Primerament en aquesta frase crec
que hi ha conceptes contraposats que s’han de posar en ordre. Si l’òpera està
subvencionada hauria de deixar de ser, al moment, un espectacle elitista, ja
que, amb l’ajuda de la subvenció, tothom hi hauria de poder anar. A partir
d’aquest punt el que s’ha de valorar és si el cost de la producció operística
és superior al d’altres espectacles (motius a part) i si és així i es vol que
tothom hi pugui anar s’ha de subvencionar més. Deixar de subvencionar l’òpera
serà el que farà que torni a ser un espectacle elitista i només hi podran anar
la gent que disposi dels diners suficients per a poder-ho pagar.
A part d’això també hi ha una
altra cosa important que és la càrrega classista, o no, que tingui l’òpera i
tot el món que l’envolta. Si l’objectiu és trencar l’elitisme en l’òpera el que
s’ha de fer és no seguir les normes que posen la gent que hi va. Per què no es
pot anar a l’òpera amb bambes, texans i dessuadora? Pel context? Pel què diran?
Això són temes completament secundaris.
Si vols anar a l’òpera ha de ser per gaudir de la música i no plantejar-te el
fet de poder anar vestit d’una manera o d’una altra. Pensar aquestes coses és
el que fa que l'elit s’apoderi d’aquests llocs i es creï la diferència de
classes.
Tornant a la frase original també
podem veure què considerem elitista i què no. Personalment ho entenc com a
segregació social segons l’economia. És a dir, que parlar d’elits és parlar de
classes. Això ens porta directament a mirar el públic que assisteix a l’òpera.
Igualment, el preu al que es venen les entrades per a poder assistir a aquests
espectacles. Aquesta relació entre preu d’entrades i elits és una relació
fàcil: Si els preus són alts només hi
pot anar l'elit. Què fa que la gent que no forma part d’aquestes elits pugui
anar a aquests espectacles? La
subvenció. Per tant, si s’elimina la subvenció el que es farà és
potenciar la diferència entre aquestes elits i la gent que no en forma part.
Si l’òpera és un espectacle
elitista en cert punt depèn de la càrrega històrica que té, però també depèn de
com ho vulguem nosaltres. Si volem òpera més barata i/o ajuda de subvencions,
demanem-les amb la força suficient perquè ens facin cas. Ja ho diu la dita
castellana; quien no llora no mama.
0 comentaris