Gioachino Rossini (1792-1868) va ser un compositor italià, conegut per les seves diverses òperes, però també tenia una gran afició a cuinar, menjar i beure. Tenia una gran obsessió pel menjar, fins al punt que durant tota la seva vida només va plorar dues vegades; per la mort del seu pare i per malmenar-se un gall dindi trufat que estava cuinant. Tenia mala salut i forts dolors d’estómac, però, malgrat tot, el músic italià apareix com l’arquetip del gurmet sibarita (Cantagrel, 2001, p. 449).

A més d’obres musicals, també és autor de nombroses receptes, confeccionades experimentant amb receptes existents o creant-ne de noves. La seva segona dona Olympe Pélisser deia que Rossini passava més estona cuinant que component (Ibíd., p. 449). Fins i tot a la col·lecció de 150 peces breus reunides sota el títol Péchés de vieillesse (Pecats de vellesa), hi trobem títols culinaris, de plats o aliments (Ibíd,. p. 450). 

Avui en dia, comptem amb molts plats ideats per ell i d’altres que l’homenatgen amb un “a la Rossini”. Així doncs, a continuació recopilarem alguns d’aquests deliciosos plats que porten el seu nom.

Turnedó a la Rossini

El seu plat més famós és sens dubte el plat de carn francès, “Turnedó a la Rossini”. La història d’aquest plat és que el xef principal del Café Anglais, Adolfo Dugléré, gran amic i admirador de Rossini, el va convidar a sopar al seu establiment. Aquella nit Rossini va proposar al xef que sortís al menjador i improvisés, davant de tots els comensals, un nou plat. El xef va dir que era molt tímid i que no ho podria fer, i Rossini el va convèncer perquè ho fes girat al públic (“Eh bien, faites-le tourner de l'autre côté, tournez-moi le dos”, és a dir, “Bé, doncs fes-ho girat cap a l'altre costat, dona'm l'esquena”). Així és com entre les idees de Rossini i la creativitat del xef va originar-se aquest plat i el nom de "turnedó" (Trujillo, 2010).

Es tracta d’un de filet de carn de boví que es lliga amb un cordill prim per coure’l, després se salta sobre pa torrat amb mantega i cobert d’una rodanxa de foie gras. El plat s’aromatitza amb làmines de tòfona i s’acompanya amb una salsa demi-glace feta de vi de Madera o Marsala (Jones, 2009, p. 256).

Sopa de macarrons a la Rossini

Antonin Carême era un dels millors amics de Rossini, que sempre li enviava menjar al compositor, i Rossini li escrivia una petita cançó o ària a canvi. Aquest va crear aquesta sopa de macarrons i va quedar molt satisfet amb el resultat així que li va atribuir el nom de Rossini. Es tracta d’una sopa de macarrons napolitana on Carême va afegir-hi una guarnició de quenelles de carn de perdiu afegida al brou (Zwiebach, 2012).

Copa Rossini

Acabem aquest article amb unes postres “contemporànies”! McCall Catering va crear aquesta recepta per un espectacle a l’Òpera de San Francisco. Consisteix en melindros coberts amb coulis de maduixa, i maduixes a rodanxes. S’hi afegeix un munt de crema de mascarpone per sobre, juntament amb altres fruites i tot això es serveix en una copa.

En aquest cas, mai sabrem si a Rossini li hagués agradat aquesta idea tan innovadora o si l’hagués detestat i plorat per tercer cop a la seva vida (Ibíd.).

Kalina Paz

Bibliografia

Cantagrel, Gilles. 2001. "Música e gola", a Nattiez, Jean-Jacques [dir.] Enciclopedia della musica, 1. Torino: Einaudi, p. 443-463.

Jones, Roger. 2009. What's Who?: A Dictionary of Things Named After People and the People They are Named After. Leicester: Troubador Publishing. p. 256. 

Pirro, Deirdre. 2022. Gioachino Rossini. The Florentine. Disponible a: https://www.theflorentine.net/2020/03/02/gioacchino-rossini-gourmet-connoisseur/

Trujillo, Juana. 2010. Gioachino Rossini, pasión por la ópera y la gastronomía. Directo al Paladar. Disponible a:  

https://www.directoalpaladar.com/cultura-gastronomica/gioachino-rossini-pasion-por-la-opera-y-la-gastronomia

Zwiebach, Michael. 2012. Top 10 «alla Rossini» Recipes. San Francisco Classical Voice. Disponible a: https://www.sfcv.org/articles/feature/top-10-alla-rossini-recipes