obres arreu, com la Cinquena i la Novena de Beethoven, que sovint les veig anunciades arreu i al mateix any. També solc veure la Simfonia del Nou Món, Resurrecció i Tità de Mahler, qualsevol peça de Mozart, òperes de Verdi, i a vegades ni tan sols canvien l'orquestra que toca. És a dir, any rere any, la programació que atrau a més gent segueix present, i l'oferta de simfonies poc interpretades o d'òperes desconegudes del mateix Verdi, segueixen al calaix de qui controla el calendari i els diners. 

Però la crítica que vull fer, no tan sols va dirigida a aquell que es mou entre les obres dels principals vint compositors que sonen avui dia a les sales esmentades, cada cop menys freqüentades per la societat, sinó també a aquell que només busca obres dels vint autors que comentava. Crec que cal augmentar l'oferta de concerts on s'interpretin peces de compositors menys coneguts. Bernstein o Sibelius comencen a guanyar interès en aquest sentit, fins i tot el jazz i la música tradicional, que ja fa anys que s'han oficialitzat, realitzen concerts en aquests espais. Però què ens passa amb els catalans que disposen de repertori antic, clàssic o contemporani?

(Disc enregistrat al Concert del Tricentenari, on s'interpretaven obres del català  Salvador Brotons, i, per variar, Txaikovski i Beethoven)

Sabem que tenim compositors coneguts, alguns s'hi dediquen completament compaginant-ho amb direcció o ensenyament. Altres ja són morts i ens han deixat una herència molt valuosa. Però rarament podrem veure un concert amb obres de Jordi Cervelló, Salavador Brotons o Albert Guinovart. L'Auditori de Girona ofereix concerts de molts gèneres diferents, excel·lent, com de cobla, música pop o cantautors. Però els referents de la música clàssica segueixen sent els clàssics d'arreu. 

El fet de no programar concerts d'autors catalans, fa que aquests no siguin coneguts, i com que la gent no els coneix, si en fessin, tampoc hi aniria massa gent. I en aquesta situació, la sala que ho organitza s'interessa més pel tema econòmic, on hi hagi més oferta.

Així doncs, actualment on podem trobar concerts de compositors de casa? A les places de molts pobles s'escolten cobles i grallers, i alguns valents ja fan un salt a algun gran teatre. Però ara per ara, la música clàssica només té espai a aquests llocs esmentats al començament. 

Garbage ain't collected, women ain't protected 
Politicians using people, they've been abusing
The mafia's getting bigger, like pollution in the river
And you tell me that this is where it's at.
                                            The Establishment blues

La curiositat de la seva història està en que, mentre creia que havia fracassat com a músic, o almenys en la indústria musical, a Sud-àfrica, durant l’apartheid, els seus discs començaven a sonar amb força. Les seves lletres van fer d’ell un símbol de la lluita antiracista sud-africana. Entre els seus fans hi havia el rumor que era mort, per això Rodriguez no va ser conscient d’aquest èxit fins que la seva filla va trobar un web dedicat a ell. Després d’aconseguir contactar amb els creadors de la pàgina, l’any 1996 Sixto va fer una gira per Sud-àfrica, en concerts que aplegaven milers de persones.

Si molts compositors no han estat reconeguts fins molts anys (i fins i tot segles) després de la seva mort, el cas de Gioachino Rossini ha estat una excepció. Ja en la seva època se’l va considerar com un dels grans compositors d’òpera a Italia, i encara en l’actualitat les seves obres són de les més escenificades i han entrat a formar part del repertori de tot cantant. 

Però Rossini no sols ha passat a la història per La Cenerentola, El barber de Sevilla o Guillaume Tell (entre d’altres). El podem trobar en els llibres de música, però curiosament també en els de cuina. I és que el reconeixement dels seus contemporanis li va permetre dedicar-se a una de les seves grans aficions: la cuina, en la qual també va destacar. 

Sovint organitzava sopars amb els artistes i músics de l'època. Compositors com Liszt, Gounod, Verdi, Rubinstein o Saint-Saëns, i artistes i escriptors com Gustave Doré i Alexandre Dumas van poder gaudir dels seus plats.

Es diu que Rossini sols va plorar dues vegades a la seva vida. La primera, quan es va assabentar de que el seu pare havia mort; i la segona, quan estant en un vaixell se li va caure per la borda un plat: gall d’indi amb trufes. Era un gran cuiner i tot un gourmet, i sentia especial devoció per les trufes, a les que considerava com “el Mozart dels bolets”. 

D’ell no sols ens han arribat les seves obres musicals, sinó també les seves receptes, entre les quals destaca els canelons a la Rossini (que per suposat, es clar, porten trufa). 

Font: 

Simeone, Nigel. Paris: A Musical Gazetteer. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2000.

Irene Hernandez

En aquest cas, el combo que va inaugurar la sessió estava format per en Josep Esquirol  (piano), en Jort Terwijn (contrabaix) i en Josep Cordobés (bateria), que van improvisar sobre diferents temes. Després, com és propi de les Jam session, van convidar a aquell qui volgués a participar, de manera que els músics van anar substituint-se els uns als altres donant lloc a diferents formacions en les quals intervenien diferents guitarristes, saxofonistes i bateries. Mentrestant, la cafeteria va anar omplint-se de gom a gom, fins que ja no hi quedava ni una sola taula lliure. 

Tots els músics van trobar un moment pel seu solo, i vam poder veure el seu talent a l'hora d'improvisar al llarg de cada peça, després de les quals el públic aplaudia amb entusiasme. Va ser un èxit. 

Aquest és un projecte que ja porta uns anys funcionant (des de l'octubre de 2012) i que dóna l'oportunitat als estudiants i professors de jazz i moderna de l'Esmuc de mostrar a la societat què s'està treballant a les aules de l'Esmuc. I per suposat, és una oportunitat per als amants del jazz de gaudir en directe d'aquest gènere. Així doncs, ja ho sabeu: cada dimecres de 19h a 21h durant tot el curs teniu l'oportunitat de gaudir del jazz en viu.

Irene Hernandez