Musicologia al taller: d’abril 2015

El Conciertio Circular: Una nueva forma de experimentar la música.

By Sergio L. Nava - d’abril 25, 2015

En la noche del pasado 23 de enero, y dentro de la programación de la Fiesta Mayor de Invierno de Parets del Vallés, tuvo lugar nada más y nada menos que, el estreno mundial del primer Concierto Circular. Una nueva experiencia sonora “binaural”, tal como la denominan sus organizadores, abierta a toda persona de cualquier clase y condición. La participación fue todo un...

0 Comments

A la maniera de...

Els somnis dels músics es revelen vers les pròpies víctimes del sistema

By Unknown - d’abril 17, 2015

“Tot està en silenci. És de nit, i els estels brillen. La música comença a sonar i ens transporta a un món màgic.” Les insolents rialles d’un públic que havia estat alliberat (i ja era hora que ho estigués) dels durs problemes de matemàtiques i importantíssims exercicis d’alternativa a la religió per tal d’esdevenir partícip, segurament una gran part per primera vegada, d’una...

El Teatre Instrumental: “desencorsetando” la música clásica.

By Sergio L. Nava - d’abril 13, 2015

En la mañana del pasado domingo día 15 de marzo, en la sala Oriol Bohigas del Ateneu Barcelonés, la joven, original e innovadora orquesta del Teatre Instrumental ofreció un magnífico concierto con la colaboración del fagotista Giorgio Mandolesi como solista. Bajo el títuloTuttoRossini! (1792-1868), el programa del concierto giró en torno a la figura del genial compositor Gioacchino Rossini incluyendo la obertura de Il...

0 Comments

Ressenya de disc

Ad Vesperas Ludovici Regis Franciae

By Unknown - d’abril 08, 2015

Normal 0 21 false false false ES-MX X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 Continue Reading

0 Comments

entrada lliure

Sirsasanes o batutes?

By Unknown - d’abril 04, 2015

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE Continue Reading

0 Comments

A la maniera de...

Música de alma

By Unknown - d’abril 03, 2015

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE Continue Reading

2 Comments

Entrevista

Anna Crespo: "La musicologia és super àmplia i ningú et vindrà a dir el que has de fer, sinó que ets tu qui ho has de buscar"

By Sergio L. Nava - d’abril 02, 2015

L'Anna Crespo va acabar Musicologia el 2014. Actualment estudia a la UB el Grau de Filosofia i encara troba temps per estudiar el master de Música com a Art Interdisciplinar. Malgrat que l'endemà marxa a la capital alemanya, escollim el concorregut bar de la facultat per veure'ns, ja que aquí pot escapar-se —d’entre classe i classe— per prendre's un cafè i xerrar una estona amb mi.

Anna! Abans de res, deixa’m que t’agraeixi el temps que em dediques per fer-te l’entrevista, segur que has de preparar un munt de coses. Com és que te'n vas a Berlin? Doncs perquè a l’estar estudiant el Grau de Filosofia, l’any passat vaig demanar un Erasmus a Berlín per al segon semestre i me'l van donar. I a més a més, quan vaig acabar a l’Esmuc, vaig començar el màster de Música com a Art Interdisciplinària. Per això, vaig pensar que podria fer les pràctiques del màster també a Berlín. Llavors, per una banda faré l’Erasmus de Filosofia a la Universitat Humboldt de Berlín i per l’altre faré les practiques del màster a l’Staatsoper.

Guauuu… I com és que has acabat fent les pràctiques a l’Staatsoper de Berlín? El meu treball final de l’Esmuc tractava sobre una pel·lícula que es titula A Tribute to John Cage de Nam June Paik, un artista vinculat al moviment Fluxus. Així, el meu treball consistia en l'anàlisi d’aquesta pel·lícula i els seus continguts. El que vaig a fer ara a l’Staatsoper girarà entorn a una obra de Stockhausen que es titula Originale i que està molt en contacte amb Fluxus. O sigui que tot segueix una mica la línia del treball de l’Esmuc.

És un perfil acadèmic molt interessant. Com has arribat a ell? Suposo que el perfil s’ha anat construint amb el pas del temps. Cada vegada he anat trobant els meus interessos i he anat aprofundint en determinats temes. Per exemple, el tema del meu projecte final, tan centrat en Fluxus, m’ha portat segurament a estudiar el màster i a demanar les pràctiques a l’Staatsoper, ja que aquest any hi té lloc un festival dedicat precisament a Fluxus i podré seguir treballant aquest tema. La filosofia, que sempre m’ha agradat, m’ajuda a complementar-ho. Anar-se construint el perfil no és un procés ràpid, i de vegades tens la sensació que no vas enlloc. Quan estudiaba Musicologia, cada cert temps em venia una crisi. Pensava “però jo què estic fent aquí?”. Vas aprenent coses, però com que no vas superant proves d’orquestra i tampoc no treus cap CD sembla que no obtens cap resultat. El que he après és que no pots parar de buscar i interessar-te per les coses, d’aquesta manera segur que acabaràs trobant quin és el teu tema.

Sembla ser que ja feia temps que tenies planejat anar a Berlin com a primera opció. Quan vas començar a pensar-t'ho? I no et feia por l’alemany? Quan estava en el meu quart any de Musicologia vaig fer un primer Erasmus a Berlín i vaig estar tot un curs en l’UdK, la Universitat de les Arts de Berlín, així que la ciutat ja no m’és del tot desconeguda. Quan vaig arribar allà ja sabia una mica d'alemany perquè havia estudiat un any i mig al Goethe Institut. I bé…, vaig arribar amb el nivell just com per no haver de parlar anglès, i a partir d'aquí n'aprens un munt. Al cap de quatre mesos ja t’espaviles.

Ja ho entenc. I em pots explicar alguna diferència que hagis trobat entre l’estil acadèmic d’aquí i el d'allà? Doncs el que té de bo l’UdK és que cada semestre treuen com un “catàleg” nou d'assignatures. O sigui, no és igual cada any, sinó que els professors es preparen una assignatura nova per a cada semestre. Així, tenint en compte els seus punts forts, fan assignatures sobre temes molt concrets. Com a estudiant, encara que has de seguir un itinerari, pots escollir, al “catàleg”, les assignatures que vols fer segons els teus propis interessos.

Amb qui, o amb què et quedes, d’aquella experiència d’Erasmus a l’UdK de Berlín? Doncs allà vaig descobrir el que seria el tema del meu treball final de carrera. Ho vaig descobrir en una assignatura que tractava sobre Fluxus i Nam June Paik en la qual érem vint persones, deu de Música i deu de Belles Arts. Era un seminari on ens vam ajuntar per parelles, una persona de música i una altra de Belles arts, per treballar un tema i preparar una exposició. Al final, vam anar durant un cap de setmana a una casa que l'UdK té als afores de Berlín, com de colònies, per presentar totes les exposicions. Tots presentàvem les exposicions sobre un mateix tema, però des de perspectives diferents, i quan acabàvem seguíem parlant d'allò. Va ser molt interessant. I el tema que em va tocar a mi va ser la pel·lícula A Tribute to John Cage, que és la que després vaig analitzar extensament en el meu treball final.

I llavors… qui, o què et va deixar més empremta durant el teu pas per l’Esmuc? El que més em va agradar de l’Esmuc era el contacte constant que tenia amb músics de tots els àmbits. Això em va enriquir molt i vaig poder conèixer molt d’aprop altres estils que fins llavors no coneixia. També vaig trobar molt interessant poder escollir assignatures segons els meus interessos, sobretot durant els últims anys. L’Esmuc et donava llibertat per anar construint el teu propi itinerari com a musicòleg, que d’entrada pot ser molt ampli. Aquesta llibertat és bona si tens més o menys clar cap on vols anar, o pot no ser-ho tant si no ho tens gaire clar. En el meu cas em va servir. Com que també m’interessava la filosofia, vaig gaudir especialment de les assignatures relacionades amb estètica i el pensament en general.

I parlant de filosofia, com et trobes a la universitat? Trobes a faltar l’ambient de l’Esmuc? Sí que noto que aquí a la universitat ets un número, un “NIUB”, que és el teu número d’identificació, i ja està. Aquí pots venir i marxar de classe sense conèixer a ningú. En canvi a l'Esmuc… apareixes pel carrer Padilla i abans d'entrar ja t’has aturat a parlar amb molta gent. I això és veritat, aquí entres i fas les coses i t’en vas i en canvi en l'Esmuc tot és més personalitzat.

Quin instrument vas estudiar a l’Esmuc i com valores l’enfocament pedagògic de l’Escola en aquest sentit? Vaig fer un any de violí, un any de violí barroc i dos anys de fagot. Com que no volia fer cap assignatura de cambra amb violí clàssic, vaig fer un conjunt de música tradicional amb Marcel Casellas i m'ho vaig passar molt bé. Els de Musicologia sempre havíem tingut una afinitat molt gran amb els de tradicional i això també em va obrir una porta, perquè vaig començar a fer moltes coses de tradicional i arran d'això vam muntar un projecte que es diu Anem de Festes!, que és un grup d'animació infantil on fem un recorregut per les festes del territori català i les seves músiques.

Em pots explicar una mica com va ser la teva experiència amb el treball de fi de carrera? Al principi jo volia fer un treball diferent del que al final vaig acabar fent. Jo entenia la musicologia d'una forma diferent, més creativa i participativa, i per això vaig pensar en alguna cosa molt oberta i difusa, però el meu tutor em va parar els peus i em va ajudar a fixar el tema, cosa molt important per a un treball acadèmic. Això em va ajudar molt perquè la meva idea inicial no s’adequava als requisits d’un treball acadèmic, que és el que es demana a l’Esmuc si fas Musicologia.

Segueixes en contacte amb els teus companys de promoció? Com els va en general? Tinc la sensació de que cadascun s'ha buscat el seu propi camí. Hi ha gent que ha anat més per la branca de pedagogia. També tinc un amic que ha tirat més per la interpretació com a cantant. Un altre està a Londres fent el doctorat. Però cadascun té un perfil totalment diferent.

Trobes que vas sortir de l’Esmuc amb les eines adequades? Realment, jo crec que les eines te les vas construint tu mateixa sobre la marxa. Has de tenir les teves inquietuds i aprofitar els professors i les assignatures que tractin sobre aquestes inquietuds. Però, qui s’ha de moure ets tu, o sigui, si tu ets passiu, ells no et donaran res.

Quin consell donaries als alumnes que ara estan fent Musicologia a l’Esmuc? Que no s’adormin i que aprofitin el fet que allí hi ha tanta gent diferent per deixar-se influenciar una mica dels altres. Que no es desanimin si veuen que encara no troben el seu camí. Al final ho acabes trobant, però és difícil perquè la musicologia és super amplia i ningú et vindrà a dir el que has de fer, sinó que ets tu qui ho has de buscar pensant en què és el que t'interessa i apostar per allò. Però clar, això no apareix així com així, perquè els resultats no arriben a curt termini, sinó que són a llarg termini. De vegades vas enllaçant petites oportunitats o circumstàncies que et porten cap a un camí o cap a un altre. Això no és com Dret, on tu saps que acabaràs sent advocat, o sigui, tu fas Musicologia i acabaràs sent musicòleg, i això es com…res, si tu no busques, o no t'interesses amb els professors o amb els companys.

Al cap i a la fi, sembla ser que al estudiar Musicologia a l’Esmuc, lluny de que se't tanquin portes, justament passa tot el contrari, que se te n'obren una infinitat! Està massa obert, sí, sí! Totalment! Però és millor que no pas que estigui massa tancat! [Riu]

0 Comments

Musicologia al taller

El Conciertio Circular: Una nueva forma de experimentar la música.

Els somnis dels músics es revelen vers les pròpies víctimes del sistema

El Teatre Instrumental: “desencorsetando” la música clásica.

Ad Vesperas Ludovici Regis Franciae

Sirsasanes o batutes?

Música de alma

Anna Crespo: "La musicologia és super àmplia i ningú et vindrà a dir el que has de fer, sinó que ets tu qui ho has de buscar"

Segueix-nos

Etiquetes

Publicacions recents

Jaume Sonet: “Cada docent fa el seu propi Orff-Schulwerk.”

Irene Urgell: “El que van durar els Pelegrins no ho poden dir ni els Beatles.”

Sergio González: “Al final, d’experiències surrealistes transportant el contrabaix en tinc unes quantes. Per això vaig decidir enfocar el meu treball d’aquesta manera; per veure a quanta gent li passa el mateix.”

Oriol Masdeu: "La música evocativa és aquella que intenta referenciar quelcom extramusical, evocar allò més enllà de la cosa tangible."

Adrià Crespo: "Miquel Farré va ser molt rellevant per al pianisme a Catalunya"

Arxiu

Categories

Cercar en aquest blog

Entrades populars