Gioachino Rossini (1792-1868) va ser un compositor italià, conegut per les
seves diverses òperes, però també tenia una gran afició a cuinar, menjar i
beure. Tenia una gran obsessió pel menjar, fins al punt que durant tota la seva vida
només va plorar dues vegades; per la mort del seu pare i per malmenar-se un gall
dindi trufat que estava cuinant. Tenia mala salut i forts dolors d’estómac,
però, malgrat tot, el músic italià apareix com l’arquetip del gurmet sibarita (Cantagrel,
2001, p. 449).
A més d’obres musicals, també és autor de nombroses receptes, confeccionades
experimentant amb receptes existents o creant-ne de noves. La seva segona dona
Olympe Pélisser deia que Rossini passava més estona cuinant que component (Ibíd., p. 449).
Avui en dia, comptem amb molts plats ideats per ell i d’altres que l’homenatgen
amb un “a la Rossini”.
Turnedó a la Rossini
El seu plat més famós és sens dubte el plat de carn francès, “Turnedó a la Rossini”. La història d’aquest plat és que el xef principal del Café Anglais, Adolfo Dugléré, gran amic i admirador de Rossini, el va convidar a sopar al seu establiment. Aquella nit Rossini va proposar al xef que sortís al menjador i improvisés, davant de tots els comensals, un nou plat. El xef va dir que era molt tímid i que no ho podria fer, i Rossini el va convèncer perquè ho fes girat al públic (“Eh bien, faites-le tourner de l'autre côté, tournez-moi le dos”, és a dir, “Bé, doncs fes-ho girat cap a l'altre costat, dona'm l'esquena”). Així és com entre les idees de Rossini i la creativitat del xef va originar-se aquest plat i el nom de "turnedó" (Trujillo, 2010).
Es tracta d’un de filet de carn de boví que es lliga amb un cordill prim
per coure’l, després se salta sobre pa torrat amb mantega i cobert d’una
rodanxa de foie gras. El plat s’aromatitza amb làmines de tòfona i s’acompanya
amb una salsa demi-glace feta de vi de Madera o Marsala (Jones, 2009, p.
256).
Sopa de macarrons a la
Rossini
Antonin Carême era un dels millors amics de Rossini, que sempre li enviava
menjar al compositor, i Rossini li escrivia una petita cançó o ària a canvi. Aquest va
crear aquesta sopa de macarrons i va quedar molt satisfet amb el resultat així
que li va atribuir el nom de Rossini. Es tracta d’una sopa de macarrons
napolitana on Carême va afegir-hi una guarnició de quenelles de carn de perdiu
afegida al brou (Zwiebach, 2012).
Copa Rossini
Acabem aquest article amb unes postres “contemporànies”! McCall Catering va
crear aquesta recepta per un espectacle a l’Òpera de San Francisco. Consisteix
en melindros coberts amb coulis de maduixa, i maduixes a rodanxes. S’hi
afegeix un munt de crema de mascarpone per sobre, juntament amb altres fruites
i tot això es serveix en una copa.
En aquest cas, mai sabrem si a Rossini li hagués agradat aquesta idea tan innovadora o si l’hagués detestat i plorat per tercer cop a la seva vida (Ibíd.).
Kalina Paz
Bibliografia
Cantagrel,
Gilles. 2001. "Música e gola", a Nattiez, Jean-Jacques [dir.] Enciclopedia della musica, 1. Torino: Einaudi, p. 443-463.
Jones, Roger. 2009. What's Who?: A Dictionary of Things Named After People and the People They
are Named After. Leicester: Troubador Publishing. p. 256.
Pirro, Deirdre. 2022. Gioachino Rossini. The Florentine. Disponible
a: https://www.theflorentine.net/2020/03/02/gioacchino-rossini-gourmet-connoisseur/
Trujillo, Juana. 2010. Gioachino
Rossini, pasión por la ópera y la gastronomía. Directo al Paladar. Disponible
a:
Zwiebach, Michael. 2012. Top 10 «alla Rossini» Recipes. San Francisco Classical Voice. Disponible a: https://www.sfcv.org/articles/feature/top-10-alla-rossini-recipes
0 comentaris