Què explica

La cançó, també anomenada El rossinyol o La malcasada, és una balada tradicional catalana on es narren les queixes d’una noia malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que hi ha moltes cançons sobre una noia acabada de casar amb algú qui no estima, ja que els casaments eren pactats pels pares i les famílies, per tant, la filla no hi tenia cap intervenció. Sovint el casament era amb un vell i el que es feia a la cançó era ridiculitzar-lo i ensenyar que la noia es pot prendre la llibertat d’enganyar-lo amb algú altre (Ayats 2009, 71).

En aquest cas, la noia és casada amb un  pastor que sempre és a la muntanya, i mai amb ella a casa. És per això, que la dona s’encomana al rossinyol, i a través d’ell busca la protecció de la mare enfront de la decisió del pare. Després, la noia perd una cabra i un jove vaquer l’hi troba. Pacten que per paga la noia li farà un petó i una abraçada (probablement indica més que el sentit literal). Finalment, sembla que la noia no mostra retinències morals i accepta el que demana el vaquer (Ayats 2009, 72).

D’on prové

És una cançó d’origen rossellonès, ja que la regió rossellonesa és pròpiament catalana i, per tant, “el fet d'anar a França vol dir que emprèn el vol vers la nació veïna” (Capmany 1980, 250).

Ha estat recollida en molts cançoners. El primer a publicar-la és Milà i Fontanals al Romancerillo catalán, l'any 1882, amb el títol de Mensaje. I l’any 1907, la trobem al Cançoner Popular d'Aureli Capmany, ja amb el títol Lo rossinyol (Càntut 2017).

Quan es cantava

Té un aire líric i de queixa que trobem normalment es canta com a cant individual de feina, tot i que també té una part de gresca col·lectiva. L’han cantat tant homes com dones.

La melodia

A la melodia de la cançó, composta en mode major, és una de les melodies més conegudes i estimades en els darrers dos segles. Aquesta va causar impacte entre els músics de principis del segle XX, que es van interessar per les músiques orals, i es van fer molts arranjaments i versions. També ha arribat a la nova música tradicional, als arranjaments de cantautors i a l’escena internacional (Ayats 2009, 72-73).

Curiositats

Hi ha una versió amb el títol, A l’ombra d’un boixet que és una versió lliure de la cançó El rossinyol, tot i que no hi fa cap referència a l’ocell, però hi manté una part de la conversa de la cançó clàssica (Càntut 2008).

També Enric Casals va compondre l’any 1910 una sardana, Catalunya avant, a patir de melodies tradicionals, on trobem El rossinyol. Així mateix, Frederic Mompou la va incloure en el grup de composicions Cançons i Danses (la número 9).

L’enregistrament

L’enregistrament proposat és del Càntut. La cançó és interpretada per Rosa Perpinyà i Sais que va néixer el 1908 a Verges. La gravació va ser realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.

Una altra versió que és molt coneguda és la de Joan Manuel Serrat, enregistrada l’any 1967. En aquesta hi trobem alguns canvis en la lletra i l’ordre dels versos: