Musicologia al taller

JAVIER CAMPOS, AUTOR DEL TREBALL DE FI DE GRAU "CONSTRUCCIÓN DEL SAXOFÓN, PROBLEMAS MECÁNICOS Y SOLUCIONES"

Javier Campos va néixer a València, i gràcies a la gran tradició musical de les terres valencianes va començar amb la música des de ben petit a l’escola del seu barri. A partir dels 11 anys ho va encaminar de forma seriosa, fent el Grau Mitjà al Conservatori de Professional de València i posteriorment accedint al Conservatori Superior de Música d’Aragó. Però a 2n curs del superior, durant la pandèmia, l’avisen que no tindria el seu professor, Mariano García; és en aquest moment que decideix venir a l’ESMUC i acabar-hi la carrera. Actualment, segueix a Barcelona estudiant un màster a l’Escola i compaginant-lo amb assajos, concerts, classes i viatges amb el seu quartet de saxos Nexes. I amb el seu Treball de Fi de carrera Construcción del saxofón. Problemas mecánicos y soluciones va obtenir Matrícula d'Honor el curs passat.

Júlia Martín

1. El saxòfon és un instrument nou, comparat amb altres de la seva secció o amb l’orquestra. Podries explicar-nos la línia cronològica per on ha passat? 

La seva primera patent va ser registrada el 21 de març del 1846. És una data molt important perquè és el primer registre oficial, on Adolphe Sax va aconseguir la utilització i la explotació exclusiva del seu instrument. No obstant això, la creació del saxòfon va ser tot un procés. El 1842, el compositor francés Hector Berlioz va escriure un article en el Journal des Débats on ja en parla. Altres dates importants van ser les seves primeres aparicions en concerts: el 3 de febrer de 1844 formant part d’un ensemble, i l'1 de desembre de 1844 en una orquestra, interpretant una òpera de Geroges Kastner. 

Es buscava un instrument que tingués més potència que els altres, sobretot per a actes en espais oberts, és per això que els primers en utilitzar-lo van ser les bandes militars. A més a més, era un moment d’experimentació amb materials diversos i de millora tecnològica, cosa que va afavorir la utilització de nous materials, per exemple el metall. Al final, el saxofon fou potser el resultat d’una prova, la de fer un clarinet de metall. L’instrument és finalment la resposta a les necessitats del context en què va aparèixer. 

2. El saxo, al no tenir antecedents clars, a quins instruments podríem dir que s’assembla i per què? 

Hi ha diferents teories, però per la seva semblança podríem dir que el clarinet és l’instrument més similar. Adolphe Sax també treballava aquest instrument des dels seus inicis, per això no resultaria descabellat dir que els dos tenen una clara i estreta relació, en la qual el saxòfon, per la seva aparició posterior va ser-ne prou influenciat. 

"Al final, el saxòfon pot ser el resultat d’una experimentació. L’instrument és finalment la resposta a les necessitats del context en què va aparèixer "

3. Ens podries dir quins tipus de saxo existeixen i quins estils d'embocadures? 

Els principals saxòfons son quatre: el soprano, l’alt, el tenor i el baríton. Encara que, com a gairebé totes les famílies, s’ha experimentat per expandir-les tant per dalt com per baix del seu registre: el sopranino i el baix són els més utilitzats, però encara podem trobar el soprillo —més agut que el sopranino—, el saxo contrabaix i el tuba, encara que són instruments poc coneguts i amb aparicions molt puntuals. 

Respecte a les embocadures, hauríem de distingir-se-se primerament segons el seu estil: les de clàssic i les de jazz. Les primeres solen fer-se d’un tipus de fusta que es diu ebonita, com les del clarinet. Dins d’aquestes, hi ha diferents factors que fan diferenciar els diferents models i que fan variar el resultat sonor final: segons el tipus de càmera, quadrada o rodona, segons la longitud de la taula on es recolza la canya o segons la obertura per on passa l’aire, és a dir, la distància entre la canya i la punta de l'embocadura. Dins de les embocadures de jazz, que també poden ser de metall, els factors que les diferencien són principalment els mateixos que en les anteriors, però varien un poc en les característiques, ja que es busca un so completament diferent. 

4. Com és que la majoria dels saxofonistes aprenen a tocar primer el clarinet? 

Crec que això ja està canviant molt, tot i que encara passa en moltes ocasions. Se suposa que hi ha diferents factors: primerament el seu pes i les seves dimensions ho fan més accessible als nens que comencen a estudiar des de ben petits, ja que ergonòmicament és més còmode. No obstant, molts aprenents de saxo opten per utilitzar el saxofon soprano, que té unes dimensions més reduïdes. També el preu pot ser a vegades influent, un saxo per a començar és més car que un clarinet. 

5. Quines bandes i/o orquestres van ser les primeres en adoptar el saxòfon com a instrument fix del conjunt instrumental? 

Les primeres agrupacions que van adoptar l’instrument com a membre habitual van ser les bandes militars. Eren agrupacions estables que feien actuacions en espais oberts, per això necessitaven instruments amb una potencia suficient i d’això se'n va aprofitar el saxòfon. Aquestes bandes són les precursores de les bandes simfòniques civils que hi ha arreu del territori, per això hi trobem els saxos, pràcticament des que es van començar a crear. El saxo des del seu inici també es va utilitzar per a músiques d’altres estils, com el jazz. 

" La investigació està creixent molt per a facilitar la interpretació "

6. Després que Adolphe Sax fes les patents, molts altres constructors i luthiers van dissenyar i millorar-ne el prototip. Ens pots comentar una mica més aquests canvis fins als últims dissenys de saxo més actuals? 

El canvi més notable i que es veu a simple vista va ser en la col·locació de les xemeneies de les notes més greus i també l’ampliació del seu registre, tant per dalt com per baix. Però si ens fixem en totes les patents registrades, la majoria s’utilitzen per a simplificar el mecanisme o afegint-ne d’altres per a facilitar l’enllaç entre algunes notes o els trinos. Respecte al primer cas, hem de destacar el mecanisme de la clau d’octava, que abans estava dividida en dues parts i, a partir de 1888, es va simplificar en una de sola, facilitant moltíssim l'execució de certs passatges. Darrerament, les modificacions que s'han fet al saxòfon són principalment per a facilitar la forma de l’instrument, també per a millorar-ne l’afinació, ja que ara s’utilitzen ordinadors i noves tecnologies que fan el procés de creació del tub molt més precís; i també per a buscar diferents sonoritats experimentat amb els materials; ara es juga amb els diferents percentatges de l’aliatge del metall o també amb els metalls preciosos com la plata i l’or. 

7. Creus que es farà alguna innovació que afectarà el curs de la fabricació del saxòfon i inclús la manera de ser tocat durant els propers anys? 

Penso que el saxòfon és un instrument molt imperfecte, amb el pas del temps s’ha intentat perfeccionar molt, però encara queda molta investigació. La manera de tocar també ha canviat molt en els últims anys i també la sonoritat que es busca amb l’instrument. És això el que està condicionant els canvis en l’instrument i també en altres elements com l'embocadura, les abraçaderes, les canyes… La investigació, sobretot en aquests últims elements, està creixent molt, però crec que simplement, per a facilitar la interpretació. 

L'experimentació també hi té un paper molt important. Ja es feia en temps de Adolphe Sax, en algunes ocasions d’una manera bastant inversemblant, però encara en la actualitat ho podem veure. Ja sigui per la pròpia experimentació amb diferents materials, com el saxòfons de plàstic, o per a satisfer necessitats del mercat, com el “travel Sax català”. És cert que és important, però més que per a crear nous productes, penso que això afavoreix crear línies d’investigació que ajuden al propi instrument en general, actualitzant-lo i fent-lo un instrument més propi al nostre temps.