El 1996, tres anys després del fatídic i polèmic assassinat d’Øystein Aarseth a mans de Varg Vikernes, empresonat un any després del crim per una condemna de 21 anys, Burzum, el projecte en solitari del propi Vikernes, llençava al mercat el seu quart disc d’estudi Filosofem. L’àlbum va ser gravat entre el gener de 1992 i el març del 1993 en paral·lel amb el seu àlbum predecessor, Hvis Lysset Tar Oss, mesos abans del tràgic succés.
D’entrada, Filosofem va més enllà de les tendències musicals habituals del black metal noruec, fent un ús extens d’element ja introduïts en Hvis Lysset Tar Oss com sintetitzadors, melodies minimalistes i cançons de llarga durada, però mantenint alhora elements propis del black metal, com guitarres altament distorsionades, veus cridades i una producció «lo-fi» extremadament descuidada. Pel que fa a aquest aspecte, Vikernes pretenia que l'àlbum sonés amb una fidelitat tan baixa que les guitarres van ser gravades sense amplificador, utilitzant una microcadena al seu lloc i pedals de distorsió antics i de baixa qualitat, mentre les veus van ser gravades amb un micròfon d’uns auriculars.
El disc inicia amb el riff saturadíssim i alhora hipnòtic de «Burzum» («Dunkelheit»), probablement el tema més famós de la banda i l’únic que també compta amb un videoclip, que es va arribar a emetre per l’MTV; seguida per la ràpida «Jesu død», amb un ús constant del doble bombo i un riff de guitarra en bucle que va variant lleugerament durant els vuit minuts de cançó. A continuació, ens trobem amb «Beholding the Daughters of the Firmament», on el ritme de la bateria imprimeix un ritme molt més lent, amb un riff molt pesant i una saturació i una cruesa difícilment superables. Finalment, trobem «Decrepitude I» i «Decrepitude II», que en realitat són el mateix tema, tot i que la primera manté en primer pla la saturació brutal de les veus i les guitarres i els sintetitzadors en segon pla mentre la segona inverteix aquests rols i progressivament retorna al pla sonor de la primera. Entremig d’aquestes dues pistes, trobem la minimalista «Rundtgåing av den transcendentale egenhetens støtte», que en 25 minuts de tema repeteix constantment una melodia afegint-hi esporàdicament altres melodies, ostinatos i efectes de sintetitzador.
Sens dubte, el disc ofereix un concepte de música molt peculiar, que quasi evoca a un camí musical molt personal, on Vikernes és capaç de jugar amb els matisos melòdics, rítmics i tímbrics tot i la senzillesa aparent de cada un dels temes.
Títol: Filosofem
Banda: Burzum
Any: 1996
Varg Vikernes: tots els instruments, composició i lletres
Pytten: producció
Discogràfica: Mysanthropy Records
Altres ressenyes:
«MeFumo». El Portal del Metal. (28-08-2008). Burzum – Filosofem. [Data de consulta: 21-11-2019]. Recuperat de: https://www.elportaldelmetal.com/critica/burzum-filosofem
«Mötherblacker». (2013). Blogofenia. Crítica: Burzum «Filosofem». [Data de consulta: 21-11-2019]. Recuperat de: http://www.blogofenia.com/2013/12/critica-burzum-filosofem.html
.png)
.png)
