“Ja no estàs sol, sents que estàs compartint un mateix somni, el somni d’una nit d’estiu: Somnis de músic”. Us puc ben assegurar que la cronista que ara us parla va connectar de seguida, i no se’n va deslligar fins l’últim aplaudiment, amb la proposta musical i escènica que ens ofereixen des de fa dos anys la JONC alevins, dirigits pel Quartet Qvixote, i el cor Infantil Amics de la Unió.  

Cal agrair les possibilitats de posada en escena i il·luminació que permetia la Sala Pau Casals de l’Auditori, però la malpensada construcció d’aquest espai de concerts repercutia en què la música s’aturés a mig camí i no fos capaç de fer callar als nens i nenes malcriats de primària i ESO que semblaven haver estat trets a passejar pel parc de la Ciutadella. Va ser l’espectacular Scherzzo el que finalment fou capaç de captar plenament les ments infantils que a l’aula tan solien dispersar-se: els músics s’igualaven a l’audiència en edat, però marcaven la diferència gràcies a la coordinació, cooperació, cohesió col·lectiva, respecte, educació i maduresa que els havia permès tota una formació musical.

El Somni d’una nit d’estiu de Fèlix Mendelssohn ressorgia en un nou format, sense la necessitat d’interpretar-se de dalt a baix per poder transmetre la seva essència, sense el requisit d’una orquestra de rostre serè endinsat en la partitura com a medi per a projectar una música que ni tan sols en l’època era entesa formalment i pura. La música és producte de l’ésser humà, i quan puja dalt d’un escenari no ho fa sense el context d’individus que hi estan participant. Tant la JONC com la Societat Coral Amics de la Unió arriben a reunir músics joveníssims capaços de fer malabarismes i acrobàcies amb l'instrument o la veu, només cal presenciar-ne els resultats, però sense projectes com aquest caldria replantejar-se si realment, “avui, els nostres somnis s’han complert. Perquè, quin sentit tindria la música si ningú no l’escoltés?”

En un temps de cert menyspreu artístic dins l’àmbit educatiu i polític com el que estem presenciant actualment, si més no al nostre país, Somnis de Músic impactava el passat dilluns a les oïdes (i als ulls!) de les pròpies víctimes del sistema com una autèntica revelació plena de fe en la humanitat pels més petits i pels més grans, pels que es dediquen professionalment a la música i per la societat en general: sense propostes d’aquest tipus, el jove músic de conservatori (aquell que sigui crític i reflexiu) acabarà caient en la renúncia d’un futur professional, ja que no trobarà sentit social al fet de passar-se hores i hores tancat en pocs metres quadrats (com molt bé reflecteixen els sous…) per tal d’oferir un producte que no interessa o no és comprès amb els significats que suposadament l’acompanyen. Sense deslligar-se de la seguretat que li confereix la tradició del clàssic, la JONC s’està obrint cada vegada més a activitats alternatives, i he de confessar que m’agenollo davant la gran feina que estan realitzant pels joves intèrprets del país. Gràcies i a seguir així!