Què explica
La cançó és una balada de temàtica amorosa, ja que explica el diàleg entre una donzella i un mariner. La història comença amb la donzella que està brodant un mocador per a la seva mare, la reina, al cantó del mar. Quan li falta seda mentre broda, veu venir un mariner amb una nau i li pregunta si té seda. Li respon que entri a la nau a triar-ne la que vulgui, blanca o vermella. Un cop entra, la noia s’adorm amb els cants del mariner i quan es desperta estan navegant per alta mar. La noia li demana que la torni a terra però ell li respon que no ho farà. Ella pateix per ser marinera però resulta que el mariner és fill del rei d'Anglaterra.
Quan es cantava
Es cantava en diversos contextos: els treballadors agraris la cantaven segant o recollint olives, caminant cap a la feina, treballadors en tallers tèxtils, les dones a casa teixint o per fer dormir les criatures, i fins i tot en ocasions festives.
Curiositats
Segons Joan Amades (1890-1959), és una de les cançons més populars i es troba a gairebé tot el domini de la llengua catalana. També és popular arreu d’Europa, sobretot a poblacions marineres. No té moltes variacions de lletra ni de melodia, i es pot trobar pel nom de “A la vora del mar”, “A tota voreta del mar”, o “El rei mariner”.
La versió més antiga la va recollir Milà i Fontanals el 1853 en Observaciones sobre la poesía popular: con muestras de romances catalanes (Milà i Fontanals, 1853: 110-112). Explica que el primer hemistiqui de 8 síl·labes es canta precipitadament i amb entonació vaga. El segon hemistiqui de 5 síl·labes és més expressiu i es repeteix.
El 1866, Francesc Pelagi Briz també la va recollir en Cançons de la terra I (Briz, 1866: 116-120). Ell assegura que “Eixa cansó es la mes popular y la mes coneguda en tots los paisos”. Explica que a Suècia es coneix com “Lo nouixeret” i demostra la similitud de les versions d’aquesta cançó a Suècia, Escòcia i Itàlia amb la catalana.
Comentaris de l’àudio utilitzat
Aquesta versió és cantada per cantada per Enriqueta Prat i Graboleda (1947-), de Girona. La van entrevistar Emma Sagué i Laia Carbonell, el gener de 2013, dintre el projecte “Folklore de l'Escola El Far d'Empordà”. Enriqueta la va aprendre a Avinyonet de la seva mare, que la cantava a la vora del foc.
Bibliografia
Càntut. (2020). El rei mariner. Visitat el 24 d’abril de 2022, de https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/98-el-rei-mariner.
Briz, Francesc Pelagi. (1866). Cansons de la terra, volum I. Barcelona: llibreteria de E. Fernando Roca.
Milà i Fontanals, Manuel. (1853). Observaciones sobre la poesía popular: con muestras de romances catalanes. Barcelona.
.png)
.png)
0 comentaris