Els dos arribem a la trobada cinc minuts tard a causa del metro, ja se sap què passa a Barcelona quan cauen quatre gotes. Ella parla de pressa i amb determinació, amb assertivitat. Em convida a un te mentre pren un cafè amb llet. De seguida noto que està dient coses interessants; m'apresso a engegar la gravació. Se li nota la passió pel què explica, i la gratitud de ser entrevistada per donar a conèixer el seu treball. Em mira fixament mentre respon les preguntes i gesticula amb les mans. Penso que se sent còmoda explicant-se. Fàcilment, empatitzem.

1. L'any passat estudiaves dues carreres. Com gestionaves el temps?

–Tinc una fulla d'excel on apunto l'horari. Pel què fa al TFG, l'any anterior ja tenia un esquema de tot el que volia fer. De cara a desembre m'havia llegit tota la informació i havia anotat en un document de Word totes les referències i cites pel treball. Cap al març tenia redactat el marc teòric i vaig poder començar la part pràctica. Una bona planificació, que inclogui el descans, fa viable sostenir-ho tot.

2. Parlant del marc teòric, quines van ser les fonts d'informació?

–Com que el meu treball és més científic que artístic, tenia clar que havia d'utilitzar bases de dades. Vaig escollir Pubmed, i vaig utilitzar filtres per trobar la informació. Una altra font va ser la tesi del dr. Clarós, que és una persona rellevant en l'otorrinolaringologia. Vaig trobar articles a la biblioteca de l'Esmuc, i també rastrejant entre les bibliografies d'altres documents.

3. Com valores l'ajuda de les co-directores del teu TFG? Amb quin criteri les vas triar?  

–Jo tenia clar com encaminar el projecte, però necessitava algú que m'ajudés amb la metodologia, algú que fos estricte i em donés pautes, per això vaig escollir la dra. Sofia Martínez, que també va marcar-me els temps del treball. Pel què fa a la dra. Cori Casanova, és una foniatra important a nivell internacional i domina els continguts del meu camp d'estudi. Amb ella vull continuar la meva investigació, de fet tenim pensat seguir treballant-hi.

4. Vas enquestar 115 dones cantants en etapa post-menopàusica. Com vas planificar les preguntes? 

–Vaig fer un google forms amb els símptomes objectius que havia trobat en la meva recerca, així com les possibles percepcions subjectives de les cantants. Havia aconseguit unes 60 enquestes, però m'havia estancat, i llavors vaig poder contactar amb una coral de Gràcia a través d'un conegut. Arran d'això vaig arribar a moltes més dones.

 

Per les noves línies d'investigació, m'agradaria poder dirigir-me encara més a les cantants professionals.

5. Creus que el teu treball pot tenir una rellevància social, en el món de la medicina, en el musical, etc.? 

–No sé fins a quin punt puc respondre aquesta pregunta, em sembla agosarada. El que sí que puc dir és que em va fer molt feliç rebre correus de gent que no coneixia de res que celebrava que algú tractés aquest tema. També vaig rebre un retorn positiu de part de grans professionals que admiro.

6. Al TFG indiques com a objectiu "valorar la necessitat d'adaptació de la tècnica vocal". Què poden fer les dones (i tothom en general) per mantenir el seu aparell fonador saludable?
–Posar-se en mans d'algú amb coneixements. En el món del cant hi ha molta gent amb una tècnica innata, però no tenen les nocions. Cal saber com dirigir els exercicis per la veu. Per la prevenció, en general, cal aprendre a gestionar l'aire, a respirar; a relaxar la llengua, coll, mandíbula i glotis; cal tenir una bona higiene bucal, no consumir tabac ni alcohol, descansar. També la ressonància és important: s'ha d'estimular que el so vagi cap a les cavitats i cap als espais virtuals, com ara les membranes que es poden obrir, i aprofitar la ressonància del crani.
Molta gent pateix disfonia (no confondre amb l'afonia, que significa absència de veu), que es pot produir per causes diverses. Una de les principals és la gestió de l'aire, que és molt important per poder tenir un major control de la parla o el cant.

Pel que fa a les hormones, en la dona, els estrògens i els estàgens disminueixen en la menopausa. La poca producció que en queda es converteix en andrògens. Es desenvolupen micro-varius en les cordes vocals. També s'hi produeix artrosi i es crea un arqueig que fa que s'escapi l'aire. Disminueix l'àcid hialurònic i es substitueix per col·lagen, que fa els músculs fibrosos. Això crea una atròfia i la freqüència fonamental baixa. És com una masculinització de la veu. A nivell psicològic això causa un impacte perquè moltes dones han de readaptar-se a les noves condicions. Però la presbifonia afecta tant a dones com a homes.

 

7. Pel que fa a la salut, en què ens beneficia cantar?
–Quan cantem, es potencia la neuro-plasticitat gràcies a l'activitat cerebral. Es creen circuits alternatius. També millora el sistema immunitari per la producció d'immunoglobulines "A" que protegeixen les mucoses. Cantar ajuda la gent amb parkinson a pal·liar la rigidesa. I a nivell bio-psico-social es crea un feedback positiu entre les persones per les fortes relacions que s'estableixen mentre canten.

 

Podeu llegir el seu treball aquí.