Musicologia al taller

O Vos Omnes és una formació vocal formada l’any 2010 dirigida per Xavier Pastrana. És un dels grups amb més projecció que hi ha al Camp de Tarragona. La majoria del seu repertori és música dels s. XV al XVIII. Tot i ser un cor que no té plantilla fixa està compost de cantaires amb una llarga experiència vocal, molts d'ells formats a l'Esmuc.

El seu recorregut professional passa per tota Catalunya i també pel País Valencià. Han cantat al Festival de Música Sacra de Cardona, als Concerts de la Ruta del Císter, al FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) han sigut la formació resident de l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.

Poc a poc la qualitat del grup vocal ha anat guanyant ja que els cantaires que en formen part són, molts, cantants professionals amb una experiència consolidada o són joves cantants que estan despuntant per la seva qualitat. Tant és així que hi ha cantaires que són guanyadors de beques com la Beca Victòria dels Àngels per a joves músics o també de la BecaBach, beca donada per la Fundació Bach Zum Mitzingen i patrocinada per Laboratoris Salvat, la qual dóna l'oportunitat a joves intèrprets a fer de solistes dins d’un repertori del barroc centrat en la família Bach, però que també toca altres compositors.

Aquesta qualitat també es veu reflectida en les crítiques que han rebut en els últims anys; l’any 2014, en la interpretació del Messies de Händel, la Revista Musical Catalana destaca la seva interpretació com “una de les millors versions que se n’han ofert darrerament al nostre país”; l’any 2016, en la interpretació de les tres primeres cantates de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach, la mateixa revista explica que “Va resultar un veritable plaer per al nombrós públic escoltar aquesta interpretació d’un nivell artístic i expressiu altíssim, quelcom indispensable per afrontar amb mínimes garanties les obres mestres de Bach”, i aquestes crítiques entre moltes d’altres.

A nivell informal han rebut la felicitació excepcional de Bernat Vivancos, compositor català, que actualment és compositor del cor de la Ràdio de Lituània, amb l’apunt de que era l’únic cor a Catalunya capaç d’interpretar les seves obres amb qualitat i tal com les ha pensat ell al moment de compondre-les.

Fundado en el 2013, el joven ensamble Dichos Diabolos nace como un proyecto de investigación artística dentro de la Escola Superior de Música de Catalunya. Bajo la tutela de Tiam Goudarzi, su primer objetivo fue interpretar repertorio de los Broken Consorts —conjuntos de instrumentos de diferentes familias en el contexto del final del renacimiento e inicios del barroco temprano de la Inglaterra Isabelina—. Hoy sus propuestas se han ampliado, abarcando desde las obras polifónicas para ministriles del siglo XVI hasta la primera mitad del siglo XVIII; teniendo especial hincapié en el Seicento italiano, inglés y alemán. Actualmente sus principales mentores son Lluís Coll y Josep Borràs.

Su carrera se ha dinamizado tras ganar el primer premio de la segunda edición del Concurso Internacional de Boquillas Históricas el año 2016 en Toulouse. Hoy la agrupación está conformada por Emiliano Pérez, flauta y corneto; Cristina Altemir, violín; Fernando Borja Martín, sacabuche; Alfonso Barreno, bajón y chirimía; Dimitri Kindynis, viola da gamba y cello, y Marc Sumsi, clave y órgano; todos ellos recibiendo parte de su formación en la Esmuc. Los Dichos Diabolos deben su nombre al “Bayle de los dichos diabolos”, una de las Canzone, Sinfonie, Fantasie, Capricci…(1650) de Andrea Falconiero.

Escuchar sus interpretaciones se asemeja a contemplar una obra pictórica del Seicento, a pesar de la oscuridad de fondo, cada uno de los pequeños gestos es indispensable para entender la obra íntegramente y sin ellos, ésta carece de sentido. Inclusive la mayoría de los oídos, aunque no estén entrenados, podrían percibir, en los sonidos de los Dichos, la riqueza y el cuidado de los detalles e intuir que estos jóvenes interpretes no se dejan una sola nota sin premeditar.

Lo que ellos mismos consideran su meta principal es “no sólo recrear la riqueza tímbrica de los repertorios que abordamos, sino generar ‘nueva’ música experimentando con procesos históricamente informados de adaptación, transcripción e improvisación”. ¡Si quieres saber cómo suena la música antigua a día de hoy, no los puedes dejar de escuchar!

Fundada l’any 2005 per en Lluís Coll, professor de corneta del Departament de Música Antiga de l’Esmuc, La Caravaggia és un d’aquells grups que costen de descriure. Potser perquè és una formació flexible, un grup que sap adaptar-se a les necessitats de cada repertori i a les seves pròpies, elaborant una obra artística, un concert, capaç de crear comunió entre autor, intèrpret i públic. Per aquest mateix motiu, seria inadequat presentar els músics de La Caravaggia només com a “intèrprets”, donat que els seus membres fan moltes més coses que el que és estrictament tocar.

La Caravaggia és, en línies generals, un conjunt d’instruments de vent del renaixement i el primer barroc, com la corneta, el sacabutx, la flauta de bec, la xeremia o el baixó, entre altres. Molt probablement, si l’Esmuc no hagués existit no podríem gaudir d’aquest conjunt, donat que bona part dels seus membres titulars, col·laboradors, actuals o antics va formar-se a l’Escola. Tot i la joventut de molts dels seus membres, el grup ha actuat en els principals festivals de música antiga de l’estat espanyol i fins i tot en alguns escenaris del circuit europeu. Ha col·laborat amb grups com Les Sacqueboutiers, de Tolosa de Llenguadoc; La Colombina, de Sevilla; Nova Lux Ensemble, de Pamplona, o la Capilla Real de Madrid.

Les seves propostes de programa, sempre cuidades i amb un sentit conjunt, els han portat ha obtenir diversos guardons: el del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria d’ensembles l’any 2006, el Premi del Públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Poliphonia el 2007 i altres reconeixements com el d’esdevenir “Grup recomanat” per la Asociación Española de Festivales de Música Clásica el 2010.

Per concloure aquesta petita presentació, res més que convidar-vos a un dels seus concerts, que com indiquen a la seva pàgina web, són “la millor manera de saber què és realment La Caravaggia”.