Musicologia al taller

En el món de la música clàssica trobem molts elements que estan representats amb argot culinari i, en moltes ocasions, postres ben dolces com ara les arie di sorbetto (o àries de sorbet), que eren àries de personatges secundaris i poc importants per l’argument de l’òpera. S’anomena d’aquesta manera ja que es menjava i parlava durant aquestes intervencions, i els venedors del teatre ho aprofitaven per vendre sorbets o d’altres llaminadures. 

Per l’altra banda, també hi ha hagut xefs que s’han inspirat en l’imaginari musical per batejar les seves creacions més ensucrades. El món de la cuina s’ha apropat al món musical de la forma més melosa. Un exemple d’això és el pastís Òpera que, tot i tenir un origen dubtós, és una clara picada d’ullet a l’òpera francesa del segle XIX. La primera versió explica que les postres van ser creades pel famós xef Louis Clichy, que va presentar el plat a l’Exposició Culinària del 1903 i va enlluernar a tots els assistents. Una altra versió situa l’origen d’aquestes postres l’any 1955 a la pastisseria Dalloyau de París. En aquest cas s’atribueix el mèrit al pastisser Cyriaque Gavillon, encara que va ser batejat per la seva dona Andrée Gavillon, ja que li recordava a l’Òpera Garnier (el mateix teatre on es va iniciar la llegenda del Fantasma de l’òpera). La forma rectangular i cada una de les capes remeten als marbres i salons del teatre.

Si ens desplacem una mica arribem a Salzburg, una ciutat austríaca on la música és protagonista i que presumeix de tenir més d’un 70% de la població d’intèrprets d’instruments musicals. És evident que aquesta musicalitat s'havia d’encomanar també a d'altres sectors com el culinari. Un dels dolços que li donen fama són les famoses Mozartkugeln o “boles de Mozart”, bombons elaborats amb massapà, festucs, nogat i xocolata. La creació s’atribueix al pastisser Paul Fürst, quan va arribar a Salzburg el 1884 i va obrir-hi el seu propi establiment. Va produir el seu primer Mozartbonbon el 1890, per comercialitzar-lo, més endavant, en grans quantitats, ja com mozartkugeln. El mèrit de Fürst va consistir a fabricar un bombó de forma gairebé perfectament esfèrica. Va presentar les seves mozartkuglen en una fira a París el 1905, on va obtenir el màxim guardó. 

Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar un llamí dedicat al nostre ofici. Una de les postres que podem degustar als restaurants de Catalunya, sobretot d'uns anys enrere, són les postres de músic (o grana de capellà). Són unes darreries molt simples, que consisteixen en un grapat de fruita seca variada (ametlla, avellana, pinyons...) acompanyat d’un gotet de moscatell o vi. Sembla que l’origen del nom prové dels fruits que menjaven els músics que recorrien els pobles per animar les festes, bé perquè no tenien temps de menjar entre actuació i actuació, o bé perquè era el que la gent els oferia. També era el que menjaven els actors i actrius en els descansos de les obres, ja que no tenien temps de menjar un àpat sencer i necessitaven una menja ràpida i energètica, que poguessin menjar de peu sense embrutar-se la roba ni el maquillatge.

Finalment, amb un caire més local, trobem un dolç ben curiós al poble de Collbató, als peus de Montserrat. Al 2019 es va començar un projecte de reconstrucció de l’orgue de l’església d’aquest poble per tal de retornar-li la funcionalitat i poder-lo fer sonar. Aquest fet va ser molt rellevant dins el poble i es van destinar molts esforços al patrocini de l’orgue. Una de les iniciatives va ser presa per la pastisseria centenària Cal Ferran, la qual va començar a fer els tubs d’orgue, unes galetes amb xocolata fabricades artesanalment.

Nina Moliner

El brindis, aquell moment de celebració després d’una boda, una festa o una celebració, en què els convidats, els amics o la família aixequen les copes i les entrexoquen per manifestar bons desitjos i felicitacions, és ben diferent del que feien els antics romans, d’on es pensa que s’origina el nostre brindis actual. En aquella època era tan freqüent assassinar algú enverinant la seva copa, que com a símbol de confiança els amfitrions xocaven fortament les copes amb els seus convidats perquè el líquid d’una copa passés a una altra i pogués quedar clar que no hi havia cap tipus d’enverinament. De totes maneres, el costum de beure “a la salut” molt probablement deriva de l’antic ritu religiós de brindar pels déus i els morts. En els menjars, els grecs i els romans feien libacions, vessaven vi o licors en honor als seus déus d’una manera casi sacrificial. D’aquí relacionem brindar per la salut dels que encara viuen. 

En l’òpera, trobem molts brindis relacionats amb la mort o amb els moments més tràgics. És com si l’embriaguesa hagués de precedir i anunciar el moment de la mort. Com si el vi fos una exaltació de la vida davant de l’amenaça de la mort. Trobem molts exemples, com en la òpera de Donizetti Lucrezia Borgia. En el segon acte, que comença amb una festa en un palau, Orsini lidera la festa celebrant un brindis mentre canta “Il segreto per esser felici” i tots beuen. A continuació, entra Lucrezia i anuncia que, per venjança als insults que va rebre anteriorment per part d’ells, els ha enverinat totes les copes i cauen tots morts. Mor també el seu fill, afegint encara més dramatisme al final de l’òpera. Un altre exemple semblant és a Macbeth, l’òpera de Verdi. En el segon acte, Macbeth i la seva dona fan assassinar Banco, que es diriga al banquet de celebració dels nous reis on hi havia un brindis. També a la Cavalleria Rusticana de Mascagni veiem com a la penúltima escena Turiddu està alegre perquè està amb la Lola i convida als seus amics a la taverna de la seva mare. Estan tots celebrant amb un brindis i cantant “Visca l’espumós!”. Seguidament, a la següent escena, Alfio mata Turiddu, que s’ho pressentia quan s'acomiada de la seva mare a l’escena anterior amb el vi. Com aquests, podem trobar molts brindis operístics relacionats amb la mort o anunciant-la.

Diana Valls

Bibliografia

Cantagrel, Gilles. 2001. "Música e gola", a Nattiez, Jean-Jacques [dir.] Enciclopedia della musica, 1. Torino: Einaudi, p. 443-463.

Redacción de La Vanguardia. 2018. “Brindemos” en Gastronomía Brindis. La Vanguardia.https://www.lavanguardia.com/ocio/20180101/434015375430/brindemos.html [consultat el 16 de maig 2022]