En
els cercles artístics del París del tercer quart del s. XVII, comença a fer-se
un lloc el jove compositor Marc-Antoine Charpentier. Ho fa beneficiat per una
disputa. L’admirat Molière trenca dràsticament les relacions artístiques amb el
no menys cèlebre Lully. L’enuig entre l’un i l’altre és tan gran que esdevenen
enemics acèrrims, rivals declarats, adversaris hostils.
Què ha provocat aquest divorci? Doncs el fort ego de l’un i de l’altre que exigeixen que el seu art estigui per
sobre del de l’altre en les seves creacions conjuntes: la paraula de Molière
per sobre la música de Lully i viceversa.
Indiferent al conflicte, Charpentier li pisparà la cartera a Lully i es convertirà en el signatari de les comèdies-ballets al Théâtre-Français; com astuta guineu el nostre compositor va saber
fer-se seva la gallina poc vigilada. És així com inicia una època de la seva
vida dedicada a compondre majoritàriament obra profana: òperes, sonates,
preludis per orquestra i peces instrumentals.
Ai las! Massa temps no li durarà la bona fortuna al mestre. Desastre,
fracàs, fiasco és el resultat de l’estrena de la seva òpera Medée l’any 1694. Tot París en diu mils
pestes de Charpentier. Però la desesperació li dura poc ja que ben aviat rep la
proposta de d’esdevenir mestre de capella de les institucions del jesuïtes de
París. A partir d’ara i fins la seva mort, tot serà compondre misses i més misses i oratoris i magníficats i motets i... el Te Deum de l’Eurovisió!
.png)
.png)
.png)
0 comentaris