Desde pequeño me ha llamado la atención la música, posiblemente sea gracias a mi madre, la cual me llevaba a todos los pasacalles de la banda de música que se hacían en el pueblo, en los que ella participaba activamente con su clarinete. Pronto empezaría a formarme en la escuela de música de la banda para continuar en el conservatorio, estudiar el grado...
La nit del dimecres 15 d’octubre es va celebrar a la Sala Apolo un concert de reggae protagonitzat per dos grups; els emergents Auxili, i la banda sarda Train to Roots que encapçalava el cartell. Primer va actuar el grup valencià d’Ontinyent. La banda és extensa. Està formada per dos cantants, un guitarrista, un baixista, un trombó, un trompeta, un bateria i un...
Benvolguts!! El meu nom és Mar, i el meu adjectiu, eclèctica. Des de petita que mons pares, sent uns grans melòmans, em van fer créixer envoltada de música. Música de tot tipus; llatina, africana, clàssica, rock, world music, … Vaig estudiar a l'escola municipal del meu poble, i més endavant vaig acabar el grau mitjà al Conservatori de Barcelona. El meu interès per...
Hasta nuestros días, la historia de la música nos ha ofrecido una ingente cantidad de compositores y sus hazañas, tanto musicales como vitales. Por ello, hoy sabemos que muchos de estos grandes músicos se conocieron y llegaron a entablar sólidas amistades o incluso enemistades, compartiendo así más de una aventura o incidente a lo largo de sus vidas. Pero afortunadamente, nos han llegado...

Jimi Hendrix, el gran artista de rock, destaca per ser un inèdit protagonista, entre d’altres, del moviment hippie dels anys 60 -70: l’amor i el sexe lliure, etc... Però resulta que hi havia un aspecte pel qual Hendrix batia rècords. Pocs i poques el coneixien, de fet, només podies saber-ho si et ficaves al llit amb ell! El rècord es basa en la...
Un dia qualsevol a Barcelona, entre setmana. Són gairebé les
vuit del vespre, i com de costum la calor inunda el vagó, per compensar el fred
de fora. El tren, abarrotat de gent, presses, estressos i ganes d’arribar a casa.
Cares llargues, reflectant el malestar de la gent, i sobretot un individualisme
latent. Ningú parla amb ningú, ni un sol creuament de mirades.
En una de les parades, a les zones altes de Barcelona, pugen
tres músics molt animats. Portaven dues guitarres, una harmònica i una
pandereta. Entre la gent que viatjava, es podien contemplar
cares de sorpresa al veure l'energia en aquells tres músics. Amb un somriure d'orella a orella, van començar a interpretar la seva música. Van
tocar temes dels Beatles adaptats,
segons van explicar, a la seva combinació d'instruments. Van ser quatre
cançons, i cada qual més animada. A mesura que avançaven, el rostre i les
mirades dels espectadors van evolucionar. Primer, com he explicat, s’intuïa un
cert menyspreu, però poc a poc, la gent es va anar animant, fins al punt que es
podia veure gent xiulant les cançons, acompanyant-les amb palmes o fent un
lleuger moviment corporal, indicant complicitat amb la música que escoltaven.
Lo sorprenent de tot això, és que tothom va viure aquesta experiència de forma
agradable, no hi havia ningú descontent/a, o com a mínim feia veure que no. Semblava extrany, quan normalment els músics al tren estan tan injustament infravalorats. Doncs era tant senzill com que l’entusiasme no es va aturar en
cap moment, i la seva forma de moure’s i viure la música, ho indicaven
constantment.
Per acabar, es van acomiadar fent una petita explicació de perquè estaven allà
i perquè feien tot allò. Es van presentar. Venien de molt lluny, del Perú, i
els tres eren germans. A continuació, van explicar el motiu pel qual estaven en aquell tren, regalant la seva música. Evidentment, hi
havia un interès econòmic, per poder cobrir les seves necessitats. Però ells
esperaven algo més que allò. Esperaven un somriure de cadascuna de les persones
que hi havia, i així ho van explicar. Al acabar, tot el vagó, molt emocionat, va
començar a aplaudir sense parar, a treure totes les monedes que tenien i a
regalar-les a aquells tres nois, que els havien fet per un moment oblidar tota
la resta i gaudir d'una espurna de bellesa. Aleshores, acomiadant-se de tothom
i agraint moltes vegades la rebuda de la gent, van baixar del tren, esvaint-se
com el fum, entre les vies.
El tren es va quedar amb un ambient molt més distès, la majoria
de gent estava somrient, i algunes fins i tot es van quedar xerrant. Les cares
llargues havien desaparegut, mentre que la música es va quedar viva dins
aquells vagó.
Agost de 1995, Barcelona. Vam carregar el cotxe per passar el dia a Barcelona. Jo anava enmig de les meves dues germanes grans, a sobre de la cadireta infantil. Tenia només un anyet. Ens vam perdre, com sempre fem, però finalment vam arribar al carrer Muntaner. Allí ens esperava la meva tieta Montse amb el dinar a taula. Érem una gentada, familiars i...
Sempre m’han posat una mica nerviosa les presentacions. Aquest moment d’arribar a un lloc nou i que et demanin el nom, l’edat, el lloc on vius i explicar alguna cosa sobre tu, els teus gustos, les teves aficions. Amb la primera part em defenso força bé, però en la segona sempre m’assalten els dubtes. Alguna cosa sobre mi? Prefereixo que donin una resposta...
El passat dissabte 18 d’octubre Manu Chao-LaVentura va tocar al Prat de Llobregat, en el marc del festival de World Music Esperanzah. Aquesta fou la cinquena edició d’un festival que vol ser un espai de reflexió i millora de les pautes que regeixen el món, l’economia, el medi ambient, el treball, la salut, l’alimentació, les persones, etc. Un lloc on aprendre i on...
Situació musical: Luca Guglielmi y la colección de teclados del Museu de la Música.
By Unknown - d’octubre 17, 2014
El día viernes 17 de octubre del presente año, el Museu de la Música en Barcelona, dentro del marco del ciclo de conferéncias "Els instruments musicals, en estudi", programado para hacer una muestra cercana de la rica colección de instrumentos allí alojada, abrió su recinto a la colaboración del mtro. Luca Guglielmi, experto intérprete de instrumentos de tecla, que tenía por misión esbozar...
És curiós adonar-se com de perillosa pot ser la història. Tenint en compte que aquesta és tan sols un relat basat en un fet, és legítim desconfiar de la seva certesa, i més, quan es tracta d’un relat basat en un fet passat, immers en una època en què no hi havia tants recursos per poder fer perdurar la informació en el temps...
Comencé mis estudios musicales a los ocho años en el Conservatorio Nacional de México, mi país natal, donde estudié violoncello hasta los catorce. Dos años después me mudé a la ciudad de Morelia para continuar mis estudios en el Conservatorio de las Rosas, con la idea de ser un instrumentista de renombre en el ámbito de la música de cámara. Allí fue donde...
Gaetano Majorano, Il Caffarelli, fou un dels castrati més famosos d'Itàlia. Gaudia d'una popularitat notable entre el públic femení, que no es va deixar despistar per l'aparença que li conferien la seva veu aguda i infantil i les disfresses i perruques que vestia interpretant els papers femenins. El cabell salvatge lleugerament ondulat que li queia sobre les espatlles, el nas recte i grec...
Si hi ha un músic al voltant del qual s’ha arribat a forjar una vertadera llegenda de màgia, fantasia i molt de virtuosisme; aquest és sens dubte el gran violinista Niccolò Paganini. Ja en la seva època es parlava dels seus suposats pactes amb el dimoni, del violí fet amb la fusta del taüt del seu pare i la corda Sol amb els...
La veritat és que no és fàcil definir-se a un mateix, ja que, al igual que la música, som tot un món per explorar. Però si alguna cosa tinc clar, és que sóc amant fidel a ella, la música, aquest món tant complex, ple de curiositats i incògnites. Des de petita que navego per aquestes aigües i es podria dir que és una...
Aunque no provenga de una familia muy “musical”, desde mis primeros años por este mundo siempre he padecido –afortunadamente– una inmensa curiosidad y atracción por la música. Por ello, y con gran determinación, decidí aprovechar la oportunidad de estudiar piano y guitarra desde temprana edad. Así, primero con profesores particulares, después en la escuela de música municipal y finalmente...
El primer que dic quan em presento és el meu nom, una etiqueta buida de significat que cadascú va omplint a la seva manera a mida que em va coneixent. Clàudia. El va triar mon pare, com també havia fet amb el dels meus tres germans grans, i amb mi va poder completar la cançó de bressol que s’havia inventat per cantar-nos als...
-La cornille et le corbeau ont dit la vérité…- su voz se deslizó áspera, como arrastrándose en su garganta seca. Media sonrisa plegó su mejilla al escurrirse cándida la sílaba –ille, dejando expuesta su lengua porosa y blanquecina, que latía como un desgastado anfibio, asomándose disimuladamente por la comisura oscura y húmeda de su boca. Sus pupilas temblaban tras la lágrima estancada que...
¡Hola otra vez! Como madrileña que estudia y vive en Barcelona, tengo amigos catalanes. Amigos catalanes que van a ver sus fiestas y tradiciones y que, orgullosos, llevan a sus amigos de fuera a verlas con ellos. Esta vez tocó la Patum. La Patum es, básicamente, una sucesión de distintos bailes que se celebra en la plaza principal de Berga, en los que...