El
concert que escoltarem a continuació serà interpretat per un grup de tres estudiants
del Departament de Clàssica i Contemporània de l’Esmuc: Jahel Queralt Pi, oboè;
Raül Verdú Selles, clarinet; i Rosa Iniesta Llop, fagot.
Aquest
concert està constituït per quatre obres de compositors del segle XX dels quals
tres són francesos i un originàriament polonès, però posteriorment influenciat
pel cercle del compositor francès Darius Milhaud. En la primera part,
comencen interpretant Pastorale op. 147 que
va ser composta el 1935 per Milhaud. Les obres per a trio
d’aquest compositor revelen el seu interès per la
música folklòrica; és una espècie de preludi i fuga en miniatura en què l’oboè
pren el paper protagonista en el principi de l’obra, i el seu humor i atmosfera
que produeix descriuen el títol; per tant, podem dir que és una obra
programàtica on la música evoca paisatges i situacions de naturalesa. La segona obra, en canvi,
s’anomena Bucolique variée i és del
músic Paul Pierné, cosí de Gabriel Pierné, publicada el 1947. Aquesta peça té una
melodia simple i lírica començant amb el fagot, després l’oboè, i a continuació
amb el clarinet aportant un contracant. El tema és variat amb figures
melòdiques i patrons rítmics cada vegada més complexos, fins que al final
retorna la simplicitat.
En la
segona part, tenim també dues obres, la primera d’Alexandre Tansman i la segona
de Jacques Ibert. La de Tansman, Suite
pour trio d’anches, va ser publicada el 1954 a París. Aquesta suite posa gran
èmfasi a l’element rítmic: presenta quatre obstinats freqüents i passos que
contrasten amb patrons lents i ràpids, amb quatre moviments curts disposats de
la mateixa manera que una sonata de trio barroca. Els títols dels moviments són
auto-descriptius: I. Dialogue; II. Scherzino; III. Aria i, per últim, el IV.
Finale. La que és particularment emocionant es l’Aria perquè destaca molt la melodia melancòlica que té l’oboè.
Per acabar,
interpretaran 5 pièces en trio, de
Jacques Ibert, publicada el 1947, també a París. Aquest compositor va ser
una figura central i influent en la vida musical francesa durant la primera
meitat del segle XX. Tot i que la seva peça més famosa és per a quintet de
vent-fusta, aquest trio també ha estat bastant reconegut perquè contrasta ritmes
ràpids i lents, i invita a les melodies a entrellaçar-se amb totes les diverses
característiques de cada instrument.
.png)
.png)
0 comentaris