"Cómo potenciar la inteligencia de los niños con la música", de Joan Maria Martí.
By Alba Muñoz Gurría - de juny 15, 2015
Cómo potenciar la inteligencia de los niños
con la música (2014) ja no
és novetat editorial,. però és de les últimes publicacions de l’editorial Ma Non
Troppo/Robinbook dins de la col·lecció “Taller de Música”, que inclou títols de
voluntat amena i divulgativa sobre la pràctica musical. L’autor, Joan Maria
Martí (potser conegut per la seva guia Ser
músico y disfrutar de la vida), va estudiar Magisteri Musical a la UB,
Història i Ciències de la Música a la Universitat de La Rioja i va cursar un
màster en Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga
impartit entre la UAB i l’Esmuc.
El llibre, de lectura fàcil, té 137 pàgines i es divideix en dues
parts. La primera, com treballar amb la música, i la segona, la música en
diferents àrees. En els primers capítols Martí presenta la Teoria de les
Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, que inclou la intel·ligència
musical juntament amb nou més i la defineix com a l’habilitat per transformar,
apreciar i expressar les formes musicals, així com la sensibilitat per
discriminar ritmes, tons i timbres. Utilitza diferents capacitats dels dos
hemisferis, de manera que permet desenvolupar habilitats referides a la
percepció musical i la composició però també ofereix infinitat de recursos per
millorar el llenguatge, els conceptes matemàtics, la expressivitat o les relacions
interpersonals: és una intel·ligència que ajuda a desenvolupar altres
intel·ligències, esdevenint una eina transversal per l’aprenentatge d’altres
matèries i àrees personals. A continuació, proposa algunes pautes orientatives
per estimular els nens segons l’etapa evolutiva i l’edat en la que es troben,
insistint en l’importància de l’aprenentatge sensorial i motriu de la primera
infància i en la freqüència i repetició com a elements clau. Segons Martí,
aquest desenvolupament es pot dur a terme tan a l’aula com a classe instint en
la audició activa i la necessitat de perdre la vergonya per cantar i explica a
grans trets les bases dels mètode Kodaly, Dalcroze i Orff.
La segona part recursos pràctics per treballar les matemàtiques,
la llengua, el cos i les emocions mitjançant la música. Aquesta és també una
font per reforçar el llenguatge corporal i oral sobretot en forma de cançó, ja
que el cant de cançons ajuda a millorar el vocabulari, la pronunciació,
l’estructura del llenguatge, la memòria i a més és una boníssima eina
mnemotècnica. Però a banda d’incrementar l’habilitat lingüística, la cançó és
molt útil per a treballar de forma indirecta la integració, la socialització i
l’autoestima en grups molt heterogenis d’alumnes, ja que es pot aprofitar la
riquesa cultural per cantar cançons dels diferents països d’origen i apropar
distàncies. Martí també parla de l’evident poder de la música per treballar la
coordinació – mitjançant la dansa, per exemple – o afavorir la relaxació.
Potser la part més fluixa, una mica agafada amb pinces, és la que relaciona
música i matemàtiques. La relació hi és, nosaltres ho sabem, però això no vol
dir que sigui tan justificable davant dels nens, més enllà del treball de
valors i equivalències de les diferents figures rítmiques. Martí proposa, per
exemple, l’estudi de les proporcions intervàl·liques a través de la mesura de
la llargada dels instruments o fins i tot el càlcul estadístic de quants cops
surt cada nota en una cançó. Potser sí que són activitats que empren les
matemàtiques sobre un fons musical però més enllà de la voluntat de voler unir
aquestes dues disciplines una mica amb pinces, no es pot dir que aportin gaire
res. La música s’instrumentalitza en forma d’objecte i els mateixos exercicis
es podrien repetir amb els mobles d’una sala, per exemple.
Si hagués de triar una mancança, diria que el llibre no es tan
pràctic com promet, ja que sembla que l’autor dedica més temps a explicar que
la música pot potenciar les intel·ligències del nen que a proposar recursos i
bateries d’activitats que responguin al com,
però em sabria greu criticar-ne la poca profunditat sense abans advertir que no
és una lectura destinada a experts i professionals del sector, sinó que pretén
acollir un públic molt més ampli, com pares que no sàpiguen música, i tot i que
penso que la intenció és lloable, introduir i argumentar algunes de les raons
sospitades pels pares que apunten als nens a música sobre com de beneficiosa és
pel desenvolupament intel·lectual, també és una raó per a no recomanar-ne
efusivament la lectura als especialistes. No obstant, no m’agradaria que
aquesta ressenya acabés semblant una crítica negativa perquè darrere de la tria
sobre qui ha de ser el destinatari d’aquesta lectura hi ha, potser, una
idea manifestada en el llibre, que és la de que tots som éssers musicals,
músics en potència, sense que en siguem conscients. És molta la gent que es
confessa amant de la música però que es disculpa amb frases com “ però jo
no sé de música” o “m’agradaria tocar un instrument però no serveix-ho”. El
llibre de Martí potser no és tan una guia pràctica per a desenvolupar la
musicalitat de fills o alumnes sense saber música, com es presenta, però
sí que és un bon primer contacte per prendre contacte amb els fonaments teòrics
que hi ha al darrere d’una forma accessible i el més importat, torna la música,
que és de tots, al seu poble, que la vol conèixer.
.png)
.png)
.png)
0 comentaris