Musicologia al taller

¡Buenas!

Presentarse a uno mismo no es fácil. O se da información de más, o se da de menos. Espero quedarme corta en este caso y que, según se vayan añadiendo entradas, vayáis conociendo mejor mi manera de pensar. Un pequeño dato: hablo mucho (y escribo más), aunque me cuesta sentarme delante del ordenador.

Soy una persona que a la hora de dejar algo por escrito se replantea todo. ¿Está bien organizado? ¿Has dicho todo lo que querías decir? Y así, mil preguntas más. De esta manera aviso que probablemente tarde en ir subiendo cosas, porque intento cuidar cada detalle.

¿Por qué musicología? Desde pequeña toco el piano, aunque siempre me ha resultado más interesante entender por qué hacía las cosas que el hecho de hacerlas. Mi primera idea (fallida) era estudiar musicología después de acabar historia del arte, pero la vida da muchas vueltas y he acabado haciendo las dos a la vez, aunque decir que lo intento sería más correcto. Espero poder hacer alguna relación entre distintas disciplinas en algún momento, y si la palabra iconografía se puede colar entre tanto palabrejo, mejor que mejor.

Sinceramente, me veo más como una rata de biblioteca que yendo a por aventuras en busca de canciones perdidas por el mundo. Así que, sí, me atrevería a decir (y lo he hecho muchas veces) que tiro más hacia la rama histórica... pero como he comentado antes, la vida da muchas vueltas.

Además de intentar aportar algo a este blog, también colaboraré en L'Esmuc Digital, así que id echándole un ojo de vez en cuando.

El que mucho abarca poco aprieta. Así defino mis intereses: muchos, casi demasiados y muy dispares. Terminé el grado medio de piano en un conservatorio de Madrid y aunque mi educación musical ha sido fundamentalmente clásica siempre me he empapado de jazz, pop, funky, r&b, electrónica... 

No soy lo que se dice una "devoralibros" pero puedo pasarme horas dándole vueltas a un texto y si no hubiera elegido el camino del musicólogo probablemente sería lingüista a estas alturas. Además me pongo el sombrero de periodista una vez al mes en la revista L'Esmuc Digital. 

Aunque todavía tengo la ilusa esperanza de alcanzar la erudición al final de mi vida, he empezado a seleccionar algunos campos de interés más concretos (sólo por si acaso). La semiótica musical, la musicología cognitiva y la música en el audiovisual son mis preferidos, pero una nunca sabe lo que descubrirá mañana.

Amb un nom prou comú com el meu– Anna –ja fa dos anys que vaig decidir decantar-me per uns estudis potser no tan comuns: la musicologia. Durant el curs col·laboro escrivint a L'Esmuc Digital. Tot i així, les meves preferències pel que fa a l’escriptura encara no estan gaire focalitzades, més o menys com els meus interessos musicològics: massa món per explorar i poc temps per fer-ho en profunditat. Els meus gustos musicals també són força diversos, així que no m'atreveixo a definir-me dins d'un àmbit concret. No obstant, he de confessar una especial debilitat per la història i, més concretament, pel món i la societat que, en el seu moment, envoltaven l’òpera. També m'interessa força el món de la música antiga i alguns aspectes de la música a Catalunya com a símbol d'identitat i d'autodeterminació.

En general, es veu que la primera impressió que causo en les persones– però només la primera –no sol ser gaire bona, així que si després d’aquest curs aconsegueixo dominar l’art de les paraules potser podré guanyar-me una mica més el públic, encara que només sigui per escrit.

Josep Pujol és professor a l’Esmuc des de la seva creació el 2001, i va formar part de l’equip directiu com a secretari acadèmic entre el 2008 i el 2010. Llicenciat en Història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el tercer cicle de Musicologia i la suficiència investigadora. Els seus àmbits de recerca són el barroc, el noucentisme i les relacions entre música i text. A més dels interessos musicals, en té de literaris, amb diversos llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps), una novel·la (Els tatuatges) i experiència periodística (articles a La Vanguardia, El Punt i la Revista de Girona) i com a dramaturg. Forma part del Consell de les Arts i de la Cultura de Girona.

Publica regularment a la secció fixa La música té la paraula de L'Esmuc Digital. 

Si em pogués descriure amb una sola paraula, segurament m'agradaria que fos eclèctica. La fatídica pregunta de... "Però t'etiquetaries com una musicòloga històrica o d'etnomusicologia?" ja em produeix un nus a l'estómac. Però quina mania té la gent de voler-ho etiquetar-ho tot!! En el meu cas, tots els àmbits són benvinguts, des de vells volums plens de pols amb mil i un manuscrits fins a les troballes o articles actuals sobre algun grup ètnic. Així que estan convidats tota mena de lectors a entrar i donar-hi un cop d'ull en aquest raconet.

L'interès per la musicologia em ve d'alguna manera des dels inicis de l'adolescència. Quan em passava hores i hores remanant els vinils polsegosos del meu pare i llegint i rellegint tots els llibrets de dintre. Encara que, sincerament, si una de les grans  missions d'un musicòleg és comunicar a un públic, jo ho tinc bastant cru i no és modèstia! Vull dir que prefereixo ser una rata de biblioteca o investigar entre la multitud amb l'equip de camuflatge. Però què carai! M'agraden els reptes i de curiositat no me'n falta! Potser aquest espai i les meves publicacións a L'Esmuc Digital  faran donar una volta a la truita.