És curiós adonar-se com
de perillosa pot ser la història. Tenint en compte que aquesta és tan sols un
relat basat en un fet, és legítim desconfiar de la seva certesa, i més, quan es
tracta d’un relat basat en un fet passat, immers en una època en què no hi
havia tants recursos per poder fer perdurar la informació en el temps com avui
en dia. Està demostrat com, infinites vegades, la història ens ha portat a les
nostres mans informacions que amb el temps s’han declarat falses o com a mínim
poc demostrables.
Aquest fenomen és
perfectament extrapolable a la història
de la música, i un exemple clar és la quantitat de peces musicals que han
trobat que sempre s’havien cregut d’un autor, quan realment no era així. Això
pot ser per molts motius: per un interès econòmic, per potenciar el
reconeixement d’algun compositor, per
dificultats a l’hora de “publicar” les obres a causa d’algun motiu relacionat
amb el gènere o la posició social, etc.
D’entre aquests, hi ha un
cas que té especial interès. Es tracta d’una obra musical, o més concretament
una “bagatel·la”, que suposadament va ser composada per Beethoven, Per a Elisa. És una de les obres més
conegudes del autor, però probablement la seva procedència no sigui tan
coneguda.
La “història” que explica
la seva procedència diu que Ludwig Nohl, qui va estudiar en profunditat l’obra
i correspondència de Beethoven, va transcriure un presumpte manuscrit de l’obra,
que ha sigut el que ha arribat fins a dia d’avui. Però aquí apareix la
sorpresa. Després d’anys de recerca, Luca Chiantore, doctor en musicologia per
la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador, intèrpret de piano i actual
professor de l’Esmuc (Escola Superior de música de Catalunya), a través del seu
llibre “Beethoven al piano” desmenteix tal informació.
.png)
.png)
.png)
0 comentaris