Musicologia al taller

És coneguda l'afició que tenia Elvis Presley per les drogues, les dones o els cotxes de luxe; però menys coneguda és la seva passió pels animals. El rei del rock va tenir nombroses mascotes - cavalls, ocells, cocodrils, gossos... - però cap tant propera com l'excèntric chimpanzè Scatter. L'animal, problemàtic des del primer dia, va fascinar Elvis fins al punt de convertir-se, en paraules del rei del rock, en el seu millor amic. Existeixen nombrosísimes anècdotes d'aquest animal que, segons expliquen, tenia dues grans aficions: les dones i l'alcohol.

Com mostren alguns vídeos i relats de convidats a les habituals festes d'Elvis, Scatter tenia una gran afició a pujar les faldilles dels vestits de les dones presents i a espatllar alguns dels nombrosos moments en que alguna d'aquestes dones visitava l'habitació personal del rei del rock. El primat, que era vestit sovint amb roba molt selecta i que acompanyava Elvis a la part frontal del seu Rolls-Royce, va anar evolucionant cap a un comportament cada vegada més descontrolat i va acabar morint per una crisi hepàtica degut al seu alcoholisme.

Aquella música que anomenem  - sense entrar en el debat sobre l'etiqueta - contemporània representa, més enllà, doncs, de la seva nomenclatura, una determinada visió i actitud sobre la creació, el seu contingut i la seva recepció. I, com no pot ser d'una altra manera quan aquesta visió té a veure amb el canvi i l'evolució, aquesta actitud és - i serà segurament sempre - motiu de controvèrsia i de creació i reproducció de discursos i idearis que en són contraris. Ja sigui per la forma, el contingut o per la dificultat de comprensió - o per l'escassa predisposició a la comprensió -, el discurs i creació contemporanis tenen insitu una lectura subjectiva, ideològica i cultural; i és per això, que l'observació de la recepció dels infants es torna més rellevant i reveladora.

Els diversos tallers i concerts participatius que s'han produït en les últimes dècades ofereixen una idea molt clara sobre la recepció d'aquesta música en persones que encara no han estat educades ni socialitzades sobre el pretext del fer-se gran o de l'evolució cap a la vida adulta. Sembla, doncs, que quan la curiositat sense complexes ni prejudicis es troba amb la música contemporània - almenys amb una part del seu repertori, cal ser polèmic però no tant - desperta allò més profund de l'ideal contemporani: inquietud, experimentació, provocació i canvi.