LLUÍS  GUAL GASULL, AUTOR DE L'ASSAIG SOBRE JOAQUIM SERRA (FOTO: JORDI GALDERIC)

 

Lluís Gual és graduat en Interpretació per l'ESMUC. El seu treball final de grau (TFG) El compositor de la difícil senzillesa. Aproximació analítica a l’obra per a cobla de Joaquim Serra i Corominas, analiza el llenguatge musical, l'estil i les influències de l'obra coblística de Joaquim Serra. En aquesta entrevista, ens explica la seva motivació per a la recerca –que va obtenir Matrícula d'Honor el curs 2021-22–, ens parla d'alguns dels seus elements i expressa quin impacte hi ha tingut com a intèrpret i compositor.

2. En relació amb altres compositors de cobla, podries dir-me alguns elements de la sonoritat de Serra que en fan un autor d'interpretació obligada?
—En primer lloc, hi ha un aspecte intangible, una cosa indescriptible en alguns compositors que “t'entra”, igual que amb autors com Beethoven o Debussy. També té una sonoritat que mira cap a la França mediterrània, i sona català en la mesura que recull música popular autòctona i, alhora, sona impressionista. Tot i així, el seu control de modalitat o la instrumentació no han estat superats.

3. Quines tasques de recerca has dut a terme al llarg de la feina i quines has gaudit més?
—La primera etapa va ser acotar: de les 53 sardanes, en vaig escollir 20. El més difícil no va ser triar les 20, sinó renunciar a la resta. Les vaig haver d'escoltar totes i escollir aquelles més representatives. Després vaig haver d'establir un índex orientatiu de paràmetres per saber què analitzar. I una per una les vaig anar tocant i reduint al piano. Va ser més un treball intern que no pas de recerca, de desgranar els punts establerts. Quan vaig tenir tota la informació, desordenada, vaig agrupar els paràmetres analitzats per semblança o divergència, i vaig veure quins evolucionaven i com. Això va ser el més interessant per a mi.
També vaig incloure anècdotes i testimonis de persones properes a Serra, com el director d'orquestra Antoni Ros-Marbà, per fer la feina més amena i aportar una altra visió del compositor i de la seva música.

4. Parlem d'intertextualitat. En què ha consistit la feina d'identificar melodies populars?
—Com que és un compositor que conec bé com a intèrpret, tinc interioritzada gran part de la seva obra. També m'interessa molt la cançó popular en què Serra s'inspira. Hi ha la cita literal que tots identifiquem amb melodies populars, i també el recurs de prendre determinades sonoritats, modes, etc., propis de la cançó popular. Tampoc he pogut identificar totes les melodies populars que reconeixia perquè sobrepassava les fronteres del TFG, però sí situar-les a l'espai geogràfic. Estic a l'associació Músics per la cobla, dipositària del fons d'arxiu de tota la família Serra. Buscant-hi, vaig trobar una recopilació de melodies populars fetes pel pare de Serra, així que el seu context familiar dóna a entendre molt bé la decisió de compondre sardanes a partir de melodies populars.

5. Diries que l'obra de Serra és cohesiva? Per què?
—Sens dubte, l'obra de Serra té un llenguatge musical unificat. Hi ha punts que apareixen i evolucionen de forma constant a tota la seva obra, com els acords de sobredominant (un pedal de dominant més un acord de subdominant a sobre); i analitzant-lo vaig veure com al principi de la seva producció apareix insinuat i va evolucionant, adornant-se a mesura que madura. Al meu treball ho exemplifico. D'altra banda, les primeres obres de Serra són molt més denses i expansives que les del període final, més destil·lades i condensades. I crec que és molt més difícil mantenir la riquesa d'una composició fent servir menys elements.

6. Què ha canviat en la teva manera d'escoltar, entendre i interpretar l'obra de Serra després d'analitzar-la tan exhaustivament?
—És més una qüestió de consciència que no pas d'interpretació. Penso que "l'anàlisi per l'anàlisi" té un valor relatiu. Si esteu en una agrupació, depeneu del director i la vostra llibertat interpretativa està supeditada a les decisions que ell pren, i és una mica difícil aplicar-hi la comprensió musical que neix de l'anàlisi. També faig autocrítica i crítica del sistema: tinc i tenim mancances per connectar l'anàlisi amb la interpretació. Fins ara no he trobat en cap assignatura aquesta connexió entre l'anàlisi i la interpretació, i això per mi és un problema d'itinerari greu. Com a compositor, si fa o no fa; tampoc no em van ensenyar a connectar l'harmonia amb la composició. Però sí que ho he pogut interioritzar i aplicar en aquesta faceta.

7. Quines sardanes, obres o aspectes de l'obra recomanaries a algú que es vulgui introduir o aprofundir en el repertori de Serra?
—La primera que recomano és Puigsoliu, la seva darrera obra i un poema simfònic molt ric a nivell modal i instrumental. Pel que fa a sardanes, les compreses entre 1924 i 1936, per exemple Neguit. I a partir del 1946, A Guissona, on se sent aquest estil més destil·lat. Finalment, Impressions camperoles, molt innovadora i composta amb tan sols 19 anys.