Musicologia al taller

Em dic Miquel López Garcia i tinc 19 anys. Per casualitats de la vida, el que va començar sent tota una tortura psicològica  i espiritual als vuit anys, l’estudi de la trompeta (el meu instrument encara avui) i, per extensió, de la música, s’ha acabat convertint en un dels meus principals interessos i ocupacions. D’alguna manera, des que la vaig conèixer de primera mà, la música mai m’ha deixat escapar, sempre reptant-me i causant-me una barreja entre curiositat i satisfacció que m’impulsaven a no deslligar-me’n. Des de fa poc més d’un any, després d’acabar la secundària a l’IEA Oriol Martorell, els estudis de musicologia a l’ESMUC són l’últim d’aquests grans reptes que mencionava, un grau al que no vaig arribar per vocació ni tan sols per una iniciativa llargament premeditada, sinó descartant altres opcions, de les quals, tot i que potser soni malament dir-ho, la musicologia me’n semblava la més inhòspita i, per tant, la menys dolenta.

Potser per això o perquè encara em falta molt per veure, els meus interessos són molt variats, potser massa i tot, i van des de l’estudi de les pràctiques musicals de l’antiguitat, tant de la Península Ibèrica com del Pròxim Orient, fins a la recerca sobre qüestions identitàries en contextos com la música popular actual o la recuperació de músiques de caràcter folklòric-festiu, en un marc més local.  

Soy Laura María Sinisterra Ojeda, Nací en Cali Colombia, la sucursal del Cielo, ciudad en donde antes de gatear bailas, y de hablar cantas.

 Desde pequeña me han llamado de maneras alternativas a mi nombre; lala, lalita, la pajarita, la lala, todas ellas llenas de musicalidad pues el “la” lo encuentras en millones de canciones, y al ser pronunciado cuando me llaman me convierto en una remembranza del canto de alguna de ellas. Crecí pues compartiendo en diferentes escenarios de la vida el cantar y el danzar – colegio, academias, colectivos, teatros –, y siempre desde una perspectiva multidisciplinar. Luego conocí el piano, la lectura y la escritura, tres elemento-herramientas que han estimulado aún mas mi creatividad.

Me gusta compartir la alegría de vivir con otros,  generar espacios para compartir en-y-el arte, conocer, viajar, escribir y  mis temas de interés, que son bastante amplios, siempre buscan y encuentran en la música un hilo conductor y unificador.

Hoy me encuentro cursando segundo año de Musicología en Esmuc, carrera que curso con la ilusión de encontrar un estadio más de aprendizajes y oportunidades para seguir hilando música, historias, conocimientos, amistades; para vivir una y muchas vidas a través del arte.

Sóc Clara Iniesta, estudiant de musicologia de l’Esmuc i anteriorment he cursat els estudis de música de grau professional al Conservatori de Música de Tortosa. Sóc trombonista i bombardinista, però més enllà de la música també he estudiat lletres i em fascina la cultura clàssica i tot el que l’envolta. He cursat vàries màsters de trombó al Curs Internacional de Tarragona amb Jamie Williams, colònies d’estiu amb bandes, invitacions, col·laboracions... Però en aquest espai m’agradaria parlar sobre els secrets musicals, petites curiositats que alguns poden conèixer i d’altres no, però sempre interessants i a poder ser amb un toc d’originalitat. És per això que a mi una frase que m’identifica molt és “Ignore all hatred and criticisme. Live for what you create and die protecting it.”, Lady Gaga. Tant en el món de la música com el que vivim hem de ser nosaltres amb la nostra creació i protegir el que creiem sense importar les conseqüències. L’art, i encara més, la pròpia creació de l’art és una eina enorme que posseïm i de vegades perdem el control d’ella afegint conceptes d’agressivitat o fins i tot destrucció... Hem de lluitar pel que som i per on volem arribar, i la música és una de les millors maneres per fer-ho. 

Tot aquest recorregut vital m’ha portat a sentir un interès especial per tot allò que relaciona biologia i música, o ciència i música. Però la meva actitud està totalment oberta, de tal manera que em deixo seduir per tots i cadascun dels aspectes que la musicologia em descobreix.

A més, actualment treballo com a tutoria de ciències, ja que la docència i divulgació són activitats que em fan gaudir especialment. Però això no em porta a tancar les portes a la investigació, ja que crec que ho hi ha res més satisfactori que donar a conèixer els treballs propis.

Sóc en Ferran Planas i estudio segon curs de musicologia a l’ESMUC. Abans d’això, però, he cursat el grau superior d’interpretació de saxòfon al Conservatori Superior de Música del Liceu. Vaja, que m’encanta la música.

Vaig començar els meus estudis de música a l’Escola Municipal de Música d’Artés, on vaig tenir uns professors magnífics als quals -gairebé ho puc afirmar amb total certesa- els dec la meva passió per aquest art, i més endavant al Conservatori de Música de Vic.

Tot i que tinc una formació clàssica amb el saxòfon (i és el tipus de música que més m’agrada), també he fet alguns cursos de música moderna i jazz. És a dir que estic interessat en qualsevol tipus de música.

Actualment sóc professor de saxòfon a l’Escola de Música de Taradell i a l’Escola de Música i Conservatori de Vic.

Vaig començar a estudiar musicologia per una necessitat de conèixer més sobre aquest fenomen tan estrany que anomenem música. Tot i que la meva formació ja era de grau superior, sentia que havia de completar els meus estudis amb una part més teòrica i reflexiva sobre la matèria, que sempre he cregut necessària. Això m’ha fet adonar que, segurament, aquesta sigui la meva passió: la reflexió sobre qualsevol tema relacionat amb la música i la investigació en qualsevol camp de la música, centrant-me sobretot en la música de tradició clàssica occidental.

Vaig néixer un dia de fa anys a l’apassionadíssima vila d’Olesa de Montserrat, treballo amb passió a l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera i m’apassiona la vida que duc al petit poble del Bruc.

Així és que, la meva existència, està envoltada de passions.

La passió per la flauta travessera, el meu instrument, m’ha portat a treballar amb la flautista i pedagoga Arlette Biget al Conservatoire d’Orléans (França). Ella em va fer  descobrir l’apassionant món de l’ensenyament al qual he dedicat bona part de la meva vida, ja sigui donant classes de flauta, de música de cambra o dirigint formacions.

Em considero una persona implicada amb la meva feina, cosa que va fer que dirigís, apassionadament, l’escola on treballo durant 10 anys.

M’agrada transmetre la meva passió per la cultura als qui m’envolten, d’aquí ve que, dins del meu àmbit, col·labori en l’organització i participació activa de concerts, obres de teatre, presentacions de llibres, recitals poètics, etc.

El meu apassionament cultural arriba fins a tal punt que, transgredint les lleis del cicle de la vida, actualment estic realitzant estudis de Producció i Gestió musical a l’Esmuc.

Tantmateix, però, amb tanta passió no voldria pas acabar clavat en una creu amb un lladre a cada banda.