Diu que la ballarusca no es pot cantar

perquè és privada, perquè és privada;

diu que la ballarusca no es pot cantar

perquè és privada d'un capellà.

Diu que la beata va a confessar,

no hi va per Déu, no hi va per Déu;

diu que la beata va a confessar,

no hi va per Déu, va a veure mossan Mateu.

Mossan Mateu és el seu consol,

li'n tira polvos, li'n tira polvos;

mossan mateu és el seu consol,

li'n tira polvos amb un llençol.

Dintre un llençol hi varen trobar,

una beata, una beata;

dintre un llençol hi varen trobar

una beata i un capellà. 

Ia en va néixer un àngel de Déu,

que s'assemblava, que s'assemblava,

i en va néixer un àngel de Déu,

que s'assemblava a mossan Mateu.

Diu que la ballarusca no es pot cantar

perquè és privada, perquè és privada;

diu que la ballarusca no es pot cantar

perquè és privada d'un capellà.

Enregistrament

Què explica

El ball de la ballarusca, una cançó i ball popular, ens relata alegrement la història d’un capellà trencant el seu pacte de celibat. La cançó se’n riu i exposa paral·lelament els mals hàbits que poden tenir uns capellans, malgrat promulgar uns valors contraris des de l'església. Des del primer vers ja aclareix que aquesta no es pot cantar perquè és privada, com qualsevol inici d’una cançó de caràcter picant, però acaba l’estrofa exposant que és la cançó privada d’un capellà, és a dir, vetada, fet que genera més escàndol. Seguidament, la lletra comença a explicar les males praxis que té el capellà amb una beata, on aquestes porten curiosament, al naixement “d’un àngel de Déu” que s'assembla al mateix mossèn.

Cançons com “El ball de la ballarusca” són difícils que sobrevisquin, justament perquè la temàtica que porta és el primer que la mateixa Església censuraria. Per això, que una cançó com aquesta se sentís des del 1904 ens fa veure com el poble, tot esquivant la censura clerical, l’ha mantingut durant tots aquests anys.

La transcripció de la lletra l’ha feta en Àngel Daban, realitzada l’any 1980 que la podem trobar a l’arxiu del Càntut.

Quan es canta, com es pot cantar

La canta tota la gent del poble, ja sigui per enriure’s del mossèn, per denunciar les males pràctiques d’alguns representants de la fe cristiana o bé perquè senzillament és una cançó popular que acompanya un ball i, per tant, es pot sentir fàcilment a qualsevol festa major. Servia segurament per fer públic el deshonor de l’Església i exposar que hi ha mossens com en Mateu, que no fan el que prediquen. D’aquesta manera, es crea un missatge de rebuig cap a l’entitat eclesiàstica.

Actualment, manté un valor sobretot tradicional, ja que molta part de la població no és creient i , per tant, no sorprèn de la mateixa forma que ho devia fer fa uns anys. Tanmateix, és important recordar que, tot i que no s’aplica a tots els mossens ni molt menys, l’església no té un paper impecable davant el discurs que predica.

D’on prové

Segons el cançoner popular de Catalunya, la ballarusca és un ball de la Costa Brava i l'Alt Empordà. No s’ha pogut aclarir com era aquest ball, però sembla una comparsa carnavalesca on els balladors s’agafen formant una corrua i voltaven pels carrers amb gran aldarull.

Segons Joan Amades:

"Per l'Empordà hom havia ballat la ballarusca, mena de farandola que voltava pels carrers de la població, agafats els ballaires en una llarga tira i barrejats homes i dones. Sembla que un temps aquest ball fou una mica llicenciós i els ballaires es donaven empentes fins a caure a terra i fer la pila del greix. També fou aplicada a la melodia una cantarella una mica alegre que va comportar que l'Església privés el ballar-la. La corranda popular ens diu:

El ball de la ballarusca

no es pot pas ballar 

perquè n'està privada 

del capellà".

Joan Amades, Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1.

Curiositats

Segons Càntut, Artur Blasco aplega una versió més àmplia d'aquesta cançó dintre A Peu pels camins dels cançoners” - Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca, recollida a Tuixent l'any 1990 i titulada "La ballarusca". El cantador era Josep Garcia, en "Jaumet de Tuixent".

La versió proposada dins aquest escrit és del grup “El Pont d’Arcalís”, gravat durant els anys 2006-2007 dins el disc “El Pont d’Arcalís i les Violines”. El Pont d’Arcalís és un grup de música tradicional catalana que divulga la música i la cançó tradicional del Pirineu. 

Fonts

Amades, Francesc Pujol, Joan. Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors / per Francesc Pujol i Joan Amades. Institut d’Estudis Catalans, 1936.

Amades, Joan. Costumari català el curs de l’any: Les carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El cicle pasqual. Salvat, 1951.

Càntut. «El ball de la ballarusca», s.d. https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/563-el-ball-de-la-ballarusca.