Musicologia al taller

La Orquesta Victoria de los Ángeles (OSVA), bajo la batuta de Pedro Pardo, abordó este sábado 14 de mayo un atractivo programa conformado por obras de Toldrà, Granados y un concierto para piano y cuerda del mismo director, en su primera actuación en público.

Este concierto, enmarcado dentro de los actos de celebración del Año Granados, coincidió con la inauguración de la exposición que el Museo de Arte de Cerdanyola presenta este mes de mayo 2016.

La primera parte empezó con Vistes al mar de E. Toldrà. 
¡Que casualidad tan causal fue la de iniciar el concierto con el mismo compositor con el que Victoria de los Ángeles se despidió de los escenarios!
Seguidamente pudimos escuchar el Intermezzo de Goyescas de E. Granados para acabar esta primera parte con la fantástica interpretación del solista de Jordi Humet en el concierto para piano y cuerda del director y compositor Pedro Pardo.

En la segunda parte E. Granados fue el único protagonista con sus 6 Danzas españolas en versión para orquesta de cámara, cuyos arreglos realizó el mismo director de la orquesta para la ocasión. 

Fue decisiva una gran OSVA que dio vida con pasión y convicción -perfectamente canalizada por Pardo- a un rango amplísimo de emociones en una experiencia sensorial inefable. 
Pudimos disfrutar de una interpretación de las músicas más populares de Granados con una traducción hermosísima en esta aproximación orquestal que se mantuvo sin amaneramientos, trasladando la esencia de la música original de piano a las enormes posibilidades tímbricas y coloristas de esta orquesta. 

Sencillamente música poética y viva. 

El paradigma digital no és tan sols un marc per als continguts, formats i canals de comunicació, és un paradigma que, tant per la importància de les esferes comunicativa i tecnològica en el desenvolupament i construcció de l’activitat cultural, com per la importància dels universos simbòlics i conceptuals, té una relació molt directe en tot el funcionament i evolució del sector musical com a conjunt. 

Així, la idea de que existeix una feble adaptació al paradigma digital es basa en que no hi ha hagut encara una integració i transició reals sinó majoritàriament superficial on la tendència majoritària ha sigut veure l’esfera digital com un nou canal més que com un nou paradigma, amb llenguatge, dinàmiques i ritmes propis. En altres paraules, l’esfera digital s’ha estat utilitzant com una traducció dels mateixos missatges, formats i funcions de l’esfera física o analògica, això és, com un aparador on mostrar el mateix i de la mateixa manera sense entendre la realitat digital com una realitat diferent on poder crear formats, relacions i intercanvis diferents. Per clarificar-ho amb algun exemple, es fa referència a quan una organització utilitza les xarxes socials per a mostrar els mateixos continguts que en els canals analògics sense afegir-hi cap funció ni interacció més en comptes d’aprofitar el seu potencial i llenguatge per a fer participar a l’audiència, crear continguts o organitzar accions en xarxa i personalitzades, programar pensant en les possibilitats del directe i l’streaming o promovent propostes que utilitzin aquest discurs i tecnologies.