El moviment Hip-hop es pot entendre com tota una cultura sorgida de la vida al carrer, com un punt de trobada, discussió, expressió, socialització i per sobre de tot de creació musical, que té lloc en el panorama musical des de fa temps, i que cada cop està guanyant més terreny a casa. 

El moviment Hip-Hop va començar a prendre forma en la dècada dels 70 a alguns barris marginals de Nova York, específicament al South Bronx. Aleshores, un dels estils musicals amb més èxit era el Funk, molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds artístiques s'aventuraven a "escriure", és a dir, a pintar els seus graffitis de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accés restringit. 

En aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocórrer inventar una de les tècniques més utilitzades en DJing fins avui dia com és el "backspin" o "recuperacions", i així donar començament a tota una nova forma d'expressió musical a través dels turntables (giradiscos). La intenció de Kool Herc era assolir estendre les seccions de breakbeat(solos de bateria de les cançons de Funk) i així donar-li als B-Boys (break-boys, anomenats així perquè es dedicaven a ballar en els breakbeats) més temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secció de la música per a llançar-se a terra a demostrar els seus moviments. D'altra banda, també es propiciava que “l’animador" de la festa (el "mestre de cerimònia", o "MC") pogués animar el públic a través del micròfon al mateix temps que les instrumentals que els DJs estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir després en l'expressió lírica del rap.

Durant la dècada dels noranta, Catalunya viu un procés de consolidació dels moviments culturals alternatius, i per tant dels estils musicals sorgits, com una forma de reclam, on es visualitza un canvi generacional. Entre aquests estils musicals trobem el “indie-rock”, el “techno” i el “hip hop”. És en aquest moment de canvi i obertura a noves propostes, entre elles n’hi ha que són internacionals, quan la música local s'obre també a la música electrònica de ball i al 'hip-hop', que als noranta vivien l'edat daurada a Europa i als Estats Units. Pel que fa al rap, el primer gran grup català són 7 Notas 7 Colores, format pel 'rapper' Mucho Muchacho i el productor Dive Dibosso, que recullen l'herència d'Eat Meat -'acid jazz' dirigit pel poeta Make- i BZN. 'Hecho, es simple' (1997) és un debut que posa el 'hip-hop' català al mapa, el testimoni del qual pren des de Terrassa el duet Sólo los Solo. El productor de Sólo Los Solo és actualment una figura rellevant en l’escena del hip-hop local: DJ Griffi és darrere de l'obra de Tremendo, Quiroga i Chacho Brothaz i serveix ritmes als principals MC espanyols, una figura ja madurada i respectada pels més reconeguts Rapers. 

El hip-hop a Catalunya, a banda de servir-se del castellà, també va brotar a través del català, procés que encara està en ple creixement. 

La història del hip-hop en català es resumeix en dos moments: la cançó Jo no sóc polac, de l'MC El Disop, i la publicació del primer disc dels At Versaris. El primer, pel seu caràcter seminal: publicat el 1999, aquest fou el primer intent seriós, conscient i consistent de fer rap en català. Ja aleshores per aquí es vivia un respectable estat de salut creativa, però tothom s'expressava en castellà. Un MC del panorama El Disop, comenta:

 "Sabia que era alguna cosa original, no estava segur si era el primer rap en català, però sí que estava segur que estava escrivint el primer tema de hip-hop real en català. No era un rap d'un grup de rock català que tenia ganes de provar alguna cosa diferent. Era hip-hop en estat pur rimat en català” 

Aleshores, l’escena del Hip-hop en català va ser un desert fins que set anys després, es va començar a poblar gràcies a Va amb nosaltres, debut del trio barceloní sabadellenc At Versaris, conformant el segon moment de referència. Un dels dos integrants del grup, Rodrigo, afirma: 

"La idea no va ser fer un grup de hip-hop en català, sinó fer un grup de hip-hop. La llengua que faríem servir era una evidència, bàsicament perquè és la nostra i perquè és en la que millor ens expressem” 

El procés de creixement però, no era ni és fàcil. Faltaven referent així com un públic consolidat. “El Disop”, descrivia una de les problemàtiques afirmant que:

 "la gran majoria dels rapers catalans són fills de la primera immigració que va arribar a Catalunya: andalusos, extremenys, gallecs... i la veritat és que el català és un idioma que els queda molt més lluny que el castellà". 

A més se li suma un fet que inhibia la velocitat del seu aflorament: Els aficionats al hip-hop anglès i castellà, que són el actual públic de hip-hop consolidat fins ara Catalunya, no tenien cap interès en el concepte de rap en català. Aquesta situació, però, podria estar canviant, o així ho valora en Rodrigo (d’ At versaris) 

"La veritat és que el nostre públic natural no provenia en absolut de la moguda hip-hop. Ara per ara, però, podem dir que hi ha de tot. Ens hem trobat molta gent, la majoria, d'aquest background a la qual els ha agradat la proposta i ens ha animat a continuar". 

Aquesta és una situació que pot anar canviant amb el temps. Cada cop hi ha més grups referents que estan consolidant un estil i un públic amable i fidel. A més, cal tenir en compte que és un moment de revaloració i reinvenció del panorama musical català, el qual té cada cop més sortides. 

Podem considerar també dos els artistes referents que actualment guien l’escena del Hip-hop a Catalunya. Per una banda hi ha el Nota, guanyador del concurs sona 9 el 2008, que lluita des de fa temps per crear un llenguatge propi dins el rap en català, i que ha tingut molt bona rebuda per part dels oients del hip-hop. D’altra banda tenim At versaris, molt més recents, que en poc temps ja tenen una àmplia trajectòria. L’escena del hip-hop, però, no es queda aquí. Hi ha una àmplia llista de grups que actualment viuen la cultura del hip-hop en català i que està en continu desenvolupament. Entre molts d’altres trobem: Capcot, Exèrcit d’alliberament musical, Vazil o Rappin’ català, que teixeixen dia a dia una posició en el marc musical. 

Un factor que està ajudant molt a poder tirar endavant de tots aquest joves, és que cada cop hi ha més espais oficials on el Hip-hop hi té un lloc propi. Es pot veure en iniciatives com, per exemple, el cas del Hipnòtic. Es tracta d’un festival de Hip-hop de Barcelona on tot i ser un festival que originalment contemplava tant sols hip-hop en castellà, fa poc que pretén integrar el rap en català, com amb l’exemple de la participació d’At versaris i el Nota al festival. A banda dels concursos d’aquests tipus també n’hi ha d’altres com és l’exemple del Hip-Hop.cat. És un projecte que neix amb la intenció de fer un concurs per instituts i escoltes d’arreu de Catalunya per tal de trobar nous talents del rap. 

Tot i que en el diccionari de noves paraules, el Termcat, no apareix la paraula hip-hop, en definitiva podem dir que hi ha evidències clares d’un desenvolupament que dia a dia es fa visible en nous projectes, actuacions, concerts i col·laboracions entre artistes catalans que, cada cop més, volen donar volada al rap en la llengua pròpia, el català.