Adrià Crespo: "Miquel Farré va ser molt rellevant per al pianisme a Catalunya"
 |
| ADRIÀ CRESPO, AUTOR DEL TREBALL "MIQUEL FARRÉ. RETRAT TRIDIMENSIONAL DEL PIANISTA TERRASSENC" |
Adrià Crespo és un jove de 26 anys de Terrassa. Va començar els seus estudis musicals als 7 anys al conservatori Municipal de la seva ciutat amb la professora Fanny Escrig. Posteriorment, va estudiar el Grau superior de Piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb el professor Adolf Pla. Paral·lelament, es va graduar en Grau d’Educació Musical Primària en Anglès a la Universitat Ramon Llull i la University of Oulu (Finlàndia), combinant la seva vessant pianística amb la seva faceta docent. Ha actuat a diferents sales i auditoris de Catalunya, País Basc, Madrid i Finlàndia. Actualment, està cursant el Màster de Piano Clàssic a l’ESMUC i és professor de música i anglès a l’Escola Santa Teresa de Jesús de Terrassa.
Ens ha parlat del seu Treball Final de Grau sobre el pianista terrassenc Miquel Farré i Mallofré (1936-2021), professor d’Adolf Pla i Fanny Escrig, que va realitzar per finalitzar els estudis superiors a l’ESMUC. En aquest treball, Adrià Crespo fa una recerca documental i anàlisi sobre la vida i obra del pianista.
Núria Ordeix
1. Com va sorgir la idea del treball? Per què vas triar fer aquesta recerca de documentació i anàlisi sobre la vida i obra de Miquel Farré?
Tot va començar arran de la mort de Miquel Farré. El meu professor, l’Adolf Pla, em va comentar que havia deixat molt de material, partitures, cartes, fotografies, anotacions i gravacions, i la família tenia previst deixar-ho al fons de l’ESMUC.
Miquel Farré va ser una persona molt rellevant per al pianisme a Catalunya al segle passat. La meva professora del grau mitjà també va ser alumna seva i era de Terrassa com jo. Diguem que la vinculació amb ell era molt forta i la possibilitat d’accedir a la seva família, les seves partitures i els seus alumnes era molt fàcil i molt fluïda, així que l’Adolf em va animar a fer el treball sobre ell.2. De Miquel Farré expliques que va ser un gran jugador d’escacs, però va haver de deixar-ho de banda per dedicar-se al piano. Creus que l’estratègia en el joc que ell utilitzava en els escacs va influir en la seva tasca pedagògica i interpretativa?Jo crec que no, són dues coses que tenia molt separades: ell era el mestre jugador d’escacs i el mestre pianista. Eren dues carreres que per ell eren impossibles de combinar perquè estava moltes hores estudiant jugades i llegint llibres d’escacs. Penso que de la manera que es materialitza això en l’àmbit pianístic és a través de la seva intel·ligència. Era una persona molt intel·ligent i molt culta, amb un coeficient intel·lectual molt elevat, llavors això es projectava amb la facilitat que tenia amb el piano."El mestre jugador d'escacs i el mestre pianista eren dues coses que Farré tenia molt separades"
3. Què és el que t’ha cridat més l’atenció de la seva manera d’interpretar?El focus que ell posava estava en el so i la sonoritat. Però, per aconseguir un bon control del so és necessari un bon control tècnic. Hi ha vegades que sembla que ell només prioritzés aquesta qüestió sonora, deixant de banda la qüestió tècnica, però tenir el control de la teva mà com a instrument és bàsic per poder controlar el teu so. Com més mancances tècniques tinguis, menys el podràs controlar. Per a Miquel Farré era tant, el seu control tècnic, que feia que el seu control del so fos tan bo. També cal afegir que les seves interpretacions eren molt personals, ell tocava tal com ho sentia.4. Has sigut deixeble de dos dels deixebles de Farré. Identifiques el seu mètode en la manera en com has après?Sí, en l’Adolf clarament. L’Adolf té una gestió de la classe molt semblant a la d’en Miquel i també té una fixació amb la qüestió sonora molt forta, però ell és capaç d’explicar certes coses que crec que és important per a l’alumne entendre amb paraules, mentre que en Miquel ho feia d’una manera més intuïtiva i sense tenir un mètode tan ben dibuixat.Amb la Fanny, no ho he detectat tant perquè jo era un alumne poc constant i la manera de treballar en el grau professional és molt diferent de la del grau superior. Alguns temes que es troben al professional com els problemes de lectura, les notes falses i ritmes mal fets, desapareixen quan fas grau superior. Per això no ho vaig veure tant amb la Fanny."Miquel Farré tenia la creativitat i l’espontaneïtat en el pedagog"
5. Quines parts de la metodologia pedagògica de Farré utilitzes en el teu procés d’ensenyament com a pedagog?Una part molt important que Miquel Farré tenia i que valoro molt com a mestre és la creativitat i l’espontaneïtat en el pedagog. Cada cop estem tendint més cap a la burocratització de tot, i sí que és important, però s’ha d’anar amb compte perquè això mata l’espontaneïtat del mestre. Però per poder sortir de la planificació i ser espontani, cal un gran coneixement de la matèria.A mi, personalment, de Miquel Farré m’agrada molt que s’adaptés a cada alumne. No tenia les classes planificades, sinó que en base al que escoltava generava la fórmula de poder treballar cada cosa. Aquesta creativitat m’agrada molt, però és important estar-ne molt segur perquè sinó no surt bé.6. Vas tocar en el teu recital obres que Farré va interpretar centenars de vegades i amb les partitures originals amb anotacions seves. Com va ser l’experiència?Va ser una experiència molt interessant per dues vies: la primera, perquè vaig intentar entendre la concepció d’en Miquel sobre l’obra i les seves idees musicals, i la segona, perquè vaig veure com una obra pot ser interpretada per dos professionals de manera diferent, ja que l’Adolf no va treballar cap d’aquestes obres amb Farré. Era molt curiós perquè hi havia coses que l’Adolf no coincidia del tot en com Miquel ho entenia i contrastava amb el qu que ell plantejava.7. Per acabar, podries descriure amb tres paraules el pianisme de Farré?Jo diria sonoritat, romanticisme i inspiració.
.png)
.png)
