Anna Crespo: "La musicologia és super àmplia i ningú et vindrà a dir el que has de fer, sinó que ets tu qui ho has de buscar"
By Sergio L. Nava - d’abril 02, 2015
L'Anna Crespo va acabar Musicologia el 2014. Actualment estudia a la UB el Grau de Filosofia i encara troba temps per
estudiar el master de Música com a Art Interdisciplinar. Malgrat que
l'endemà marxa a la capital alemanya, escollim el
concorregut bar de la facultat per veure'ns, ja que aquí pot
escapar-se —d’entre
classe i classe— per prendre's un cafè i xerrar una estona amb mi.
Anna! Abans de res, deixa’m que t’agraeixi el temps que em
dediques per fer-te l’entrevista, segur que has de preparar un
munt de coses. Com és que te'n vas a Berlin? Doncs
perquè a l’estar
estudiant el Grau de Filosofia, l’any passat vaig demanar un
Erasmus a Berlín per al segon semestre i me'l van
donar. I a més a
més, quan vaig acabar a l’Esmuc,
vaig començar el màster de Música
com a Art Interdisciplinària. Per això, vaig pensar que podria fer les pràctiques
del màster també a Berlín. Llavors, per una
banda faré l’Erasmus de Filosofia a la Universitat
Humboldt de Berlín i per l’altre
faré les practiques del màster a l’Staatsoper.
Guauuu… I com és que
has acabat fent les pràctiques a l’Staatsoper
de Berlín? El
meu treball final de l’Esmuc tractava sobre una pel·lícula que es titula A
Tribute to John Cage de Nam June Paik, un artista vinculat al moviment Fluxus. Així, el meu treball consistia en l'anàlisi d’aquesta pel·lícula i els seus
continguts. El que vaig a fer ara a l’Staatsoper
girarà entorn a una obra de Stockhausen que es titula
Originale i que està molt en contacte amb
Fluxus. O sigui que tot segueix una mica la línia
del treball de l’Esmuc.
És un perfil acadèmic molt interessant. Com has arribat a ell? Suposo
que el perfil s’ha anat construint amb el pas del temps.
Cada vegada he anat trobant els meus interessos i he anat aprofundint en
determinats temes. Per exemple, el tema del meu projecte final, tan centrat en
Fluxus, m’ha portat segurament a estudiar el màster i
a demanar les pràctiques a l’Staatsoper,
ja que aquest any hi té lloc un festival dedicat precisament a Fluxus
i podré seguir treballant aquest tema. La filosofia,
que sempre m’ha agradat, m’ajuda
a complementar-ho. Anar-se construint el perfil no és
un procés ràpid,
i de vegades tens la sensació que no vas enlloc. Quan estudiaba
Musicologia, cada cert temps em venia una crisi. Pensava “però jo
què estic fent aquí?”.
Vas aprenent coses, però com que no vas superant proves d’orquestra
i tampoc no treus cap CD sembla que no obtens cap resultat. El que he après
és que no pots parar de buscar i
interessar-te per les coses, d’aquesta manera segur que
acabaràs trobant quin és
el teu tema.
Sembla ser que ja feia
temps que tenies planejat anar a Berlin com a primera opció. Quan vas
començar a pensar-t'ho? I no et feia por l’alemany? Quan estava en el meu quart any de
Musicologia vaig fer un primer Erasmus a Berlín i
vaig estar tot un curs en l’UdK, la Universitat de les Arts de Berlín, així que la ciutat ja no m’és
del tot desconeguda. Quan vaig arribar allà ja sabia una mica d'alemany perquè havia estudiat un any i mig al Goethe
Institut. I bé…, vaig arribar amb el nivell just com per no
haver de parlar anglès, i a partir d'aquí n'aprens un munt. Al cap de quatre mesos
ja t’espaviles.
Ja ho entenc. I em pots
explicar alguna diferència que hagis trobat entre l’estil acadèmic d’aquí i el
d'allà? Doncs el que té de
bo l’UdK és que
cada semestre treuen com
un “catàleg” nou d'assignatures. O sigui, no és
igual cada any, sinó que els professors es preparen una
assignatura nova per a cada semestre. Així, tenint en compte els seus punts forts, fan assignatures
sobre temes molt concrets. Com a estudiant, encara que has de seguir un
itinerari, pots escollir, al “catàleg”, les assignatures que vols fer segons els teus propis interessos.
Amb qui, o amb què et quedes, d’aquella experiència d’Erasmus a l’UdK de Berlín? Doncs
allà vaig descobrir el que seria el tema del meu
treball final de carrera. Ho vaig descobrir en una assignatura que tractava sobre Fluxus i Nam June Paik en la qual érem
vint persones, deu de Música i deu de Belles Arts. Era un seminari on ens vam ajuntar per parelles, una persona de música i
una altra de Belles arts, per treballar un tema i preparar una exposició. Al
final, vam anar durant un cap de setmana a una casa que l'UdK té als afores de Berlín, com
de colònies, per presentar totes les exposicions.
Tots presentàvem les exposicions sobre un mateix tema,
però des de perspectives diferents, i quan acabàvem
seguíem parlant d'allò. Va
ser molt interessant. I el tema que em va tocar a mi va ser la pel·lícula A Tribute to John Cage, que és
la que després
vaig analitzar extensament
en el meu treball final.
I llavors… qui, o què et va deixar més empremta durant el teu pas per l’Esmuc? El que més em va agradar de l’Esmuc era el contacte constant que
tenia amb músics de tots els àmbits. Això em va enriquir molt i vaig poder conèixer molt d’aprop altres estils que fins
llavors no coneixia. També vaig trobar molt interessant poder escollir assignatures segons els meus
interessos, sobretot durant els últims
anys. L’Esmuc et donava llibertat per anar
construint el teu propi itinerari
com a musicòleg, que d’entrada pot ser molt ampli. Aquesta
llibertat és bona si tens més o menys clar cap on vols anar, o
pot no ser-ho tant si no ho tens gaire clar. En el meu cas em va servir. Com
que també m’interessava la filosofia,
vaig gaudir especialment de les assignatures relacionades amb estètica i el pensament en general.
I parlant de filosofia, com
et trobes a la universitat? Trobes a faltar l’ambient
de l’Esmuc? Sí que noto que aquí a
la universitat ets un número, un “NIUB”,
que és el teu número
d’identificació, i ja està. Aquí pots venir i marxar de classe sense conèixer a ningú. En
canvi a l'Esmuc… apareixes pel carrer
Padilla i abans d'entrar ja t’has
aturat a parlar amb molta gent. I
això és
veritat, aquí entres i fas les coses i t’en
vas i en canvi en l'Esmuc tot és més
personalitzat.
Quin instrument vas
estudiar a l’Esmuc i com valores l’enfocament pedagògic de l’Escola en aquest sentit? Vaig
fer un any de violí,
un any de violí barroc i dos anys de fagot. Com que no
volia fer cap assignatura de
cambra amb violí clàssic, vaig fer un conjunt de música
tradicional amb Marcel Casellas i m'ho vaig passar molt bé. Els
de Musicologia sempre havíem tingut una afinitat molt gran amb els de
tradicional i això també em va obrir una porta, perquè vaig
començar a fer moltes coses de tradicional i arran d'això vam muntar un projecte que es diu Anem de Festes!, que
és un grup d'animació
infantil on fem un recorregut
per les festes del territori català i les seves músiques.
Em pots explicar una mica
com va ser la teva experiència amb el treball de fi de carrera? Al principi jo volia fer un treball diferent del
que al final vaig acabar fent. Jo entenia la musicologia d'una forma diferent, més
creativa i participativa, i per
això vaig pensar en alguna cosa molt oberta i difusa, però el
meu tutor em va parar els peus i em va ajudar a fixar el
tema, cosa molt important per a un treball acadèmic. Això
em va ajudar molt perquè la
meva idea inicial no s’adequava als requisits d’un treball acadèmic, que és el que es demana a l’Esmuc si fas Musicologia.
Segueixes en contacte amb
els teus companys de promoció? Com els va en general? Tinc la sensació de
que cadascun s'ha buscat el seu propi camí. Hi
ha gent que ha anat més per la branca de pedagogia. També tinc un amic que ha tirat més per
la interpretació com a cantant. Un altre està a Londres fent el
doctorat. Però cadascun té un perfil totalment diferent.
Trobes que vas sortir
de l’Esmuc amb les eines adequades? Realment, jo crec que les eines te les vas
construint tu mateixa sobre la marxa. Has de tenir les teves inquietuds i aprofitar els professors i les
assignatures que tractin sobre aquestes inquietuds. Però, qui s’ha de moure ets tu, o sigui, si tu ets
passiu, ells no et donaran res.
Quin consell donaries
als alumnes que ara estan fent Musicologia a l’Esmuc?
Que no s’adormin i que aprofitin el fet que allí hi ha tanta gent diferent per
deixar-se influenciar una mica dels altres. Que no es desanimin si veuen que encara no troben el
seu camí. Al final ho acabes trobant, però és difícil perquè la musicologia
és
super amplia i ningú et
vindrà a dir el que has de fer, sinó que ets
tu qui ho has de buscar pensant en què és el que t'interessa i apostar per allò. Però clar,
això no apareix així com
així, perquè els resultats no arriben a curt
termini, sinó que són
a llarg termini. De vegades vas enllaçant
petites oportunitats o circumstàncies que et porten cap a un camí o cap
a un altre. Això no és com Dret, on tu saps que acabaràs sent
advocat, o sigui, tu fas Musicologia i acabaràs sent musicòleg, i
això es com…res, si tu no busques, o no t'interesses amb els
professors o amb els companys.
Al cap i a la fi, sembla ser que al estudiar Musicologia a l’Esmuc, lluny de que se't tanquin portes, justament passa tot el contrari, que se te n'obren una infinitat! Està massa obert, sí, sí! Totalment! Però és millor que no pas que estigui massa tancat! [Riu]
0 comentaris